Tecnología digital y participación de las mujeres en la producción y difusión audiovisual en Camerún

Abstract

El nostre nou tema titulat La tecnologia digital i la participació de les dones en la producció i difusió audiovisual al Camerún es justifica pel compromís de les dones observat en l'última dècada (2012-2022) a la indústria del cinema camerunès. L'elecció d'aquest període, que va començar 12 anys després de la campanya NTIC (Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació) l'any 2000, s'explica pel fet que considerem aquests 12 primers anys com un moment de promoció, popularització, acceptació, aprenentatge i l'apropiació per part de les dones d'aquesta nova tecnologia i la seva plena integració en el cinema de les dones cameruneses. Això sí, durant la segona dècada en què les dones van arribar a crear productores com Soba Films de Joséphine Dagnou (2011) i Adamic (2011) d'Elise Kameni, que festivals femenins com Mis Me Binga (creat el 2009 i organitzat per premiera vez en 2010) ha començat a sorgir o funcionar i segueix revelant diverses realitzadores i actrius. De fet, cal destacar que en un moment en què el sector audiovisual viu la seva plena llibertat (la proliferació dels bloquejos de la televisió privada) i que les NTIC són cada cop més populars al Camerún, només una va observar un ressorgiment de les dones a la pantalla de les pel•lícules, tot i que també veiem més dones actives en la producció i distribució, tot i que sempre tenim dret a fer-ho per als homes. A més, és molt notable observar que en un moment en què la producció cinematogràfica camerunesa es veia afectada pels efectes negatius de la crisi econòmica que va néixer l'any 1990, les dones buscaven un lloc en aquesta indústria, aprofitant les oportunitats que oferien sobre la terra de les innovacions tecnològiques contemporànies en la producció i distribució cinematogràfica. Aquesta observació l'hem plantejat per seguir la pregunta principal: ¿Com facilitarà o accelerarà la tecnologia digital la participació de les dones en la producció i difusió audiovisual al Camerún? Per tant, la idea central és que la tecnologia digital facilita la participació de les dones en la producció i distribució audiovisual a través d'una varietat d’instruments (nous tecnologies d'enregistrament i publicació, xarxes socials, plataformes audiovisuals en streaming...) per facilitar-ne l'accés i ús en la producció i facilitar l'accés i l'ús en la producció i difusió de les seves obres artístiques. Les dones es creen i/o lideren grups de producció cinematogràfica, GIC (Grup d'Iniciativa Comunitària) i associacions. També creen, organitzen i dirigeixen festivals, canals en línia per promoure i difondre les seves obres culturals. Per analitzar i fer un seguiment d'aquest moment de canvi, hem recollit una investigació documental juntament amb la recollida de dades a través d'Internet mitjançant l'observació directa i no participant. Això és principalment en llocs web de caràcter cultural i social dels nostres protagonistes, que es caracteritzen per un alt nivell d'informació en la producció i distribució de pel•lícules. A més, amb l'ajuda dels nostres nous coneixements teòrics i pràctics, es fonamenta quatre fonaments teòrics. En primer lloc, lenfocament de gènere i desenvolupament. Aquesta teoria ens ha permès destacar la contribució de les dones i el seu empoderament a la indústria cinematogràfica camerunesa. En segon lloc, la teoria de l'adopció social de les TIC, que només serveix per mostrar el nivell d'interacció de les dones de la indústria del cinema amb la tecnologia digital, també per mostrar com les dones són adequades per a això herramientas digitales para segurar su lugar en la industria cinematográfica a Camerún. En aquest sentit, l'anàlisi estratègica ens ha permès veure els mecanismes que han utilitzat les dones, i/o si s'acostumen a integrar-se, es mantenen permanentment i evolucionen en el circuit de producció cinematogràfica del Camerún. Això vol dir que les dones poden practicar estratègies per participar en un càsting, per obtenir un paper en una pel•lícula o sèrie i, posteriorment, obtenir altres papers, eventualment evolucionar i romandre en el circuit. I finalment, el constructivisme estructural ens ha permès analitzar el circuit de producció cinematogràfica camerunès com un camp de lluita i capital divers. No habrá duda alguna de sumergirse