El fons de la Banda de Música de la Milícia de la Bisbal (ca. 1838-1843) i la construcció d'un repertori liberal

dc.contributor.author
Anglada Mas, Anna Maria
dc.date.accessioned
2025-01-03T10:40:56Z
dc.date.available
2025-01-03T10:40:56Z
dc.date.issued
2024-12-18
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/693202
dc.description.abstract
La descoberta de dos fons musicals deslocalitzats, un a la rectoria de Sant Joan de Palamós (PalSJ) i l’altre a les golfes de Mas Torró a Sant Climent de Peralta (CliFP), ambdós al Baix Empordà, esdevenen el centre d’estudi d’aquesta tesi. Al llarg de la investigació s’ha constatat que es complementen i són el testimoni musical de l’existència de la Banda de Música de la Milícia de la Bisbal. L’any 1838 es redactava el document que havia de regir la normativa per formar part de la Banda de Música de la Milícia de la Bisbal. La Primera Guerra Carlina arribava a la seva fi i el rol preponderant que havia exercit la Milícia Nacional des de la seva creació el 1834 en la defensa de la població, feia un gir i passava a ostentar un gran protagonisme en l’esfera pública. La banda de música es va convertir en un gran suport a la institució armada, fent proclames d’exaltació política mitjançant la interpretació d’himnes patriòtics i recreant un ambient festiu com a conseqüència de la celebració de les festes cíviques. La formació musical es composava d’instruments de vent-metall, vent-fusta i percussió, i s’adaptava a les novetats organològiques que sorgien a França. El lideratge en la direcció anava a càrrec del músic major, figura representada sempre per un hisendat local. Els individus d’aquest col·lectiu, descendents de la noblesa i l’estament militar, formaven part de la plana major de l’organització de la milícia i del funcionament de la banda de música, que esta composta per una dotzena d’intèrprets com a mínim. El repertori institucional estava compost per himnes, tocs militars i marxes; en l’àmbit dels balls, els pasdobles, valsos, minuets i jotes; i provinent de l’àmbit operístic, les àries, cavatines i duets. El seu espai d’actuació eren els cercaviles, l’acompanyament de la tropa, les acadèmies i la música per al ball. La figura central del notari Felip Pons tingué rellevància per la seva implicació en els manuscrits. El seu entorn familiar estava format per membres que havien rebut educació musical a la catedral de Girona, i alguns exercien d’organistes, cabiscols, i beneficiats de cant a la capella de música gironina. També el seu besavi patern formava part de la cobla de músics local dels Maymí de la Bisbal. La relació que s’establí entre els Pons de la Bisbal i els copistes que apareixen en el fons musical de la banda, confirma que en el període posterior a les exclaustracions i com a conseqüència de la minva d’ingressos de les capelles, els beneficiats es veieren en la necessitat de recórrer a escriure música no religiosa. La seva participació a la banda de la milícia va dotar de nou repertori i d’arranjaments la formació instrumental que estava integrada per músics professionals, hisendats i artesans. Els músics professionals formaven part de les cobles de músics locals; els hisendats reflectien les seves habilitats mitjançant la música domèstica, habitual a les cases benestants; i els artesans es convertiren en els nous músics, que ajudaven al manteniment dels instruments gràcies a la seva destresa manual. Durant el Trienni Progressista, la banda de música va tenir el seu moment més àlgid acompanyant la milícia en els actes d’exaltació patriòtica i els institucionals, que representaven l’assoliment dels ideals progressistes en l’espai públic, fins que els moderats canviaren el curs d’aquesta lluita.
dc.description.abstract
El descubrimiento de dos fondos musicales, uno en la casa parroquial de Sant Joan de Palamós (PalSJ) y el otro en la buhardilla de Mas Torró, en Sant Climent de Peralta (CliFP), ambos en la comarca del Baix Empordà, configuran el centro de estudio de esta tesis. A lo largo de la investigación se ha constatado que se complementan y se convierten en el testimonio musical que justifica la existencia de la Banda de Música de la Milicia de la Bisbal. En 1838 se redactó el documento donde se dictaba la normativa para formar parte de la Banda de Música de la Milicia de la Bisbal. La Primera Guerra Carlina estaba llegando a su fin y el rol preponderante que había ejercido la Milicia Nacional, desde su creación en 1834 defendiendo a la población, estaba efectuando un giro y se convirtió en protagonista de la esfera pública. En aquella fecha la banda de música se convirtió en un gran apoyo a la institución armada, gracias a sus proclamaciones de exaltación política a través de la interpretación de himnos patrióticos y recreando el ambiente festivo como consecuencia de la celebración de las fiestas cívicas. La formación instrumental se hallaba formada por instrumentos de viento-metal, viento-madera y percusión, adaptándose a las novedades organológicas que llegaban de Francia. El liderazgo de la dirección iba a cargo del músico mayor, una figura que se encontraba representada por un hacendado local. Los individuos de este colectivo, descendientes de la nobleza y el estamento militar, formaban parte de la plana mayor de la organización de la milicia y del funcionamiento de la banda de música, que estaba compuesta por una docena de intérpretes como mínimo. El repertorio institucional estaba constituido por himnos, toques militares y marchas; en el ámbito de los bailes, los pasodobles, valses, minuetos y jotas; y del ámbito operístico, las arias, cavatinas y duetos. El espacio donde efectuaban las actuaciones consistía en