Estudio de signos clínicos y biomarcadores en taupatías primarias, secundarias y atrofia multisistémica

Abstract

Les malalties neurodegeneratives minoritàries que cursen amb trastorns del moviment representen un desafiament tant per a la investigació científica com per al maneig clínic i terapèutic. Tot i que són poc comunes, tenen un gran impacte en la qualitat de vida dels pacients, i actualment no hi ha tractaments curatius efectius. L'objectiu d'aquest treball va ser estudiar els signes clínics i els biomarcadors en tauopaties primàries com la paràlisi supranuclear progressiva (PSP), en tauopaties secundàries com la malaltia de Huntington (MH) i en sinucleinopaties com l'atròfia multisistèmica (AMS). Aquestes malalties difereixen entre elles en diversos aspectes: la MH és una malaltia genèticament determinada, mentre que la PSP i l'AMS es consideren malalties esporàdiques d'etiologia desconeguda; la PSP es considera una tauopatia primària des del punt de vista neuropatològic, mentre que l'AMS es considera una sinucleinopatia; la MH produeix símptomes motors predominantment hipercinètics, mentre que la PSP i l'AMS presenten símptomes motors principalment hipocinètics. No obstant això, també comparteixen diversos aspectes en comú: els símptomes motors comuns entre la PSP i l'AMS fan que clínicament s'agrupin sota el mateix constructe dels síndromes parkinsonians atípics; els nous avenços en el camp de la neuropatologia han detectat elements comuns entre les tauopaties primàries com la PSP i les tauopaties secundàries com la MH; i totes elles constitueixen malalties neurodegeneratives minoritàries que cursen amb trastorns del moviment.

L'objectiu principal d'aquest treball va ser identificar diferents marcadors de severitat que poguessin servir com a predictors de complicacions o que tinguessin una utilitat en la monitorització d'aquestes malalties. Per això, es va estudiar la hipotensió ortostàtica (HO) en l'AMS com a factor de risc del deteriorament cognitiu, amb l'objectiu d'aclarir la relació entre aquestes dues manifestacions de la malaltia; es va investigar la relació entre els signes frontals en pacients amb PSP, la severitat de la malaltia i la mortalitat; i es va indagar sobre nous biomarcadors moleculars mínimament invasius relacionats amb els factors de progressió de la MH. En aquest sentit, donada l'evidència neuropatològica recent en la MH i l'exploració de nous biomarcadors en tauopaties primàries, es va optar per quantificar la proteïna tau total en el sistema nerviós perifèric a través de biòpsies cutànies en portadors de la mutació de la MH.

Entre els resultats principals d'aquest treball, destaca haver trobat una relació entre el temps d'exposició a la HO i el deteriorament cognitiu en pacients amb AMS. Això demostra que la presència de HO, independentment de la severitat dels símptomes, pot ser un marcador de risc de deteriorament cognitiu i una possible diana terapèutica per a la seva prevenció. Pel que fa als signes frontals en PSP, es va trobar que eren altament prevalents en aquests pacients, i que alguns signes com el reflex de prensió, l'anosognòsia, el reflex de cerca i l'apràxia orobucal es relacionaven amb una major discapacitat, mesurada mitjançant una escala validada per a la malaltia. A més, l'aparició precoç del reflex de cerca podria estar relacionada amb una major mortalitat. Aquests resultats són rellevants perquè es tracta de signes fàcilment explorables a peu de llit i que poden ajudar a detectar aquells pacients amb més risc de discapacitat funcional i complicacions. Finalment, en la quantificació de proteïna tau total en biòpsies cutànies d'individus portadors de la mutació de MH, es va trobar una correlació amb els principals factors clínics, genètics i de neuroimatge pronòstics de la malaltia. Aquest estudi ha permès obrir el camp a un nou biomarcador que també podria contribuir a l'estratificació dels portadors de la mutació de la MH.

Las enfermedades neurodegenerativas minoritarias que cursan con trastornos del movimiento representan un desafío tanto para la investigación científica como para el manejo clínico y terapéutico. Aunque poco comunes, tienen un gran impacto en la calidad de vida de los pacientes, y en la actualidad no se disponen de tratamientos curativos efectivos. El objetivo de este trabajo fue estudiar los signos clínicos y biomarcadores en taupatías primarias como la parálisis supranuclear progresiva (PSP), en taupatías secundarias como la enfermedad de Huntington (EH) y en sinucleinopatías como la atrofia multisistémica (AMS). Estas enfermedades difieren entre sí en varios aspectos: la EH es una enfermedad genéticamente determinada, mientras que la PSP y AMS se consideran enfermedades esporádicas de etiología desconocida; la PSP se considera una taupatía primaria desde el punto de vista neuropatológico, mientras que la AMS se considera una sinucleinopatía; la EH produce síntomas motores predominantemente hipercinéticos, pero la PSP y AMS tienen síntomas motores principalmente hipocinéticos. No obstante, también comparten varios aspectos en común: los síntomas motores comunes entre la PSP y la AMS hacen que clínicamente se agrupen bajo el mismo constructo de los síndromes parkinsonianos atípicos; los nuevos avances en el campo de la neuropatología han detectado elementos comunes entre las taupatías primarias como la PSP y las taupatías secundarias como la EH; y todas ellas constituyen enfermedades neurodegenerativas minoritarias que cursan con trastorno del movimiento.

