Vicissituds de la subjectivitat materna i de l'estatus de persona del fetus. Una etnografia de la pèrdua d'embaràs

Abstract

Aquesta és una etnografia emmarcada als àmbits acadèmics de Poder, Subjectivitat i Gènere, i de Ciència, Tecnologia i Societat. El tema d'estudi és la producció, en àmbits ginecoobstètrics, de subjectivitat materna i d'estatus de persona del fetus durant l'embaràs, i la seva desaparició, qüestionament, matís o confirmació en la pèrdua de l'embaràs. Les tècniques per obtenir les dades analitzades han estat entrevistes no estructurades amb dones que han perdut un embaràs o més i l'observació participant en un hospital i un servei d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), tots dos a Catalunya. El treball etnogràfic ha mostrat que la formació de la subjectivitat materna i l'estus de persona del fetus depenen de múltiples actors, entre els quals la dona embarassada, les professionals de la salut, la tecnologia mèdica i els cossos de la dona i del fetus. Aquestes dues formacions poden començar a produir-se ja en el moment de la recerca de l'embaràs, i continuen durant el seguiment i les consultes mèdiques d'urgència. Hi ha diferents fronteres que es posen de manifest en el moment de la pèrdua de l'embaràs que separen les dones embarassades que són mares de les que no ho són i els fetus que són persones dels que no ho són. Aquestes fronteres poden coincidir amb pràctiques mèdiques o infermeres, moments del desenvolupament fetal i costums socials, i sovint estan marcats pels discursos socials dominants, per les desigualtats socials existents, així com per les diferents agències que participen en la situació.

Esta es una etnografía enmarcada en los ámbitos académicos de Poder, Subjetividad y Género, y de Ciencia, Tecnología y Sociedad. El tema de estudio es la producción, en ámbitos ginecoobstétricos, de subjetividad materna y de estatus de persona del feto durante el embarazo, y su desaparición, cuestionamiento, matiz o confirmación en la pérdida del embarazo. Las técnicas para obtener los datos analizados han sido entrevistas no estructuradas con mujeres que han perdido uno o más embarazos y la observación participante en un hospital y un servicio de atención a la salud sexual y reproductiva (ASSIR), ambos en Cataluña. El trabajo etnográfico ha mostrado que formación la subjetividad materna y el estus de persona del feto dependen de múltiples actores, entre los cuales la mujer embarazada, las profesionales de la salud, la tecnología médica y los propios cuerpos de la mujer y del feto. Estas dos formaciones pueden empezar a producirse ya en el momento de la búsqueda del embarazo, y continúan durante su seguimiento y consultas médicas de urgencia. Existen distintas fronteras que se ponen de manifiesto en el momento de la pérdida del embarazo que separan las mujeres embarazadas que son madres de las que no lo son y los fetos que son personas de los que no lo son. Estas fronteras pueden coincidir con prácticas médicas o enfermeras, momentos del desarrollo fetal y costumbres sociales, y a menudo están marcadas por los discursos sociales dominantes, por las desigualdades sociales existentes, así como por las distintas agencias que participan en la situación.

This is an ethnography framed in the academic fields of Power, Subjectivity and Gender, and Science, Technology and Society. The subject of study is the production, in gynecological-obstetric settings, of maternal subjectivity and the personhood of the fetus during pregnancy, and its disappearance, questioning, nuance or confirmation in the loss of the pregnancy. The techniques to obtain the data analyzed have been unstructured interviews with women who have lost one or more pregnancies and participant observation in a hospital and a sexual and reproductive health care service (ASSIR), both in Catalonia. The ethnographic work has shown that the formation of maternal subjectivity and the personhood of the fetus depends on multiple actors, among which the pregnant woman, health professionals, medical technology and the bodies of the woman and the fetus themselves. These two formations can begin to occur already at the time of trying to get pregnant, and continue during their follow-up and emergency medical consultations. There are different boundaries that become apparent at the time of pregnancy loss, separating pregnant women who are mothers from those who are not, and fetuses who are persons from those who are not. These boundaries may coincide with medical or nursing practices, moments of fetal development, and social customs, and are often marked by dominant social discourses, existing social inequalities, as well as the different agencies involved in the situation.