Exploración del uso de fármacos antineoplásicos al final de la vida: un conjunto de revisiones exploratorias para evaluar frecuencias, patrones y métodos en la atención del cáncer terminal

Abstract

Introducció: L’ús de medicaments anticancerígens al final de la vida (EOL) és comú però controvertit, amb estudis que mostren resultats heterogenis quant als beneficis de supervivència i qualitat de vida (QoL). La complexitat de definir l’EOL i la variabilitat en les metodologies dels estudis dificulten l’avaluació del veritable impacte d’aquests tractaments.

Objectius: Aquesta tesi explora les metodologies i resultats dels estudis sobre l’ús de fàrmacs anticancerígens a l’EOL, avaluant la freqüència i abast d’aquests tractaments en el càncer en general, càncer de pulmó i càncer gastrointestinal (GI).

Mètodes: Aquest treball inclou tres revisions d’abast seguint directrius rellevants i una cerca exhaustiva en diferents bases de dades. Les dades extretes es van analitzar de manera descriptiva sense síntesi quantitativa. La metodologia va prioritzar la transparència i l’adhesió als estàndards de presentació d’informes, assegurant una exploració robusta de la literatura existent sobre l’ús de fàrmacs anticancerígens a l’EOL.

Resultats: Es van revisar 341 publicacions per descriure els mètodes i resultats utilitzats en la recerca sobre l’ús de fàrmacs anticancerígens a l’EOL. Els resultats mostren un interès creixent en aquesta àrea, amb un augment significatiu en les publicacions recents, principalment de països desenvolupats. Es va identificar una gran diversitat metodològica entre els estudis, cosa que complica la comparació de resultats. En l’anàlisi de 69 articles sobre càncer en general publicats en els últims cinc anys, es va avaluar la freqüència d’ús de medicaments en diferents períodes d’EOL, considerant el disseny de l’estudi, la mida de la població i el tipus de càncer. Els estudis prospectius, tot i ser menys nombrosos i amb mostres més petites, van proporcionar detalls més precisos i van reportar freqüències més baixes de tractament. En canvi, els estudis retrospectius, especialment en hospitals, van ser més comuns i van reportar freqüències més altes. Els estudis més grans i enfocats en pacients amb càncer avançat van mostrar freqüències més baixes de tractaments a l’EOL.

La segona revisió destaca un augment en els estudis sobre l’ús de fàrmacs anticancerígens a l’EOL en càncer de pulmó, amb 68 publicacions revisades, evidenciant un augment des del 2010. Molts pacients amb càncer de pulmó continuen rebent tractaments anticancerígens fins al final de la vida, superant sovint algunes guies internacionals. Les inconsistències en la definició de l’EOL entre els estudis dificulten la comparació de resultats.

La tercera revisió va analitzar 30 estudis sobre càncer GI, enfocant-se en les freqüències de tractament i característiques metodològiques. Els resultats van revelar disparitats en l’ús de medicaments anticancerígens durant les últimes quatre setmanes de vida. Els estudis més petits tendien a reportar freqüències més altes, possiblement per la seva concentració en pacients amb malaltia avançada en hospitals. Aquests estudis freqüentment van incloure només pacients prèviament tractats, la qual cosa va afectar les estimacions de freqüència.

Conclusió: Aquesta tesi evidencia l’ús freqüent de tractaments anticancerígens a l’EOL i mostra una gran variabilitat en els resultats de la recerca. Els resultats subratllen la necessitat de metodologies estandarditzades per avaluar i comparar millor les pràctiques de tractament a l’EOL i abordar les preocupacions sobre el sobretractament. La variabilitat observada suggereix que la presa de decisions està influenciada per factors culturals, socials i del sistema de salut. L’estudi defensa un enfocament integral per millorar l’atenció a l’EOL, destacant la importància de resultats centrats en el pacient i d’una comunicació clara entre els proveïdors d’atenció, els pacients i les seves famílies. Es recomana la implementació de guies estandarditzades i estratègies de comunicació que assegurin que les decisions de tractament se centrin en la qualitat de vida i s’alineïn amb les preferències del pacient.

Introducción: El uso de medicamentos anticancerígenos al final de la vida (EOL) es común pero controvertido, con estudios que muestran resultados heterogéneos en cuanto a beneficios de supervivencia y calidad de vida (QoL). La complejidad de definir el EOL y la variabilidad en las metodologías de los estudios dificultan la evaluación del verdadero impacto de estos tratamientos.

Objetivos: Esta tesis explora las metodologías y resultados de los estudios sobre el uso de fármacos anticancerígenos al EOL, evaluando la frecuencia y alcance de estos tratamientos en cáncer en general, cáncer de pulmón y cáncer gastrointestinal (GI).

Métodos: Este trabajo incluye tres revisiones de alcance siguiendo directrices relevantes y una búsqueda exhaustiva en diferentes bases de datos. Los datos extraídos se analizaron descriptivamente sin síntesis cuantitativa. La metodología priorizó la transparencia y la adherencia a los estándares de presentación de informes, asegurando una exploración robusta de la literatura existente sobre el uso de fármacos anticancerígenos al EOL.

