Factores predictores funcionales de la cirugía transoral robótica en el cáncer de orofaringe

Abstract

Introducció Durant dècades, el tractament del carcinoma escatós d’orofaringe (CEOF) ha evolucionat significativament. Inicialment, la cirurgia oberta primària va enfrontar certes limitacions, conduint a estratègies de preservació d'òrgans amb teràpia de radiació o quimioradioteràpia per minimitzar la morbiditat. Des de l'aprovació de la cirurgia robòtica transoral (TORS), aquesta tècnica ha guanyat una acceptació creixent en el CEOF gràcies a la seva capacitat per oferir resultats oncològics comparables als tractaments convencionals, amb estades hospitalàries reduïdes i millors resultats funcionals en pacients seleccionats. Justificació Donada la creixent acceptació de la TORS en el CEOF, és crucial identificar factors predictius relacionats amb l'extensió i el volum de la resecció quirúrgica que puguin influir en els resultats funcionals com la deglució i la qualitat de vida. Aquest enfocament permetria anticipar i millorar els resultats funcionals en pacients amb CEOF tractats amb TORS. Hipòtesis i objectius Les hipòtesis de l'estudi són que les diferents àrees de resecció, el volum i la profunditat de la resecció en la cirurgia transoral robòtica de l'orofaringe poden impactar de manera variable en els resultats funcionals del pacient. Així mateix, es considera que la cirurgia transoral robòtica és una tècnica segura i eficaç per tractar pacients seleccionats amb càncer d'orofaringe. Aquest estudi té com a objectius descriure els factors predictius de funcionalitat, centrant-se en la localització anatòmica. S’estudiarà la correlació entre la funcionalitat deglutòria i la sublocalització tumoral, la classificació TNM, les àrees de resecció, la profunditat del pla de resecció, el volum de la resecció i la necessitat de reconstrucció quirúrgica, així com la seva influència en la qualitat de vida del pacient. Disseny de l’estudi Es tracta d’un retrospectiu que inclou 61 pacients amb carcinoma escatós d'orofaringe tractats amb cirurgia robòtica transoral (TORS) com a teràpia primària a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Es van registrar variables relacionades amb la intervenció quirúrgica, resultats postoperatoris, així com avaluacions de la deglució mitjançant videoendoscòpia de la deglució (FEES) i de la qualitat de vida mitjançant els qüestionaris MDADI i UW-QOL. Resultats La localització del tumor més freqüent va ser l’amígdala/paret lateral (n=40; 65,57%). La major part dels pacients (73,77%) tenia un tumor en estadi precoç (T1-T2) i el 75% van ser VPH negatius. Després de la cirurgia, 41 pacients (67,21%) van requerir SNG i 14 traqueotomia. Amb 2 anys de seguiment, la taxa de dependència de PEG va ser de l’1,63%. La majoria dels pacients van mantenir la seva dieta sense canvis i una categoria A de l'escala PAS tant a curt com a llarg termini. L’edat avançada, la presència de comorbiditats, una major profunditat i volum de resecció, etapes avançades de cT i la necessitat de reconstrucció van precisar més canvis en la dieta o PEG a curt i llarg termini. No es van detectar diferències en la deglució segons la sublocalització i les àrees ressecades. A mesura que augmenta el nombre d’àrees ressecades, el risc de rinolàlia va augmentar significativament. Els tumors localitzats al paladar tou, els tumors T3, la profunditat, 3-4 àrees de resecció, un major volum i nombre de cirurgies, la reconstrucció i el tractament complementari van presentar pitjors puntuacions en la qualitat de vida del MDADI i en el UW-QOL. Conclusions La cirurgia transoral robòtica és una tècnica segura i eficaç per tractar pacients seleccionats amb càncer d'orofaringe. Les dades obtingudes a partir d’aquest estudi subratllen la influència significativa de diversos factors clínics i quirúrgics en els resultats postoperatoris. Les diferents àrees de resecció, la profunditat i el volum poden impactar de manera diferent en els resultats funcionals i la qualitat de vida del pacient.