pasacalles, el acompañamiento a la tropa, las academias y la música para el baile. La figura central, el notario Felip Pons, tubo relevancia por su implicación en los manuscritos. El entorno familiar al que pertenecía estaba formado por miembros que habían recibido su educación musical en la catedral de Girona, y algunos ejercían de organistas, maestros de canto y beneficiados en la capilla de Girona. También su bisabuelo paterno había formado parte de la “cobla” de músicos local de los Maymí de la Bisbal. La relación establecida entre la familia Pons de la Bisbal y los copistas que aparecen en el fondo musical de la banda, confirma que durante el periodo posterior a las exclaustraciones y como consecuencia de la reducción de los ingresos en las capillas, los beneficiados se encontraron con la necesidad de escribir música no religiosa. Su participación en la banda de la milicia ofreció repertorio nuevo y arreglos para la formación instrumental que estaba integrada por músicos profesionales, hacendados y artesanos. Los músicos profesionales pertenecían a las “coblas” de músicos locales; los hacendados mostraban sus habilidades en la música doméstica, habitual en las casas acomodadas, y los artesanos se convirtieron en los nuevos músicos, que ayudaban al mantenimiento de los instrumentos gracias a sus habilidades manuales. Durante el Trienio Progresista, la banda de música tuvo su momento de esplendor acompañando la milicia en los actos de exaltación política y en los institucionales, que representaban la consecución de los ideales progresistas en el espacio público, hasta que los moderados cambiaron el curso de esta lucha.
dc.description.abstract
The discovery of two music collections, one in the vicarage in Sant Joan de Palamós (PalSJ), and the other in the attics in Mas Torró in Sant Climent de Peralta (CliFP), both located in Baix Empordà, have become the object of study of the present thesis. Along the research it has been confirmed that they complement eachother and represent the musical evidence to the existance of the Banda de Música de la Milícia de la Bisbal (La Bisbal’s Military Band). In 1838, the document that was to govern the rules for enrolling in the Banda de Música de la Milícia de la Bisbal was written. The First Carlist War was coming to an end and the predominant role that the National Militia exerted since its creation in 1834 defending the population took a turn and came to hold a leading role in the public sphere. The music band became a considerable suport to the military institution, making proclamations of political exaltation through the interpretation of patriotic hyms and recreating a celebratory atmosphere as a consequence of the celebration of civic festivities. The musical ensemble was made up of brass, woodwind and percussion instruments, and adapted to the new organological developments in France. The leadership was in the hands of the chief musician, a figure always represented by a local landowner. The members in this group, descendants of the nobility and the military class, were part of the top brass of the militia and the functioning of the brass band, which was made up of at least a dozen players. The institutional repertoire consisted of hymns, military music and marches; in the field of dances, pasodobles, waltzes, minuets and jotas; and from the operatic field, arias, cavatinas and duets. Their sphere of activity was the parades, the accompanying of the troop, the academies and dance music. The central figure of the sollicitor Felip Pons was important for his involvement in the manuscripts. His family circle was made up of members who had received musical education at Girona Cathedral, and some of them were organists, preceptors and chanters in the Girona music chapel. His paternal grandfather was also a member of the local group of musicians known as the Maymí de La Bisbal. The relationship established between the Pons family in La Bisbal and the copyists who appear in the band's musical collection confirms that in the period after the exclaustrations and as a consequence of the drop in income of the chapels, the beneficiaries found it necessary to resort to writing non-religious music. Their participation in the militia band provided new repertoire and arrangements for the instrumental ensemble, which was made up of professional musicians, landowners and craftsmen. The professional musicians were part of the local musicians' groups; the landowners reflected their skills through their domestic music, which they were accustomed to playing in their homes; and the artisans became the new musicians, who helped with the preservation of instruments thanks to their manual skills. During the Three Liberal Years, the brass band reached its peak, accompanying the militia in patriotic and institutional events, which represented the assertion of progressive ideals in the public sphere, until the moderates changed the course of this struggle.
dc.format.extent
400 p.
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Banda de música
dc.subject
Music collection
dc.subject
Milicia Nacional
dc.subject
Milícia Nacional
dc.subject
Military band
dc.subject
La Bisbal d'Empordà
dc.subject.other
Ciències Humanes
dc.title
El fons de la Banda de Música de la Milícia de la Bisbal (ca. 1838-1843) i la construcció d'un repertori liberal
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2025-01-03T10:40:54Z
dc.subject.udc
78
dc.contributor.director
Gregori Cifré, Josep Maria
dc.contributor.tutor
Gregori Cifré, Josep Maria
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia


Documents

amaim1de1.pdf

95.10Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)