Resultados: Se revisaron 341 publicaciones para describir los métodos y resultados utilizados en la investigación sobre el uso de fármacos anticancerígenos al EOL. Los hallazgos muestran un interés creciente en esta área, con un aumento significativo en publicaciones recientes, principalmente de países desarrollados. Se identificó una gran diversidad metodológica entre los estudios, lo que complica la comparación de resultados. En el análisis de 69 artículos sobre cáncer en general publicados en los últimos cinco años, se evaluó la frecuencia de uso de medicamentos en distintos periodos de EOL, considerando diseño del estudio, tamaño de la población y tipo de cáncer. Los estudios prospectivos, aunque menos numerosos y con muestras más pequeñas, proporcionaron detalles más precisos y reportaron menores frecuencias de tratamiento. Por el contrario, los estudios retrospectivos, especialmente en hospitales, fueron más comunes y reportaron frecuencias más altas. Estudios más grandes y enfocados en pacientes con cáncer avanzado generalmente mostraron menores frecuencias de tratamientos al EOL.

La segunda revisión destaca un aumento en los estudios sobre el uso de fármacos anticancerígenos al EOL en cáncer de pulmón, con 68 publicaciones revisadas, evidenciando un aumento desde 2010. Muchos pacientes con cáncer de pulmón continúan recibiendo tratamientos anticancerígenos hasta el final de la vida, superando a menudo algunas guías internacionales. Las inconsistencias en la definición del EOL entre los estudios complican la comparación de resultados.

La tercera revisión analizó 30 estudios sobre cáncer GI, enfocándose en frecuencias de tratamiento y características metodológicas. Los resultados revelaron disparidades en el uso de medicamentos anticancerígenos durante las últimas cuatro semanas de vida. Estudios más pequeños tendieron a reportar frecuencias más altas, posiblemente por su concentración en pacientes con enfermedad avanzada en hospitales. Estos estudios frecuentemente incluyeron solo a pacientes previamente tratados, lo que afectó las estimaciones de frecuencia.

Conclusión: Esta tesis evidencia el uso frecuente de tratamientos anticancerígenos al EOL y muestra una gran variabilidad en los hallazgos de la investigación. Los resultados subrayan la necesidad de metodologías estandarizadas para evaluar y comparar prácticas de tratamiento al EOL y abordar las preocupaciones sobre el sobretratamiento. La variabilidad observada sugiere que la toma de decisiones está influenciada por factores culturales, sociales y del sistema de salud. El estudio aboga por un enfoque integral para mejorar la atención al EOL, destacando la importancia de resultados centrados en el paciente y de una comunicación clara entre los proveedores de atención, los pacientes y sus familias. Se recomienda la implementación de guías estandarizadas y estrategias de comunicación que aseguren que las decisiones de tratamiento se centren en la calidad de vida y se alineen con las preferencias del paciente.

Introduction: The use of anticancer drugs at the end of life (EOL) is common but controversial, with studies showing heterogeneous outcomes regarding survival benefits and quality of life (QoL). The complexity of defining EOL and the variability in methodologies across studies pose challenges in assessing the true impact of these treatments. Objectives: This thesis aims to explore the methodologies and outcomes used in studies examining EOL anticancer drug use, assessing the frequency and scope of these treatments in overall cancer, lung cancer, and gastrointestinal (GI) cancer. Methods: This work includes three scoping reviews following relevant guidelines, including a comprehensive search of available relevant literature in different databases. The extracted data were analysed descriptively, with no quantitative synthesis attempted. The methodology emphasized transparency and adherence to established reporting standards, ensuring a robust exploration of the current literature body on EOL anticancer drug use. The three objectives of this thesis work focused on: a) Overall cancer; b) Lung cancer; c) GI cancer. Results: This study reviewed 341 publications to describe the various methods and outcomes utilized by research on EOL anticancer drug use. The findings show a growing research interest, with a significant increase in publications in the last few years. The evidence originated from developed countries, indicating potential disparities in healthcare access and research capacity. The review identified significant methodological diversity across the studies, which should be carefully considered when comparing individual results. In the analysis of 69 articles on overall cancer published within the last five years, the frequency of anticancer drug use was assessed across different EOL periods, considering factors such as study design, population size, and cancer type. Prospective studies, which were fewer in number and had smaller sample sizes, provided more detailed insights but generally reported lower frequencies of treatment use. Conversely, retrospective studies, particularly those conducted in hospitals, were more common and typically reported higher treatment rates. Larger studies and those focused on advanced cancer patients generally showed lower frequencies of EOL treatments. The second scoping review emphasizes the increasing research focus on using anticancer drugs during the EOL phase in lung cancer patients, with 68 publications reviewed, showing a notable rise in studies since 2010. The findings reveal that many lung cancer patients continue to receive anticancer treatments until the very EOL, often exceeding some international guidelines. The review also highlights the inconsistencies in defining EOL periods across studies, complicating efforts to make meaningful comparisons. The third review analyzed 30 publications on GI cancer, focusing on treatment frequencies and methodological characteristics. The findings highlighted disparities in anticancer drug use during the final four weeks of life, with smaller studies often reporting higher rates than larger ones, likely due to their concentration on advanced-stage patients in hospital settings. These studies typically included only patients who had previously undergone treatment, which influenced the frequency calculations. Conclusion: This thesis emphasizes the prevalent use of anticancer treatments at the EOL and reveals significant variability in research findings. The results highlight the necessity for standardized methodologies to better evaluate and compare EOL treatment practices and to address potential overtreatment concerns. The variability in reported frequencies underscores the challenges in assessing EOL care, suggesting that decision-making is influenced by cultural, societal, and healthcare system factors. The study advocates for a comprehensive approach to enhance EOL care, stressing the importance of patient-centered outcomes and clear communication between healthcare providers, patients, and families to facilitate informed shared decision-making. It calls for standardized guidelines and improved communication strategies to ensure that treatment decisions focus on QoL and align with patient preferences.