Análisis del rendimiento táctico en el tenis: Relación con el control del estrés y diferencias entre perfil y nivel del jugador

Abstract

Analitzar i profunditzar en el concepte de l’habilitat tàctica en el tennis és fonamental per poder desenvolupar entrenaments que, cada cop més, necessiten ser específics i individualitzats. És per això, que l’objectiu d’aquesta tesis doctoral va ser identificar les variables que podrien influir en l’habilitat tàctica del tennis en modalitat d’individual. Aquest fet va implicar identificar les dimensions que componen el concepte de l’habilitat tàctica en el tennis en diferents situacions, com ara l’entrenament i la competició. A més a més, es va intentar profunditzar en aquelles variables que podien influir en l’habilitat tàctica i com es relacionaven entre elles. Aquests aspectes fan referència principalment al nivell de joc, el perfil del jugador i el control de l’estrès. D’altra banda, aquest treball també tenia com objectiu la creació d’un qüestionari d’autoavaluació sobre les habilitats tàctiques dels jugadors.

La metodologia d’aquesta investigació va ser quantitativa i es va centrar en l’estudi dels jugadors de tennis de l’estat espanyol. La mostra estava formada per 253 jugadors de tennis.

Els resultats s’han organitzat a partir de cinc objectius específics plantejats en l’estudi. El primer objectiu va demostrar que, a partir d’un revisió sistemàtica, les dimensions en què es presentaria la tàctica en el tennis serien: la tàctica en l’entrenament, en competició i la presa de decisions en competició. A més a més, els resultats van senyalar que els aspectes que defineixen la tàctica en el tennis son: nivell de joc, identitat de gènere, anticipació, estadística, consciència de la situació, resolució de problemes i coneixement del joc. El segon objectiu va mostrar que el qüestionari dissenyat a partir de les dimensions i les variables del primer objectiu seria un mètode vàlid i fiable per mesurar la tàctica en el tennis. El tercer objectiu, en relació al nivell de joc, els anàlisis de variància demostraren diferències estadísticament significatives en les tres dimensions de la tàctica en el tennis: l’entrenament, el partit i la presa de decisions en el partit. Com a afegit, els resultats també van mostrar que, en relació al perfil de joc, també hi haurien diferències significatives en les tres dimensions de la tàctica en el tennis. El quart objectiu va evidenciar que els jugadors amb més nivell de joc controlen millor l’estrès en totes les situacions mesurades respecte l’habilitat tàctica en el tennis. Per últim, el cinquè objectiu demostrava que el control de l’estrès és un moderador entre el nivell de joc y les habilitats tàctiques en totes les dimensions de la tàctica del tennis.

En conclusió, aquesta investigació ha contribuït a proporcionar coneixement específic de l’habilitat tàctica en el tennis, destacant d’aquest les dimensions i variables que influeixen en el seu desenvolupament i efectivitat. Això permetrà a entrenadors i jugadors poder dissenyar programes d’entrenament personalitzats i efectius. A més a més, el qüestionari validat facilitarà monitoritzar el progrés dels jugadors permetrà fer ajustaments precisos de les estratègies d’entrenament. Els entrenadors podran identificar les fortaleses i les àrees de millora específiques, optimitzant, així, el rendiment en temps real durant els partits.

Analizar y profundizar en el concepto de la habilidad táctica en el tenis es fundamental para poder desarrollar entrenamientos que cada vez necesitan de más especificidad e individualidad. Por ello, el objetivo principal de esta tesis doctoral fue identificar las variables que influyen en la habilidad táctica del tenis. Esto implicó identificar las dimensiones que componen el concepto de la habilidad táctica en el tenis en diferentes situaciones, como el entrenamiento y la competición. Asimismo, se pretendía profundizar en aquellas variables que pueden influir en la habilidad táctica y como se relacionan entre sí. Estaos aspectos se refieren principalmente al nivel de juego, el perfil del jugador y el control del estrés. Por otra parte, este trabajo también tuvo como objetivo la creación de un cuestionario de autoevaluación sobre las habilidades tácticas de los jugadores.