en una lectura marxista donde dues classes s'oposen. No obstant això, el circuit de producció cinematogràfica s'ha analitzat com un camp multidimensional amb subcampos en cadascun dels actors plantejats més que l'altre, més important que els encarregats amb més poder per influir a partir d'ara en la seva relació amb ells. Només una anàlisi en termes de camp ens permet tenir permís per a algunes de les relacions de la indústria del cinema camerunès. Per tant, disposem d'una anàlisi exhaustiva del contingut per tal de demostrar les principals repercussions de la tecnologia digital en la participació de les dones en la producció i distribució audiovisual al Camerún. Les principals conclusions són que, a partir de la integració de la tecnologia digital al cinema camerunès, les dones estan més interessades pel cinema, sobretot per la producció i distribució. Els resultats de l'anàlisi de les dades recollides tal com es mostren continuen en la taula gràfica corresponent que la majoria són joves i adults amb estudiants universitaris (82%) i procedeixen de disciplines com economia, ciències socials i humanes, ciències polítiques, jurídiques, literarias i exactas, 32 en total, vorejant 9 de les arts cinematogràfiques i audiovisuals. A més, s'observa una preferència pel cinema de ficció, amb 73 dels 131 títols catalogats, i no s'hi inclouen sèries web, sèries i documentals; 24, 19 i 13. Tracta tots, però no exclusivament, temes sensibles a les seves causes, com ara la violència del genero, la igualtat del genero, la prostitució i la situació de la dona en diferents contextos. En una dècada, la producció anual femenina va passar de 2 el 2012 a 6 el 2017 i 25 el 2022. Un total de 60 productores en 10 anys, algunes de les quals també es van distribuir i 11 festivals creats i/o dirigits per elles. Una fila de canals de YouTube, enumerats però no exhaustius, creats per distribuir els seus llocs de treball i millorar la visibilitat resultant i també amb les seves pàgines a les xarxes socials per anunciar càstings, estrenos, conèixer socis financers i/o gestionar contractes publicitaris.

Nuestro tema titulado Tecnología digital y participación de la mujer en la producción y difusión audiovisual en Camerún se ha justificado por el firme compromiso de la mujer, observado en el último decenio (2012-2022), en la industria cinematográfica camerunesa. La elección de este período, que se inicia 12 años después de la llegada de las NTIC (nuevas tecnologías de la información y de la comunicación) en el año 2000, se explica porque consideramos estos primeros 12 años como un momento de promoción, popularización, aceptación, aprendizaje y apropiación por las mujeres de esta nueva tecnología y su plena integración en el cine femenino camerunés. De hecho, fue durante la segunda década que las mujeres camerunesas comenzaron a crear empresas de producción como Soba Films de Joséphine Dagnou (2007) y Adamic de Elise Kameni (2011), festivales de cine de mujeres como Mis Me Binga (creado en 2009 y organizado por primera vez en 2010) y continuamente se revelarán varias realizadoras y actrices. En efecto, es notable que en un momento en que el sector audiovisual vive su plena libertad (la proliferación de las cadenas de televisión privadas) y que las NTIC se popularizan cada vez más en Camerún, no solo se observa un resurgimiento de las mujeres en la pantalla de las películas, sino que también vemos cada vez más mujeres activas en la producción y la difusión, algo que siempre había sido propio de los hombres. Además, es relevante observar que en un momento en que la producción cinematográfica camerunesa sigue afectada por los efectos nefastos de la crisis económica de 1990, las mujeres están logrando asegurarse un lugar en esta industria, aprovechando las oportunidades que ofrecen sobre el terreno las innovaciones tecnológicas contemporáneas en materia de producción y difusión cinematográfica. Esta observación nos ha llevado a hacer la siguiente pregunta principal: ¿De qué manera la tecnología digital facilita o acelera la participación de las mujeres en la producción y difusión audiovisual en Camerún? Así pues, la hipótesis central es que la tecnología digital facilita la participación de las mujeres en la producción y distribución audiovisual a través de una variedad de herramientas (nuevas tecnologías para la grabación y edición, redes sociales, plataformas