Estudi de cohorts Mollerussa: prevalença de prediabetis i diabetis no coneguda, i relació de la prediabetis amb el patró de dieta

Abstract

Objectius: Els objectius de l’estudi van ser determinar la prevalença de prediabetis i diabetis desconeguda, mesurades per la glucèmia i l’hemoglobina glicosilada (HbA1C), en un àrea de salut semirural de Catalunya, i analitzar el perfil cardiometabòlic i sociodemogràfic en aquests dos grups, i comparar-los amb el grup de normoglucèmia. També es va avaluar la relació entre els patrons dietètics en el grup de prediabetis i el de normoglucèmia de la cohort. Metodologia: Es tracta d’un estudi de cohort transversal de l’àrea bàsica de salut del Pla d’Urgell, amb la participació de subjectes de 25 anys o més seleccionats aleatòriament de la població general. La prediabetis es va definir per la presència d’una glucèmia basal (GB) entre 100 mg/dl i <126 mg/dl i/o l’HbA1c entre 5,7 % i < 6,5%. La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) es va definir per una HbA1c ≥ 6,5% i una glucèmia basal alterada (GBA) ≥126 mg/dl. Es van analitzar els factors cardiometabòlics, sociodemogràfics, i en les persones amb prediabetis es va fer un control analític a l’any. El patró dietètic es va recollir amb el qüestionari semiquantitatiu de freqüència alimentària, i es va analitzar a través dels índex alternate Healty Eating Index (aHEI) i alternate Mediterranean Diet score (aMED), en els que una puntuació més alta indica una major adherència a una alimentació saludable. Resultats: Es van incloure 583 individus. Es van establir tres grups: DM2, prediabetis i normoglucèmia. La prevalença de prediabetis va ser del 39,3%, i de diabetis desconeguda del 3,4%. Entre els tres grups, hi va haver diferències significatives en la majoria de variables analitzades, incloent l’edat i l’índex de massa corporal (IMC); però, no es van trobar diferències significatives en el sexe, en els antecedents familiars de diabetis, en l’hàbit tabàquic, en el consum d’alcohol, en els nivells de triglicèrids, i en els de lipoproteïnes d’alta densitat (HDL). En l’anàlisi de l’activitat física, els resultats van ser desfavorables en el grup de prediabetis i de DM2 en comparació al grup de normoglucèmia. En el control analític anual dels subjectes amb prediabetis, un 41,6% van tornar a un estat de normoglucèmia, un 57,6% van persistir en valors de prediabetis, i un 0,6% van progressar a DM2. Les variables que predisposaven a la normalització van ser una edat més jove i un IMC més baix. En el patró alimentari segons aMED, la mitjana (DE) va ser de 3,2 (1,8) en el grup de normoglucèmia, i de 3,4 (1,8) en el grup de prediabetis (p = 0,164); i per aHEI, la mitjana (DE) va ser de 38,6 (7,3) i de 38,7 (6,7), respectivament (p = 0,877). Pel que fa al consum diari d’aliments, no es van observar diferències entre els dos grups en cap aliment o nutrient. Les puntuacions mitjanes dels dos índex van ser més altes en les dones (p <0,001). Conclusions: La prevalença de prediabetis va ser del 39,3%, i de diabetis no diagnosticada del 3,4%. Les persones amb prediabetis tenien un perfil de risc cardiometabòlic més desfavorable que aquelles amb normoglucèmia. L’activitat física més alta es va associar a una menor freqüència de prediabetis. Els participants amb prediabetis no tenien un patró dietètic diferent en comparació amb el grup amb tolerància normal a la glucosa; tanmateix, les dones tenien un patró d’alimentació més saludable.

