Dolia y sistemas de almacenaje en el nordeste de la Hispania Citerior

Abstract

El present treball es centra en la caracterització del dolium en època romana en el nord-est de la Hispania Citerior. Constitueix la primera investigació enfocada en aquest tipus de recipient en el territori hispà, amb l'excepció d'alguns estudis de caràcter regional. Davant la absència d'anàlisis exhaustius previs, es va considerar necessari realitzar un estudi detallat del contenidor des de la seva aparició fins al seu eventual desús, en concret, entre els segles II aC y VI dC. La investigació s'ha centrat en el dolium en el context productiu, el que ha permès una anàlisis dels espais de producció en els quals s'integrava. En total, s'han examinat els espais d'emmagatzematge de 88 jaciments i els seus materials, a partir dels quals s'han determinat les característiques morfològiques del contenidor, així com les seves capacitats. Així, l'estudi ceramològic s'ha complementat amb tècniques de fotogrametria per a l'obtenció de dibuixos precisos dels recipients sencers, el que ha permès establir una nova tipologia, a més del estudi de les seves capacitats. L'estudi dels jaciments ha permès establir les característiques dels espais on es van utilitzar, així com la seva situació en el context de les estructures productives.

Tot això ha permès no només definir les característiques del dolium en el nord-est peninsular, sinó també entendre la seva importància per a l’estudi del món rural, especialment en relació a la viticultura. Tot això ha permès no només definir les característiques del dolium en el nord-est peninsular, sinó també entendre la seva importància per a l'estudi del món rural, especialment en relació a la viticultura. El presente trabajo se centra en la caracterización del dolium en época romana en el nordeste de la Hispania Citerior, constituyendo la primera investigación enfocada en este tipo de recipientes en el territorio hispano, con la excepción de estudios de carácter regional. Ante la ausencia de análisis exhaustivos previos, se consideró necesario realizar un estudio detallado del contenedor desde su aparición hasta su eventual desuso, específicamente entre los siglos II a.C. y VI d.C. La investigación se centró en el dolium en el contexto productivo, lo que ha permitido el análisis de los espacios de producción en los que se integraba. En total, se han examinado los espacios de almacenaje de 88 yacimientos y sus materiales, a partir de los cuales se han determinado las características morfológicas del dolium, así como sus capacidades. En este sentido, el estudio ceramológico se complementó con técnicas de fotogrametría para la obtención de dibujos precisos de los recipientes enteros, lo que permitió establecer una nueva tipología, así como el estudio de sus capacidades. El estudio de los yacimientos ha permitido establecer las características de los espacios donde se usaron los dolia, así como su situación en el contexto de las estructuras productivas

Todo ello ha permitido no solo definir las características del dolium en el nordeste peninsular, sino también comprender su importancia para el estudio del mundo rural, sobre todo en relación con la viticultura. This thesis focuses on the characterisation of the dolium in Roman times in north-eastern Hispania Citerior. It constitutes the first research aimed at this type of vessel in the Hispanic territory, with the exception of some regional studies. Given the absence of previous exhaustive analyses, it was deemed necessary to carry out a detailed study of the container from its appearance until its eventual disuse, more specifically between the 2nd century BC and the 6th century AD. The research focused on the dolium in its productive context, which allowed for an analysis of the productive spaces in which it was integrated. In total, the storage spaces of 88 settlements were examined, from which it was possible to determine the morphological characteristics of the dolium, as well as its capacities. In this regard, the ceramological study was complemented with photogrammetric techniques to obtain precise drawings of the vessels, which made it possible to establish a new typology. The study of the sites enabled the identification of the characteristics of the spaces where dolia were used, as well as their situation within the productive structures. To conclude, a spatiotemporal analysis was conducted to determine the evolution of the use of the dolium