Contra una etologia digital: anàlisi dels usos artificials de la metàfora computacional

Abstract

En el marc de la filosofia de la tecnologia digital, en aquest treball s’investiga la confecció d’una etologia digital per part d’algunes de les figures principals de la Intel·ligència Artificial, com Stuart Russell, Nick Bostrom, David Chalmers, Gary Marcus, Melanie Mitchell i Rodney Brooks. S’observen similituds d’algunes de les seves afirmacions amb una etologia i s’estudia el seu nivell d’impacte tenint en compte el seu grau de credibilitat. S’analitzen els requisits conceptuals de l’etologia digital i es relacionen amb una figura més clàssica, com és la metàfora computacional. Es conclou que aquesta etologia digital és especialment perillosa quan es produeix una inversió de la metàfora computacional. Aquesta inversió posa els humans en situació de dependència amb la tecnologia digital prioritzant la seva proliferació com si es tractés de la colonització d’una nova espècie.

En el marco de la filosofía de la tecnología digital, en este trabajo se investiga la confección de una etología digital por parte de algunas de las principales figuras de la Inteligencia Artificial, como Stuart Russell, Nick Bostrom, David Chalmers, Gary Marcus, Melanie Mitchell y Rodney Brooks. Se observan similitudes de algunas de sus afirmaciones con una etología y se estudia su nivel de impacto teniendo en cuenta su grado de credibilidad. Se analizan los requisitos conceptuales de la etología digital y se relacionan con una figura más clásica, como la metáfora computacional. Se concluye que esa etología digital es especialmente peligrosa cuando se produce una inversión de la metáfora computacional. Esta inversión pone a los humanos en situación de dependencia con la tecnología digital priorizando su proliferación como si se tratara de la colonización de una nueva especie.

Within the framework of the philosophy of digital technology, this work investigates how some of the leading figures in Artificial Intelligence, such as Stuart Russell, Nick Bostrom, David Chalmers, Gary Marcus, Melanie Mitchell, and Rodney Brooks, create a digital ethology. The analysis finds similarities between some of their statements and ethology, and studies their level of impact based on their degree of credibility. It analyses the conceptual requirements of digital ethology and relates them to a more classical figure, such as the computational metaphor. The conclusion states that this digital ethology becomes particularly dangerous when we invert the computational metaphor. This inversion puts humans in a situation of dependence on digital technology, prioritizing its proliferation as if it were the colonization of a new species.