Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofia
La present tesi doctoral té com a objectiu fonamental aclarir filosòficament la noció de “model” en Bresson, en contraposició a la de l’actor “teatral” cinematogràfic. La primera part del treball se centrarà a establir una eidètica del model a través de diferents termes fonamentals que la perfilen. Aquests seran, fonamentalment: automatització, veritat, naturalesa i emoció. Per a això, establirem un diàleg entre les exposicions d’aquests conceptes per part de Bresson, tant en les seves Notes sobre el cinematògraf com en les seves entrevistes, i algunes exposicions dels mateixos en la història de la filosofia. Serà la fenomenologia la que ens proporcionarà, en darrer terme, el marc més adequat per a la comprensió de les diferents dialèctiques establertes en els diferents punts abordats en la poètica bressoniana: antropologia, ontologia i estètica. Amb això demostrarem com l'ideal antiteatral en què s'inscriu la poètica bressoniana posseeix implicacions que transcendeixen la frontera de la teoria de l'art. Finalment, la noció d’“idea sensible” en l’ontologia fenomenològica del darrer Merleau-Ponty ens permetrà reunir les diverses dimensions filosòfiques abastades al llarg del text. En la segona part del nostre treball, observarem com l’eidètica del model es manifesta de diverses maneres al llarg de la seva filmografia. Tot i mantenir la coherència exposada prèviament, percebem en l’evolució de la seva obra cinematogràfica un progressiu pessimisme en el seu ideal.
La presente tesis doctoral tiene como objetivo fundamental aclarar filosóficamente la noción de “modelo” en Bresson contrapuesta a la del actor “teatral” cinematográfico”. La primera parte del trabajo se centrará en establecer una eidética del modelo a través de diferentes términos fundamentales que la esculpen. Estos serán, fundamentalmente: automatismo, verdad, naturaleza y emoción. Para ello, estableceremos un diálogo entre las exposiciones de dichos conceptos por parte de Bresson, tanto en sus Notas sobre el cinematógrafo como en sus entrevistas, y de algunas exposiciones de los mismos en la historia de la filosofía. Será la fenomenología la que nos proporcione, en último término, el marco más adecuado para la comprensión de las diferentes dialécticas establecidas en los diferentes puntos abordados en la poética bressoniana: antropología, ontología y estética. Con ello demostraremos, como el ideal antiteatral en que se inscribe la poética bressoniana posee implicaciones que trascienden la frontera de la teoría del arte. Finalmente, la noción de “idea sensible” en la ontología fenomenológica del último Merleau-Ponty nos permitirá reunir las distintas dimensiones filosóficas abarcadas a lo largo del texto. En la segunda parte de nuestro trabajo, observaremos cómo la eidética del modelo se manifiesta de diversas formas a lo largo de su filmografía. A pesar de mantener la coherencia expuesta previamente, percibiremos en la evolución de su obra cinematográfica un progresivo pesimismo en su ideal.
The fundamental aim of this doctoral thesis is to philosophically clarify the notion of the "model" in Bresson, contrasted with that of the "theatrical" cinematic actor. The first part of the work will focus on establishing an eidetics of the model through various fundamental terms that shape it, primarily: automatism, truth, nature, and emotion. To achieve this, we will establish a dialogue between Bresson's presentations of these concepts, both in his Notes on Cinematography and in his interviews, and some of their presentations in the history of philosophy. Phenomenology will ultimately provide the most appropriate framework for understanding the various dialectics established in the different aspects addressed in Bresson's poetics: anthropology, ontology, and aesthetics. Through this, we will demonstrate how the anti-theatrical ideal in which Bresson's poetics are inscribed has implications that transcend the boundaries of art theory. Finally, the notion of the "sensible idea" in the phenomenological ontology of the later Merleau-Ponty will allow us to bring together the different philosophical dimensions covered throughout the text. In the second part of our work, we will observe how the eidetics of the model manifest in various ways throughout Bresson's filmography. Despite maintaining the coherence previously outlined, we will perceive, in the evolution of his cinematic work, a progressive pessimism in his ideal.
Fenomenologia; Phenomenology; Fenomenología; Estètica; Cinema; Cine
10
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.