Interaccions entre l'oferta, la demanda, i l'espai públic. El cas del centre urbà comercial de Terrassa (2018-2022)

Abstract

La present tesi doctoral investiga el sector comercial del centre urbà de la ciutat mitjana de Terrassa en un context de canvi global. L’objectiu general és analitzar les interaccions entre l’oferta comercial i la potencial demanda, i l’espai públic com a plataforma que connecta totes tres dimensions, en el període 2018-2022. Per fer-ho possible, s’ha emprat la triangulació metodològica utilitzant censos comercials de diferents fonts, format i període, registres del comptatge automatitzat de vianants, una enquesta a 400 vianants, sessions de grups focals, i el model d’interacció de Huff. Els resultats revelen un desequilibri del sector comercial i de l’ús públic de l’espai públic, així com la consolidació de nous eixos que limiten l’àrea d’influència comercial del centre. A més, s’observen interdependències entre les formes comercials i la interacció del consumidor segons la generació de naixement. En conclusió, el centre urbà comercial és l’àrea de major densitat comercial de la ciutat que rep diàriament una població estable i una altra de flotant que resideix entorn del centre i mostra una interacció social baixa en l’espai públic i entre desconeguts. Al mateix temps, l’estructura comercial de l’àrea més emblemàtica de la ciutat té la capacitat física i humana per adaptar-se als canvis glocals, per a un nou ressorgiment o per a un canvi de trajectòria, tal com ha ocorregut en el passat. Aquesta investigació exploratòria aporta un enfocament integral per a l’estudi d’àrees econòmiques en espais urbans delimitats i influenciats per fenòmens glocals, per detectar indicis de canvi i desenvolupar noves estratègies.

La presente tesis doctoral investiga el sector comercial del centro urbano de la ciudad mediada de Terrassa en un contexto de cambio global. El objetivo general es analizar las interacciones entre la oferta comercial y la demanda potencial, y el espacio público como plataforma que conecta las tres dimensiones, en el período 2018-2022. Para lograrlo, se ha utilizado la triangulación metodológica empleando censos comerciales de distinta fuente, formato y período, registros del contaje automatizado de peatones, una encuesta a 400 peatones, sesiones de grupos focales, y el modelo de interacción de Huff. Los resultados revelan un desequilibrio del sector comercial y del uso público del espacio público, así como la consolidación de nuevos ejes que limitan el área de influencia comercial del centro. Además, se observaron interdependencias entre las formas comerciales y la interacción del consumidor según la generación de nacimiento. En conclusión, el centro urbano es el área de mayor densidad comercial de la ciudad que recibe diariamente una población estable y una flotante que reside próximo al centro y muestra una interacción social en el espacio público baja y entre desconocidos. Al mismo tiempo, la estructura comercial del espacio más emblemático de la ciudad tiene la capacidad física y humana para adaptarse a los cambios glocales, para un nuevo resurgimiento o para un cambio de trayectoria, tal como ha ocurrido anteriormente. Esta investigación exploratoria aporta un enfoque integral para el estudio de áreas económicas en espacios urbanos delimitados e influenciados por fenómenos globales para detectar indicios de cambio y desarrollar nuevas estrategias.

The present Ph.D investigates the commercial sector of the urban center of the mid-sized city of Terrassa within a context of global change. The general objective is to analyze the interactions between commercial supply and potential demand, and public space as a platform that connects these three dimensions, during the period from 2018 to 2022. To achieve this, methodological triangulation was used, employing commercial censuses of different sources, formats and periods, automated pedestrian counting records, a survey of 400 pedestrians, a focus group session, and Huff’s interaction model. The results reveal an imbalance in the commercial sector and the public use of public space, as well as the consolidation of new axes that limit the hinterland of the center. Additionally, interdependencies between business forms and consumer interaction were observed according to birth generation. In conclusion, the urban center is the area with the highest commercial density in the city, receiving a stable and floating population daily, residing close to the center, and showing low social interaction in public spaces both among acquaintances and strangers. At the same time, the commercial structure of the city’s most iconic space has the physical and human capacity to adapt to glocal changes, enabling either a new resurgence or a change in trajectory, as has occurred in the past. This exploratory research provides a comprehensive approach to the study of economic areas within delimitated urban spaces, influenced by global phenomena, to detect signs of change and develop new strategies.