Mujeres víctimas de trata de seres humanos en prisión en Ecuador: análisis jurídico y fenomenológico de la trata de seres humanos para criminalidad forzada

Abstract

El tràfic d’éssers humans per a explotació criminal o criminalitat forçada és una de les modalitats de tràfic d'éssers humans (TEH) concebut amb la finalitat d'explotar les persones en la cometiment d'activitats il·lícites o antinormatives, per la qual cosa comparteix els elements de la definició jurídic- internacional de tràfic contingut al Protocol de Palerm. Així, aquesta tesi doctoral contextualitza el fenomen de la criminalitat forçada de la mà d' un enfocament victimocèntric que permet abordar-lo conjuntament amb el principi de no punició, no penalització o absència de responsabilitat de les víctimes d' explotació. En aquest sentit, aquest fenomen és conceptualitzat i se l' aborda des del punt de vista fenomenològic, jurídic i processal; això després de la respectiva revisió bibliogràfica que ha estat acompanyada de l' anàlisi jurisprudencial de sentències rellevants dictades pels òrgans de justícia a nivell mundial en les quals s' analitza també l' aplicació pràctica del principi de no punició. Posteriorment, s'aconsegueix determinar si existeixen o no dones privades de llibertat a la presó a l'Equador, una vegada que s'analitza els relats de 55 dones entrevistades en dos centres de privació de llibertat de l'Equador, en funció dels elements constitutius de la TEH. El present treball finalitza amb diverses conclusions formulades en virtut de cada capítol desenvolupat i amb algunes recomanacions enfocades en la identificació de les víctimes de la criminalitat forçada.

La trata para seres humanos para explotación criminal o criminalidad forzada es una de las modalidades de la trata de seres humanos (TSH) concebida con la finalidad de explotar a las personas en el cometimiento de actividades ilícitas o antinormativas, por lo que comparte los elementos de la definición jurídico- internacional de la trata de personas contenida en el Protocolo de Palermo. Así, la presente tesis doctoral contextualiza el fenómeno de la criminalidad forzada de la mano de un enfoque victimocéntrico que permite abordarlo conjuntamente con el principio de no punición, no penalización o ausencia de responsabilidad de las víctimas de trata. En este sentido, este fenómeno es conceptualizado y se lo aborda desde el punto de vista fenomenológico, jurídico y procesal; esto luego de la respectiva revisión bibliográfica que ha sido acompañada del análisis jurisprudencial de sentencias relevantes dictadas por los órganos de justicia a nivel mundial en las que se analiza también la aplicación práctica del principio de no punición. Posteriormente, se logra determinar si existen o no mujeres privadas de libertad en prisión en Ecuador, una vez que se analiza los relatos de 55 mujeres entrevistadas en dos centros de privación de libertad de Ecuador, en función de los elementos constitutivos de la TSH. El presente trabajo finaliza con varias conclusiones formuladas en virtud de cada capítulo desarrollado y con algunas recomendaciones enfocadas en la identificación de las víctimas de la criminalidad forzada.

Trafficking in human beings for criminal exploitation or forced criminality is one of the modalities of trafficking in human beings (THB) designed with the purpose of exploiting people in the commission of illegal activities, so it shares the elements of the international legal definition of trafficking in persons contained in the Palermo Protocol. Thus, this doctoral thesis contextualizes the phenomenon of forced criminality through a victim-centered approach that allows it to be addressed together with the principle of non-punishment, non-criminalization or absence of responsibility of THB victims. In this sense, this phenomenon is conceptualized and approached from the phenomenological, legal and procedural point of view. This has been possible because of the bibliographic review that has been accompanied by the jurisprudential analysis of relevant judgments issued by the organs of justice worldwide in which the practical application of the non-punishment principle which is also analyzed. Subsequently, it is possible to determine the existence of women deprived of liberty in prison in Ecuador, once the 55 women's life stories from two detention centers in Ecuador are analyzed, based on the constituent elements of THB. This paper ends with several conclusions formulated according to each chapter developed and with some recommendations focused on the identification of victims of forced criminality.