Movement, cognition and health in aging

Abstract

Aquesta tesi se centra en la relació entre l'activitat física (AF), la funció cognitiva i el risc d'hospitalització no planificada en adults grans que viuen a la comunitat. Aquesta investigació és crucial, ja que aborda la creixent necessitat de comprendre els patrons d'AF i la seva associació amb la salut en adults grans, per tal de desenvolupar intervencions de salut pública basades en l'evidència. La tesi doctoral tenia com a objectiu estudiar l'AF mesurada objectivament i la seva relació amb la funció cognitiva i el risc d'hospitalització en adults grans que viuen a la comunitat. Per aconseguir aquest objectiu, la tesi va incloure dos estudis principals. Estudi 1 Objectiu: Investigar les associacions entre l'AF i la funció cognitiva. Metodología: Estudi transversal. Es van incloure 663 adults de 66 anys o més, de l'estudi suec SNAC-K (2016-2019). Es van avaluar la cognició global i tres dominis cognitius (velocitat de processament, funció executiva i memòria episòdica) amb proves validades. L'AF es va mesurar mitjançant acceleròmetres ActivPAL3. Es van aplicar regressions de quantíliques, estratificades per edat (<70 vs. ≥80 anys) i ajustades per múltiples variables, per examinar les associacions transversals entre la funció cognitiva i l'AF, considerant els passos/dia i el temps en activitat física d’intensitat moderada a vigorosa (AFMV). Resultats: Cada increment de 1000 passos (β = 0.04; IC del 95%: 0.01, 0.07) i cada hora addicional d'AFMV per dia (β = 0.28; IC del 95%: 0.02, 0.54) es van correlacionar amb una millor velocitat de processament en les persones grans més joves, però no en les més grans. Quan es va estratificar adicionalment per AFMV (<60 min vs. ≥60 min/setmana), cada increment de 1000 passos es va associar amb una millor velocitat de processament en les persones grans més joves, independentment dels seus nivells d'AFMV. Estudi 2 Objectiu: Investigar les associacions entre l'AF i els paràmetres de comportament sedentari (CS), el risc d'hospitalitzacions no planificades i la durada de les estades hospitalàries en adults grans. Mètode: Estudi longitudinal. Es van analitzar dades de 657 adults de 66 anys o més de l'estudi suec SNAC-K (2016-2018). Es va utilitzar l'acceleròmetre ActivPAL3 per avaluar l'AF. Es van aplicar regressions de Cox i Laplace multiajustades per examinar l'AF en relació amb hospitalitzacions no planificades a 6 anys. Es van utilitzar models de regressió de Poisson per analitzar les associacions de l'AF i el CS amb la durada de l'estada hospitalària. Resultats: Per cada 1000 passos/dia, 100 esdeveniments d'AF de baixa intensitat (AFBI) i 15 minuts/dia d'AFMV, va disminuir el risc d'hospitalitzacions no planificades (raó de risc [RR] 0.95, interval de confiança [IC] del 95%: 0.91-0.99, RR 0.77, IC del 95%: 0.61-0.96, i RR 0.91, IC del 95%: 0.83-1.00, respectivament). Cada 1000 passos/dia i 15 minuts/dia d'AFMV també es van associar amb menys dies d'hospitalització (raó de taxa d'incidència [RTI] 0.96, IC del 95%: 0.95-0.98 i RTI 0.92, IC del 95%: 0.90-0.95, respectivament), mentre que cada 100 esdeveniments d'AFBI es van associar amb més dies d'hospitalització (RTI 1.12, IC del 95%: 1.06-1.19). Les anàlisis estratificades van suggerir que el nombre d'esdeveniments d'AFBI es va associar amb més dies d'hospitalització entre les persones que no podien realitzar la prova d'aixecar-se i asseure's cinc vegades, i amb menys dies d'hospitalització entre aquells que sí la van poder realitzar. Conclusions: Aquests resultats destaquen la importància de desenvolupar programes d'AF personalitzats per millorar la salut cognitiva i reduir els riscos d'hospitalització en adults grans. Es necessita més investigació per determinar la direccionalitat d'aquestes associacions i establir intervencions efectives per promoure una AF segura i beneficiosa entre les poblacions grans.