audiovisuales de streaming…) de fácil acceso y uso en la producción y distribución de sus obras artísticas. Las mujeres están creando y/o dirigiendo grupos de producción cinematográfica, GIC (Grupo de Iniciativa Comunitaria) o asociaciones. También crean, organizan y dirigen festivales, canales en línea para promover y difundir sus obras culturales. A fin de analizar y mostrar este momento de cambio, hemos llevado a cabo una investigación documental junto con recolección de datos a través de internet por observación directa y no participante. La hemos hecho principalmente en los sitios web de carácter cultural y las redes sociales de nuestras protagonistas, que se caracterizan por un nivel bastante alto de informaciones en la producción y difusión de películas. Además, afrontamos la investigación con la ayuda de nuestros conocimientos teóricos y prácticos y sobre la base de cuatro enfoques teóricos. En primer lugar, el enfoque de género y desarrollo. Esta teoría nos ha permitido destacar la contribución de las mujeres y su empoderamiento en la industria cinematográfica camerunesa. En segundo lugar, la teoría de la apropiación social de las TIC, que nos ha servido no solo para destacar el grado de interacción de las mujeres camerunesas en la industria cinematográfica con la tecnología digital, sino también para mostrar cómo las mujeres se apropian de las herramientas digitales para asegurar su lugar en la industria cinematográfica en Camerún. En tercer lugar, el análisis estratégico nos ha permitido ver cuáles son los mecanismos que las mujeres han utilizado, y siguen utilizando para integrarse, mantenerse y evolucionar en el circuito de producción cinematográfica en Camerún. Se trata aquí de ver qué estrategias han puesto en práctica las mujeres para participar en un casting, para obtener un papel en una película o serie y posteriormente obtener otros papeles, eventualmente evolucionar y permanecer en el circuito y difundir sus obras. Por último, el constructivismo estructural nos ha permitido analizar el circuito de producción cinematográfica camerunesa como un campo de lucha y de capital diverso. No habrá duda alguna de sumergirse en una lectura marxista donde dos clases se oponen. Más bien, el circuito de producción cinematográfico camerunés ha sido analizado como un campo multidimensional con subcampos, en cada uno de los cuales cada actor posee más que el otro u otros, más capital que le confiere más poder que utiliza para influenciar su relación con los demás. Solo un análisis en términos del campo de poder nos ha permitido dar cuenta de las relaciones de género en la industria cinematográfica camerunesa. Por lo tanto, hemos hecho un análisis exhaustivo del contenido a fin de mostrar las principales repercusiones de la tecnología digital en la participación de las mujeres en la producción y distribución audiovisual en Camerún. Las principales conclusiones son que, desde la integración de la tecnología digital en el cine camerunés, las mujeres han empezado a interesarse más por el cine, especialmente en la producción y la distribución. Resulta del análisis de los datos recopilados como se verá a continuación en la tabla y gráfico correspondientes que la mayoría son jóvenes y adultas con estudios universitarios (82%) y proceden de disciplinas como la economía, las ciencias sociales y humanas, las ciencias políticas, jurídicas, literarias y exactas, 32 en total, frente a 9 de las artes cinematográficas y audiovisuales. Además, se observa una preferencia por las películas de ficción, con 73 de las 131 obras catalogadas, aunque las webseries, las series y los documentales no se quedan atrás; 24, 19 y 13. Se trata sobre todo, aunque no exclusivamente, de temas sensibles a sus causas, como la violencia de género, la igualdad de género, la prostitución y la situación de la mujer en diferentes contextos. En un decenio, la producción femenina anual pasó de 2 en 2012 a 6 en 2017 y a 25 en 2022. Un total de 60 productoras en 10 años, algunas de las cuales actúan también como distribuidoras y 11 festivales creados y/o dirigidos por ellas. Una veintena de canales de YouTube, enumerados pero no exhaustivos, creados para distribuir sus trabajos y aprovechar la visibilidad resultante y además con sus páginas en las redes sociales para anunciar castings, estrenos, encontrar socios financieros y gestionar contratos publicitarios.

