El desarrollo de políticas de comunicación y su repercusión en el ejercicio del periodismo en América del Sur. Los casos de Ecuador, Perú y Venezuela

Abstract

Aquesta tesi doctoral examina les polítiques de comunicació i la repercussió en el periodisme a l'Equador, Veneçuela i el Perú. El seu objectiu principal és determinar si aquestes polítiques han influenciat el periodisme en aquests països durant els anys 2000 – 2020. Per assolir aquest objectiu, s’ha emprat una metodologia amb dos enfocaments: un qualitatiu i un altre quantitatiu. L'enfocament qualitatiu va implicar l'anàlisi de les normatives de comunicación i la realització d'entrevistes semiestructurades a experts en la materia per identificar els elements constitutius d'aquestes lleis i suggerir millores per a l'elaboració de normatives als països estudiats. D'altra banda, l'enfocament quantitatiu es va basar en l'aplicació d'enquestes a 314 periodistes (111 de l'Equador, 103 del Perú i 100 de Veneçuela), amb la finalitat d'entendre la seva percepció sobre el desenvolupament de les normatives i la seva influencia en la tasca profesional. La investigació es divideix en dues parts: la primera part aborda des de la teoria els models de govern, les transicions polítiques i les ideologies que van ser part dels governs al moment de la formulació de polítiques i de normatives de comunicació. A més, s'examina la regulació des de la perspectiva dels organismes que s'encarreguen de regular els mitjans de comunicació audiovisual als països estudiats. També es descriuen altres temes rellevants com els drets humans i l'oferta acadèmica de les escoles de comunicació i periodisme a l'Equador, Veneçuela i el Perú. La segona part descriu els resultats obtinguts a través de les tècniques de recerca aplicades. Es destaquen les diferències i similituds en les normatives de mitjans de comunicació dels tres països, les percepcions dels periodistes i les contribucions dels experts al voltant de normatives i polítiques de comunicació, els quals han identificat els elements clau que aquestes haurien de contenir als països d’estudi.

La presente tesis doctoral examina las políticas de comunicación y la repercusión en el periodismo en Ecuador, Venezuela y Perú. Su objetivo principal es determinar si estas políticas han influenciado en el periodismo en estos países durante los años 2000 – 2020. Para lograr este objetivo, se empleó una metodología con dos enfoques: un enfoque cualitativo y otro cuantitativo. El enfoque cualitativo implicó el análisis de las normativas de comunicación y la realización de entrevistas semi estructuradas a expertos en la materia, con el fin de identificar los elementos constitutivos de estas leyes y sugerir mejoras para la elaboración de normativas en los países estudiados. Por otro lado, el enfoque cuantitativo se basó en la aplicación de encuestas a 314 periodistas (111 de Ecuador, 103 de Perú y 100 de Venezuela), con el propósito de entender su percepción sobre el desarrollo de las normativas y su influencia en su labor profesional. La investigación se divide en dos partes: la primera parte aborda desde la teoría los modelos de gobierno, las transiciones políticas y las ideologías que fueron parte de los gobiernos al momento de la formulación de políticas y de normativas de comunicación. Además, se examina la regulación desde la perspectiva de los organismos que se encargan de regular los medios de comunicación audiovisual en los países estudiados. También se describen otros temas relevantes como los derechos humanos y la oferta académica de las escuelas de comunicación y periodismo en Ecuador, Venezuela y Perú. La segunda parte describe los resultados obtenidos a través de las técnicas de investigación aplicadas. Se destacan las diferencias y similitudes en las normativas de medios de comunicación de los tres países, las percepciones de los periodistas y las contribuciones de los expertos en torno a normativas y políticas de comunicación, quienes han identificado los elementos clave que estas deberían contener en los países de estudio.

This doctoral thesis examines communication policies and their repercussion on journalism in Ecuador, Venezuela and Peru. Its main objective is to determine if these policies have influenced journalism in these countries during the years 2000 – 2020. To achieve this objective, a methodology with two approaches was used: a qualitative approach and a quantitative approach. The qualitative approach involved the analysis of communication regulations and interviews with experts in the field, in order to identify the constituent elements of these laws and suggest improvements for the development of regulations in the countries studied. On the other hand, the quantitative approach was based on the application of surveys to 314 journalists (111 from Ecuador, 103 from Peru and 100 from Venezuela), with the purpose of understanding their perception of the development of regulations and their influence on their work. professional. The research is divided into two parts: the first part addresses from theory the government models, political transitions and ideologies that were part of the governments at the time of formulating policies and communication regulations. In addition, regulation is examined from the perspective of the organizations that are responsible for regulating audiovisual media in the countries studied. Other relevant topics are also described, such as human rights and the academic offerings of communication and journalism schools in Ecuador, Venezuela and Peru. The second part describes the results obtained through the applied research techniques. The differences and similarities in the media regulations of the three countries, the perceptions of journalists and the contributions of experts regarding communication regulations and policies are highlighted, who have identified the key elements that these should contain in the study countries.