Esta tesis se centra en la relación entre la actividad física (AF), la función cognitiva y el riesgo de hospitalización no planificada en adultos mayores que viven en la comunidad. Esta investigación es crucial, ya que aborda la creciente necesidad de comprender los patrones de AF y su asociación con la salud en los adultos mayores, para desarrollar intervenciones de salud pública basadas en evidencia. La tesis doctoral tuvo como objetivo estudiar la AF medida objetivamente y su relación transversal con la función cognitiva y longitudinal con el riesgo de hospitalización en adultos mayores que viven en la comunidad. Para lograr este objetivo, la tesis incluyó dos estudios principales. Estudio 1 Objetivo: Investigar las asociaciones entre la AF y la función cognitiva. Metodología: Estudio transversal. Incluimos a 663 adultos de 66 años o más, del estudio sueco SNAC-K (2016-2019). Se evaluaron la cognición global y tres dominios cognitivos (velocidad de procesamiento, función ejecutiva y memoria episódica) con pruebas validadas. La AF se midió mediante acelerómetros ActivPAL3. Aplicamos regresiones cuantílicas, estratificadas por edad (<70 vs. ≥80 años) y ajustadas por múltiples variables, para examinar las asociaciones transversales entre la función cognitiva y la AF, considerando los pasos/día y el tiempo en actividad física de intensidad moderada a vigorosa (AFMV). Resultados: Cada incremento de 1000 pasos (β = 0.04; IC del 95%: 0.01, 0.07) y cada hora adicional de AFMV por día (β = 0.28; IC del 95%: 0.02, 0.54) se correlacionaron con una mejor velocidad de procesamiento en los adultos mayores más jóvenes, pero no en los más mayores. Al estratificar además por AFMV (<60 min vs. ≥60 min/semana), cada incremento de 1000 pasos se asoció con una mejor velocidad de procesamiento en los adultos mayores más jóvenes, independientemente de sus niveles de AFMV. Estudio 2 Objetivo: Investigar las asociaciones entre la AF y los parámetros de comportamiento sedentario (CS), el riesgo de hospitalizaciones no planificadas y la duración de las estancias hospitalarias en adultos mayores. Método: Estudio longitudinal. Analizamos datos de 657 adultos mayores, de 66 años o más del estudio sueco SNAC-K (2016-2018). Se utilizó el acelerómetro ActivPAL3 para evaluar la AF. Se aplicaron regresiones de Cox y Laplace ajustadas para examinar la AF en relación con hospitalizaciones no planificadas a 6 años. Se emplearon modelos de regresión de Poisson para analizar las asociaciones de la AF y el BS con la duración de la estancia hospitalaria. Resultados: Por cada 1000 pasos/día, 100 eventos de AF de baja intensidad (AFBI) y 15 min/día de AFMV, disminuyó el riesgo de hospitalizaciones no planificadas (razón de riesgo [RR] 0.95, intervalo de confianza [IC] del 95%: 0.91-0.99, RR 0.77, IC del 95%: 0.61-0.96, y RR 0.91, IC del 95%: 0.83-1.00, respectivamente). Cada 1000 pasos/día y 15 min/día de AFMV también se asociaron con menos días de hospitalización (razón de tasa de incidencia [RTI] 0.96, IC del 95%: 0.95-0.98 y IRR 0.92, IC del 95%: 0.90-0.95, respectivamente), mientras que cada 100 eventos de AFBI se asociaron con más días de hospitalización (RTI 1.12, IC del 95%: 1.06-1.19). Los análisis estratificados sugirieron que el número de eventos de AFBI se asoció con más días de hospitalización entre las personas que no pudieron realizar la prueba de sentarse y levantarse cinco veces, y con menos días de hospitalización entre aquellos que sí pudieron realizarla. Conclusiones: Estos resultados destacan la importancia de desarrollar programas de AF personalizados para mejorar la salud cognitiva y reducir los riesgos de hospitalización en los adultos mayores. Se necesita más investigación para determinar la direccionalidad de estas asociaciones y establecer intervenciones efectivas para promover una AF segura y beneficiosa entre las poblaciones mayores.

This thesis focuses on the relationship between physical activity (PA) and cognitive function and unplanned hospitalization risk in community-dwelling older adults. This research is crucial as it addresses the growing need to understand PA patterns and their association with health in older adults to inform evidence-based public health interventions. The doctoral thesis aimed to study objectively measured PA and its association with cognitive function and the risk of hospitalization in community-dwelling older adults. To achieve this goal, the doctoral thesis included two main studies.

Study 1 Objective: To investigate the associations between PA and cognitive function. Method: Cross sectional study. We included 663 adults, aged ≥66 years, from the Swedish SNAC-K study (2016-2019). Global cognition and three cognitive domains (processing speed, executive function, and episodic memory) were assessed with validated tests. PA was measured through ActivPAL3 accelerometers. We applied age-stratified (<70 vs. ≥80 years), multi-adjusted, quantile regression to examine the cross-sectional associations between cognitive function and PA, considering steps/day and time spent in moderate-to-vigorous PA (MVPA). Results: Each 1000-step increment (β = 0.04; 95% CI: 0.01, 0.07) and each additional hour of MVPA per day (β = 0.28; 95% CI: 0.02, 0.54) correlated with better processing speed in the youngest-old, but not in the oldest-old. When further stratifying by MVPA (<60min vs. ≥60min/week), each 1000-step increment was associated with better processing speed in the youngest-old, regardless of their MVPA levels. Study 2 Objectives: To investigate the associations between PA and SB parameters and the risk of unplanned hospital admissions and length of hospitalizations in older adults. Methods: Longitudinal study. We analyzed data from 657 older adults aged ≥66 years from the Swedish SNAC-K study (2016-2018). The ActivPAL3 accelerometer was used to assess PA. Multi-adjusted Cox and Laplace regressions were applied to examine PA in relation to 6-year unplanned hospitalizations. Poisson regression models were employed to examine the associations of PA and SB with the length of hospital stay. Results: For each 1000 steps/day, 100 low-intensity PA (LPA) walking events, and 15 min/day of time spent in moderate-to-vigorous PA (MVPA), the risk of unplanned admissions decreased (hazard ratio [HR] 0.95, 95% confidence interval [CI] 0.91-0.99, HR 0.77, 95%CI 0.61-0.96, and HR 0.91, 95%CI 0.83-1.00, respectively). Each 1000 steps/day and 15 min/day of time spent in MVPA, were also associated with fewer hospital days (incidence rate ratio [IRR] 0.96, 95%CI 0.95-0.98 and IRR 0.92, 95%CI 0.90-0.95, respectively), while each 100 LPA walking events was associated with more hospital days (IRR 1.12, 95%CI 1.06-1.19). Stratified analyses suggested that the number of LPA walking events was associated with more hospital days among people who were unable to perform the five sit-to-stand test and fewer hospital days among those who were able to perform the test.

Conclusions: These results highlight the importance of developing tailored PA programs to enhance cognitive health and reduce hospitalization risks in older adults. Further research is needed to determine the directionality of these associations and establish effective interventions for promoting safe and beneficial PA among older populations.