La metodología de esta investigación fue de naturaleza cuantitativa y se centró en el estudio de los jugadores de tenis en el estado español. La muestra estuvo compuesta de 253 jugadores de tenis.

Los resultados han sido organizados a partir de los cinco objetivos específicos planteados en el estudio. El primer objetivo mostró que, a partir de una revisión sistemática, las dimensiones en las que se presentaría la táctica en el tenis serían: la táctica en el entrenamiento, en competición y la toma de decisiones en competición. Además, los resultados mostraron que los aspectos que definirían la táctica en el tenis serían: nivel de juego, identidad de género, anticipación, estadística, conciencia de la situación, resolución de problemas y conocimiento del juego. El segundo objetivo mostró que el cuestionario diseñado a partir de las dimensiones y las variables del primer objetivo sería un instrumento válido y fiable para medir la táctica en el tenis. El tercer objetivo, en relación al nivel de juego, los análisis de varianza mostraron diferencias significativas en las tres dimensiones de la táctica en el tenis: en el entrenamiento, en el partido y la toma de decisiones en el partido. Además, los resultados también mostraron que, en relación al perfil de juego también habría diferencias significativas en las tres dimensiones de la táctica en el tenis. El cuarto objetivo puso de manifiesto que los jugadores con más nivel de juego controlarían mejor el estrés en todas las situaciones medidas respecto a la habilidad táctica en el tenis. Por último, el quinto objetivo, mostró que el control del estrés sería un moderador entre el nivel de juego y las habilidades tácticas en todas las dimensiones de la táctica en el tenis.

En conclusión, esta investigación ha contribuido a proporcionar un conocimiento específico de la habilidad táctica en el tenis, destacando las dimensiones y variables que influyen en su desarrollo y efectividad. Esto permitirá a entrenadores y jugadores diseñar programas de entrenamiento personalizados y efectivos. Además, el cuestionario validado facilitará el monitoreo del progreso de los jugadores y permitirá ajustes precisos en las estrategias de entrenamiento. Los entrenadores podrán identificar fortalezas y áreas de mejora específicas, optimizando así el rendimiento en tiempo real durante los partidos.

Analysing and deepening the concept of tactical skill in tennis is essential to be able to develop training sessions that increasingly require more specificity and individuality. Therefore, the main objective of this doctoral thesis was to identify the variables that could influence the tactical skill in tennis. This implied identifying the dimensions that would compose the concept of tactical skill in tennis in different situations, such as training and competition. It was also intended to explore in depth those variables that might influence tactical skill and how they relate to each other. These aspects refer mainly to the level of play, the player's profile and stress management. On the other hand, this work also aimed to create a self-assessment questionnaire on the tactical skills of the players.ç

The methodology of this research was quantitative in nature and focused on the study of tennis players in Spain. The sample consisted of 253 tennis players.

The results have been organised according to the five specific objectives of the study. The first objective showed that, based on a systematic review, the dimensions in which tactics in tennis would be presented would be: tactics in training, in competition and decision-making in competition. Furthermore, the results showed that the aspects that would define tactics in tennis would be: level of play, gender identity, anticipation, statistics, situational awareness, problem solving and game knowledge. The second objective showed that the questionnaire designed from the dimensions and variables of the first objective would be a valid and reliable instrument to measure tactics in tennis. The third objective, in relation to the level of play, the analysis of variance showed significant differences in the three dimensions of tactics in tennis: in training, in the match and decision making in the match. In addition, the results also showed that, in relation to the game profile, there would also be significant differences in all three dimensions of tennis tactics. The fourth objective showed that players with a higher level of play would better manage stress in all situations measured with respect to tactical tennis skill. Finally, the fifth objective showed that stress management would be a moderator between level of play and tactical skills in all dimensions of tennis tactics.

In conclusion, this research has contributed to provide specific knowledge of tactical skill in tennis, highlighting the dimensions and variables that influence its development and effectiveness. This will allow coaches and players to design personalised and effective training programmes. In addition, the validated questionnaire will facilitate the monitoring of players' progress and allow for precise adjustments in training strategies. Coaches will be able to identify specific strengths and areas for improvement, thus optimising performance in real time during matches.