Our theme entitled Digital technology and women's participation in audiovisual production and broadcasting in Cameroon has been justified by the strong engagement of women observed in the last decade (2012-2022) in the Cameroonian film industry. The choice of this period, which starts 12 years after the arrival of NICTs (New Information and Communication Technologies) in 2000, is explained by the fact that we consider these first 12 years as a time of promotion, popularisation, acceptance, learning and appropriation by women of this new technology and its full integration into Cameroonian women's cinema. Indeed, it was during the second decade that Cameroonian women started to create production companies such as Joséphine Dagnou's Soba Films (2011) and Elise Kameni's Adamic (2011), that women's festivals such as Mis Me Binga (created in 2009 and organised for the first time in 2010) have started to emerge or function and will continuously reveal several female filmmakers and actresses. Indeed, it is remarkable that at a time when the audiovisual sector is experiencing its full freedom (the proliferation of private television channels) and NICTs are becoming increasingly popular in Cameroon, not only are we seeing a resurgence of women on the film screen, but we are also seeing more and more women active in production and broadcasting, something that had always been the domain of men. Moreover, it is quite remarkable to note that at a time when Cameroonian film production is still affected by the dire effects of the economic crisis it has known since 1990, women are managing to secure a place in this industry, taking advantage of the opportunities offered on the ground by contemporary technological innovations in film production and dissemination. This observation has led us to ask the following main question: How does digital technology facilitate or accelerate women's participation in audiovisual production and dissemination in Cameroon? Thus, the central hypothesis is that digital technology facilitates women's participation in audiovisual production and distribution through a variety of tools/range of possibilities (new technologies for recording and editing, social networks, streaming audiovisual platforms...) easily accessible and usable in the production and distribution of their artistic works. Women are creating and/or leading film production groups, GIC (Community Initiative Group) or associations. They also create, organise and run festivals, online channels to promote and disseminate their cultural works. In order to analyse and show this moment of change, we have carried out a documentary research together with data collection through direct and non-participant observation on the internet. We did this mainly on the cultural websites and social networks of our protagonists, which are characterised by a fairly high level of information on the production and dissemination of films. Moreover, with the help of our theoretical and practical knowledge and on the basis of four theoretical approaches. Firstly, the gender and development approach. This theory has enabled us to highlight the contribution of women and their empowerment in the Cameroonian film industry. Secondly, the theory of social appropriation of ICTs, which has helped us not only to highlight the extent to which Cameroonian women in the film industry interact with digital technology, but also to show how women appropriate digital tools to secure their place in the film industry in Cameroon. Thirdly, the strategic analysis has allowed us to see what mechanisms women have used, and/or continue to use to integrate, maintain themselves permanently and evolve in the film production circuit in Cameroon. Thirdly, the strategic analysis has enabled us to see what mechanisms women have used, and/or continue to use, to integrate, remain and evolve in the film production circuit in Cameroon. The aim here is to see what strategies women have put in place to participate in a casting, to obtain a role in a film or series and then to obtain other roles, eventually evolve and remain in the circuit and/or disseminate their works. And finally, structural constructivism has allowed us to analyse the Cameroonian film production circuit as a field of struggle and diverse capital. There will be no question of immersing oneself in a Marxist reading where two classes collide. Rather, the Cameroonian film production circuit has been analysed as a multidimensional field with subfields in each of which each actor possesses more than the other(s), more capital that confers more power that it uses to influence its relationship with the others. Only an analysis in terms of the field of power has allowed us to account for gender relations in the Cameroonian film industry. We have therefore conducted a comprehensive content analysis in order to show the main impacts of digital technology on women's participation in audiovisual production and distribution in Cameroon. The main conclusions are that since the integration of digital technology in Cameroonian cinema, women have become more interested in cinema, especially in production and distribution. It is clear from the analysis of the data collected, as will be seen in the corresponding table or graph below, that the majority are young and adult women with a university education (82%) and come from disciplines such as economics, social and human sciences, political, legal, literary and exact sciences, 32 in total, compared to 9 from the cinematographic and audiovisual arts. In addition, there is a preference for fiction films, with 73 of the 131 works catalogued, although webseries, series and documentaries are not far behind: 24, 19 and 13. They deal mainly, but not exclusively, with themes that are sensitive to their causes, such as gender violence, gender equality, prostitution and the situation of women in different contexts. In one decade, the annual female production increased from 2 in 2012 to 6 in 2017 and 25 in 2022. A total of 60 women producers in 10 years, some of whom also act as distributors, and 11 festivals created and/or directed by them. Some twenty YouTube channels, listed but not exhaustive, have been created to distribute their work and take advantage of the resulting visibility, as well as their pages on social networks to announce castings, premieres, find financial partners and/or manage advertising contracts.