Introducción A lo largo del tiempo, el tratamiento del carcinoma escamoso de orofaringe (CEOF) ha evolucionado significativamente. Inicialmente, abordado mediante cirugía abierta, esta técnica enfrentaba una alta morbilidad, lo que llevó a estrategias de preservación de órgano (radioterapia o quimiorradioterapia). Desde la aprobación de la cirugía robótica transoral (TORS), esta técnica ha ganado una aceptación creciente en el CEOF debido a su capacidad para ofrecer resultados oncológicos comparables a los tratamientos convencionales, con estancias hospitalarias reducidas y mejores resultados funcionales en pacientes seleccionados. Justificación Dada la creciente aceptación de la TORS en CEOF es crucial identificar factores predictivos relacionados con la extensión y el volumen de la resección quirúrgica mediante TORS que puedan influir en los resultados funcionales como la deglución y la calidad de vida. Este enfoque permitiría anticipar y mejorar los resultados funcionales en pacientes con CEOF tratados con TORS. Hipótesis y objetivos Las hipótesis del estudio son que las distintas áreas de resección, el volumen y la profundidad de resección en la cirugía transoral robótica de la orofaringe pueden impactar de manera variable en los resultados funcionales del paciente. Asimismo, se sostiene que la cirugía transoral robótica es una técnica segura y eficaz para tratar a pacientes seleccionados con cáncer de orofaringe. Este estudio tiene como objetivos describir los factores predictivos de funcionalidad, centrándose en la localización anatómica. Se estudiará la correlación entre la funcionalidad deglutoria y la sublocalización tumoral, la clasificación TNM, las áreas de resección, la profundidad del plano de resección, el volumen de la resección y la necesidad de reconstrucción quirúrgica, así como su influencia en la calidad de vida del paciente. Diseño del estudio Se trata de un estudio retrospectivo de un total de 61 pacientes con CEOF tratados mediante TORS como terapia primaria en el Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Se registraron variables relacionadas con la intervención quirúrgica y el postoperatorio, además de realizar evaluaciones de la deglución con videoendoscopia de la deglución (FEES) y de la calidad de vida mediante los cuestionarios MDADI y UW-QOL. 2 Resultados La localización del tumor más frecuente fue la amígdala/pared lateral (n=40; 65,57%). La mayor parte de los pacientes (73,77%) tenía un tumor en estadio temprano (T1-T2) y el 75% fueron VPH negativos. Tras la cirugía, 41 pacientes (67,21%) requirieron SNG y 14 traqueostomía. Con 2 años de seguimiento, la tasa de dependencia a PEG fue del 1,63%. La mayoría de los pacientes mantuvieron su dieta sin cambios y una categoría A de la escala PAS a corto plazo y a largo plazo. La edad avanzada, la presencia de comorbilidades, una mayor profundidad y volumen de resección, etapas avanzadas de cT y la necesidad de reconstrucción precisaron más cambios en la dieta o PEG a corto y largo plazo. No se detectaron diferencias en la deglución según la sublocalización y las áreas resecadas. A medida que aumenta el número de áreas resecadas, el riesgo de rinolalia aumentó significativamente. Los tumores localizados en el paladar blando, los tumores T3, la profundidad, 3-4 áreas de resección, mayor volumen y número de cirugías, la reconstrucción y el tratamiento complementario presentaron peores puntuaciones en la calidad de vida del MDADI y en el UW-QOL. Conclusiones La cirugía transoral robótica es una técnica segura y eficaz para tratar a pacientes seleccionados con cáncer de orofaringe. Los datos obtenidos a partir de este estudio subrayan la influencia significativa de varios factores clínicos y quirúrgicos en los resultados postoperatorios. Las distintas áreas de resección, la profundidad y el volumen pueden impactar de manera distinta en los resultados funcionales y la calidad de vida del paciente.

Background Since the approval of Transoral Robotic Surgery (TORS), this technique has gained increasing acceptance in oropharyngeal cancer due to its ability to offer oncological outcomes comparable to conventional treatments, with reduced hospital stays and better functional outcomes. Objectives This study aimed to describe predictive factors of functional outcomes, focusing on anatomical location. It investigated the correlation between swallowing function and tumor sublocation, TNM classification, resection areas, depth of resection plane, volume of resection, and need for surgical reconstruction, as well as their impact on patient quality of life. Material and methods This retrospective study included 61 patients with squamous cell carcinoma of the oropharynx treated with transoral robotic surgery (TORS) as primary therapy. Surgical intervention-related variables, postoperative outcomes, as well as assessments of swallowing using FEES and quality of life with MDADI and UW-QOL questionnaires, were documented. Results The most frequent tumor location was the tonsil/lateral wall (n=40; 65.57%). Most patients (73.77%) had an early-stage tumor (T1-T2) and 75% were HPV-negative. Post-surgery, 41 patients (67.21%) required a feeding tube and 14 required a tracheostomy. With 2 years of follow-up, the gastrostomy tube dependency rate was 1.63%. Most patients maintained their diet unchanged in the short and long term, achieving a PAS A category in both evaluations. Age, comorbidities, greater resection depth and volume, advanced cT stages, and the need for reconstruction were associated with a higher need for diet changes or gastrostomy tube in the short and long term. No differences in swallowing were detected according to sublocation and resected areas. As the number of resected areas increased, the risk of rhinolalia also significantly increased. Tumors located in the soft palate, T3 tumors, and variables related to the type of resection (depth, 3-4 resected areas, larger volume, and number of surgeries), reconstruction, and complementary treatment presented worse scores in the MDADI quality of life and in the UW-QOL questionnaire. Conclusions Surgical treatment with TORS of the oropharynx presents several important considerations that affect both functional outcomes and quality of life for patients. Data from this study underscore the significant influence of various clinical and surgical factors on postoperative results. Different resection areas, depth, and volume can impact functional outcomes and patient quality of life variably. Furthermore, transoral robotic surgery is a safe and effective technique for selected patients with oropharyngeal cancer.