Objetivos: Los objetivos del estudio fueron determinar la prevalencia de prediabetes y de diabetes desconocida, medidas por la glucemia y por la hemoglobina glicosilada (HbA1c) en un área de salud semirural de Cataluña, y analizar el perfil cardiometabólico y sociodemográfico en estos dos grupos y compararlos con el grupo de normoglucemia. También se evaluó la relación entre los patrones dietéticos del grupo de prediabetes y el de normoglucemia. Metodología: Se trata de un estudio de cohorte transversal del Área Básica de Salud de El Pla d’Urgell con la participación de sujetos de 25 años o más seleccionados aleatoriamente de la población general. La prediabetes se definió por la presencia de una glucemia basal (GB) entre 100 mg/dl y <126 mg/dl y/o una HbA1c entre 5,7 % y < 6,5%. La diabetes mellitus tipo 2 (DM2) fue definida por una HbA1c ≥ 6,5% y una glucèmia basal alterada (GBA) ≥126 mg/dl. Se analizaron los factores cardiometabólicos, sociodemográficos y, en los individuos con prediabetes se hizo un control analítico al año. El patrón dietético se recogió mediante el cuestionario semicuantitativo de frecuencia alimentaria, y se analizó con los índices alternate Healty Eating Index (aHEI) y alternate Mediterranean Diet score (aMED), que a mayor puntuación, indican una mayor adherencia a una alimentación saludable. Resultados: Se incluyeron 583 individuos. Se establecieron tres grupos: DM2, prediabetes y normoglucemia. La prevalencia de prediabetes fue del 39,3% y la de diabetes desconocida del 3,4%. Entre los tres grupos hubo diferencias significativas en la mayoría de las variables analizadas, incluyendo la edad y el índice de masa corporal (IMC); en cambio, en el sexo, los antecedentes familiares de diabetes, el tabaquismo, el consumo de alcohol, los niveles de triglicéridos y en los niveles de lipoproteínas de alta densidad (HDL), no se encontraron diferencias significativas. En el análisis de la actividad física los resultados fueron desfavorables en el grupo de prediabetes y de DM2 en comparación al grupo de normoglucemia. En el control analítico anual de los sujetos con prediabetes un 41,6% volvieron a un estado de normoglucemia, un 57,6% persistieron en valores de prediabetes y un 0,6% progresaron a DM2. Las variables que predisponen a la normalización fueron una menor edad y un IMC más bajo. En el patrón alimentario por aMED, la media (DE) fue de 3,2 (1,8) en el grupo con normoglucemia, y de 3,4 (1,8) en el grupo de prediabetes (p = 0,164); y para aHEI, la media (DE) fue de 38,6 (7,3) y de 38,7 (6,7), respectivamente (p = 0,877). En cuanto al consumo diario de alimentos, no se observaron diferencias entre ambos grupos en ningún alimento o nutriente. Las puntuaciones medias de los dos índices fueron más altas en las mujeres (p <0,001). Conclusiones: La prevalencia de prediabetes fue del 39,3%, y de diabetes no diagnosticada del 3,4%. Los individuos con prediabetes tenían un perfil de riesgo cardiometabólico más desfavorable que los sujetos con normoglucemia. Una mayor actividad física se asoció a una menor frecuencia de prediabetes. Los participantes con prediabetes no tenían un patrón dietético diferente en comparación con el grupo con tolerancia normal a la glucosa; sin embargo, las mujeres tenían un patrón de alimentación más saludable.

Objectives: The aim of the study were to assess the prevalence of prediabetes and the undiagnosed diabetes measured by blood glucose and by glycated hemoglobin (HbA1c), in a semi-rural health area of Catalonia, and to analyze the cardiometabolic and sociodemographic profile in these two groups, and compare them with the normoglycemic group. The relationship between dietary patterns in the prediabetes group and the normoglycemia group of the cohort was also evaluated. Methodology: This is a cross-sectional cohort study of the Primary Health Care of the Pla d’Urgell with the participation of subjects aged 25 or older, randomly selected from the general population. Prediabetes was defined by the presence of fasting plasma glucose (FPG) between 100 mg/dl and <126 mg/dl and/or HbA1c between 5,7% and < 6,5%. Diabetes mellitus (T2DM) was defined by HbA1c ≥ 6.5% and FPG ≥126 mg/dl. Cardiometabolic and sociodemographic factors were analyzed, and in people with prediabetes, an annual analytical control was performed. The dietary pattern was collected with the semi-quantitative food frequency questionnaire and analyzed through the alternate Healty Eating Index (aHEI) and alternate Mediterranean Diet score (aMED), where a higher score indicated greater adherence to a helathy diet. Results: A total of 583 subjectes were included. Three groups were established: T2DM, prediabetes and normoglycemia. The prevalence of prediabetes was 39,3% and of undiagnosed diabetes was 3,4%. Among the three groups, there were significant differences in most variables analyzed, including age and body mass index (BMI); however, there were no significant differences in sex, family history of diabetes, smoking habit, alcohol consumption, triglyceride levels and high density lipoprotein (HDL) levels. In the analysis of physical activity, the results were unfavorable in the prediabetes and T2DM groups compared to the normoglycemia group. In the annual analytical control of subjects with prediabetes, 41,6% returned to a state of normoglycemia, 57,6% persisted with prediabetes, and 0,6% progressed to T2DM. Variables predisposing to normalization were younger age and lower BMI. In the dietary pattern according to aMED, the mean (SD) was 3,2 (1,8) in the normoglycemia group and 3,4 (1,8) in the prediabetes group (p = 0,164); for aHEI, the mean (SD) was 38,6 (7,3) and 38,7 (6,7), respectively (p = 0,877). Regarding daily food consumption, no differences were observed between the two groups in any food or nutrient. The mean scores of the two indexes were higher in women (p <0,001). Conclusions: The prevalence of prediabetes was 39.3%, and undiagnosed diabetes 3.4%. People with prediabetes had a more unfavorable cardiometabolic risk profile than those with normoglycemia. Higher physical activity was associated with a lower frequency of prediabetes. Participants with prediabetes did not have a different dietary pattern compared to the group with normal glucose tolerance; however, women had a healthier eating pattern.