El objetivo principal de este trabajo consistió en encontrar diferentes marcadores de severidad que pudieran servir como predictores de complicaciones o que tuvieran una utilidad en la monitorización de estas enfermedades. Para ello, se estudió la hipotensión ortostática (HO) en la AMS como factor de riesgo del deterioro cognitivo, con el objetivo de esclarecer la relación entre estas dos manifestaciones de la enfermedad; se investigó la relación entre los signos frontales en pacientes con PSP, la severidad de la enfermedad y la mortalidad; y se indagó sobre nuevos biomarcadores moleculares mínimamente invasivos relacionados con los factores de progresión de la EH. En este sentido, dada la evidencia neuropatológica reciente en la EH y la exploración de nuevos biomarcadores en taupatías primarias, se optó por cuantificar la proteína tau total en el sistema nervioso periférico a través de biopsias cutáneas en portadores de la mutación de la EH.

Entre los resultados principales de este trabajo, destacan el haber encontrado una relación entre el tiempo de exposición a la HO y el deterioro cognitivo en los pacientes con AMS. Esto demuestra que el hecho de presentar HO, independientemente de la severidad de los síntomas, puede ser un marcador de riesgo de deterioro cognitivo y una posible diana terapéutica para su prevención. Respecto a los signos frontales en PSP, se encontró que eran altamente prevalentes en estos pacientes, y que algunos signos como el reflejo de prensión, la anosognosia, el reflejo de búsqueda y la apraxia orobucal, se relacionaban con una mayor discapacidad, medida mediante una escala validada en la enfermedad. Además, la aparición precoz del reflejo de búsqueda, podría relacionarse con mayor mortalidad. Estos hallazgos son relevantes porque se trata de signos fácilmente explorables a pie de cama y que pueden ayudar a detectar aquellos pacientes con más riesgo de discapacidad funcional y complicaciones. Finalmente, en la cuantificación de proteína tau total en biopsias cutáneas de individuos portadores de la mutación de EH, se encontró una correlación con los principales factores clínicos, genéticos y de neuroimagen pronósticos de la enfermedad. Este estudio ha permitido abrir el campo a un nuevo biomarcador que podría también contribuir a la estratificación de los portadores de la mutación de la EH.

Rare neurodegenerative diseases that involve movement disorders represent a challenge both for scientific research and for clinical and therapeutic management. Although uncommon, they have a significant impact on the patients' quality of life, and currently, there are no effective curative treatments available. The aim of this work was to study the clinical signs and biomarkers in primary tauopathies such as progressive supranuclear palsy (PSP), secondary tauopathies such as Huntington's disease (HD), and synucleinopathies such as multiple system atrophy (MSA). These diseases differ from each other in several aspects: HD is a genetically determined disease, whereas PSP and MSA are considered sporadic diseases of unknown etiology; PSP is considered a primary tauopathy from a neuropathological point of view, while MSA is classified as a synucleinopathy; HD predominantly causes hyperkinetic motor symptoms, but PSP and MSA present mainly hypokinetic motor symptoms. Nonetheless, they also share several common features: the motor symptoms shared by PSP and MSA lead to their clinical grouping under the same construct of atypical parkinsonian syndromes; recent advances in neuropathology have identified common elements between primary tauopathies such as PSP and secondary tauopathies like HD; and all these conditions are rare neurodegenerative diseases associated with movement disorders. The main objective of this study was to identify different severity markers that could serve as predictors of complications or have utility in the monitoring of these diseases. To this end, orthostatic hypotension (OH) was studied in MSA as a risk factor for cognitive decline, with the goal of clarifying the relationship between these two manifestations of the disease; the relationship between frontal signs in PSP patients, disease severity, and mortality was investigated; and new minimally invasive molecular biomarkers related to the progression factors of HD were explored. In this regard, given the recent neuropathological evidence in HD and the exploration of new biomarkers in primary tauopathies, it was decided to quantify total tau protein in the peripheral nervous system obtained from skin biopsies of HD mutation carriers. Among the main findings of this study, a relationship between exposure time to OH and cognitive decline in patients with MSA was observed. This demonstrates that the presence of OH, regardless of symptom severity, can be a risk marker for cognitive decline and a potential therapeutic target for its prevention. Regarding frontal signs in PSP, they were found to be highly prevalent in these patients, and some signs, such as grasping, anosognosia, groping, and orobuccal apraxia, were associated with greater disability, measured using a validated disease specific scale. Additionally, the early appearance of the groping could be associated with higher mortality. These findings are relevant because they involve signs that are easily explored at the bedside and can help detect patients at higher risk of functional disability and complications. Finally, in the quantification of total tau protein in skin biopsies from HD mutation carriers, a correlation was found with the main clinical, genetic, and neuroimaging prognostic factors of the disease. This study opens the door to a new biomarker that could also contribute to the stratification of HD mutation carriers.