La larga transición de la Nueva Derecha española. Una historia silente, 1975-2004

Abstract

Aquesta tesi aborda la història del fenomen de la Nova Dreta (Nouvelle Droite) a Espanya entre 1975 i 2004. Com a tal, cerca determinar quines van ser les seves principals claus històriques a través d'una sèrie d'experiències biogràfiques i intel·lectuals, tant neofeixistes com conservadores, amb l'objectiu de realitzar un balanç historiogràfic de la seva trajectòria que permeti, al seu torn, una major comprensió del procés històric de dignificació i renovació cultural gràcies a la superació del passat franquista per part de la pròpia ultradreta espanyola.

L'anàlisi centra l'atenció en els corrents de pensament més heterodoxes que van travar connexions amb l'exterior, sobretot amb el GRECE francès, com per exemple el corrent neofeixista de Jean Thiriart, el falangisme menys franquista i més revolucionari i romàntic, la filosofia de Julius Evola i René Guénon dels dissidents de CEDADE i el neofeixisme d'acció, la influència del Club del Rellotge francès en Aliança Popular, el denominat com a nacional-bolxevisme i la Moguda madrilenya, així com els intents de superació de l'etapa de la Guerra Freda i l'entrada en l'era actual globalitzada. Especialment, destaca les influències i els viatges d'Alain de Benoist i Aleksandr Dugin a Espanya. Tot això a través d'una «història silent», plena de contradiccions, en la qual van participar diverses generacions que van protagonitzar la llarga transició del neofeixisme al populisme del segle XXI, des d'una perspectiva alternativa als partits polítics.

Esta tesis aborda la historia del fenómeno de la Nueva Derecha (Nouvelle Droite) en España entre 1975 y 2004. Como tal, busca determinar cuáles fueron sus principales claves históricas a través de una serie de experiencias biográficas e intelectuales, tanto neofascistas como conservadoras, con el objetivo de realizar un balance historiográfico de su trayectoria que permita, a su vez, una mayor comprensión del proceso histórico de dignificación y renovación cultural gracias a la superación del pasado franquista por parte de la propia ultraderecha española.

El análisis centra la atención en las corrientes de pensamiento más heterodoxas que trabaron conexiones con el exterior, sobre todo con el GRECE francés, como por ejemplo la corriente neofascista de Jean Thiriart, el falangismo menos franquista heredado de las corrientes más revolucionarias y románticas, la filosofía de Julius Evola y René Guénon de los disidentes de CEDADE y el neofascismo de acción, la influencia del Club del Reloj francés en Alianza Popular, el denominado como nacional-bolchevismo y la Movida madrileña, así como los intentos de superación de la etapa de la Guerra Fría y la entrada en la era actual globalizada. Especialmente, destaca las influencias y los viajes de Alain de Benoist y Aleksandr Dugin en España. Todo ello a través de una «historia silente», llena de contradicciones, en la que participaron varias generaciones que levantaron acta de la larga transición del neofascismo al populismo del siglo XXI, desde una perspectiva alternativa a los partidos políticos.

This thesis analyses the history of the New Right (Nouvelle Droite) phenomenon in Spain between 1975 and 2004. As such, it seeks to determine what were its main historical keys through a series of biographical and intellectual experiences, both neofascist and conservative, with the aim of making a historiographical assessment of its trajectory that allows a greater understanding of the historical process of dignification and cultural renewal thanks to the overcoming of Franco's past by the spanish far-right.

The analysis focuses on the most heterodox currents of thought that made connections with the outside world, especially with the GRECE, such as the neo-fascist current of Jean Thiriart, the less francoist falangism and more revolutionary and romantic, the philosophy of Julius Evola and René Guénon of the dissidents of CEDADE and the neo-fascism of action, the influence of the Club de l’Horloge on Alianza Popular, the so-called national-bolshevism and the «Movida madrileña», as well as the attempts to overcome the Cold War period and the entry into the current globalised era. In particular, highlights the influences and travels of Alain de Benoist and Aleksandr Dugin in Spain. All of this through a «silent history», full of contradictions, in which several generations took part in the long transition from neo-fascism to populism in the 21st century, from an alternative perspective to the political parties.