Paisajes culturales y emocionales: Rutas, Fronteras y Puentes en la Transición de Primaria a Secundaria en estudiantes de contexto rural mapuche

Abstract

Aquesta tesi de doctorat aborda les transicions educatives de primària a secundària que fan joves de context rural maputxe en el context de l'educació xilena. L'estudi de les transicions és fonamental per indagar desigualtats educatives, les quals poden estar condicionades tant per factors estructurals relacionats amb els orígens dels/de les estudiants, com per aspectes subjectius que es configuren en aquests moments de canvi social i cultural, com són els seus experiències, aspiracions i identitat. A més, aquestes transicions de primària a secundària són especialment significatives, ja que és en aquesta etapa on es configuren els primers interessos i preferències que influeixen en les seves projeccions de futur. Així mateix, les famílies i els entorns encara poden incidir en els posicionaments que els nens, les nenes i els joves desenvolupin respecte a la seva experiència educativa. En aquesta tesi, s'elabora un model analític per conèixer i entendre aspectes estructurals associats a capitals incorporats de les famílies -habitus ètnic territorial i el capital ecmoional- i com aquests s'expressen en identitats familiars i posicionaments davant de l'educació. També es vol comprendre com aquests habitus d'origen es reflecteixen en les configuracions identitàries de joves i incideixen en les experiències i aspiracions que sorgeixen en aquest procés. A més, es descriuen narratives vinculades a aquests processos. Per conèixer, entendre i descriure aquests aspectes es va implementar una metodologia longitudinal qualitativa basada en lanàlisi de casos. Aquesta metodologia incorpora diverses tècniques de recerca centrades principalment en els estudiants i de forma secundària, en les seves famílies i agents educatius. Les principals troballes d'aquesta investigació indiquen que els capitals incorporats -manifestats als habitus etnicoterritorials de les famílies- i el capital emocional, són elements claus en la preservació de la identitat maputxe i rural, així com també en el posicionament que les famílies adoptin en relació amb l'educació dels fills/es. D'altra banda, la transmissió d'habitus i el capital emocional que brindat per les famílies influeix que els joves desenvolupin identitats més o menys properes a l'ètnic i territorial, cosa que impacta en els seus posicionaments crítics al voltant del reconeixement de la diferència , la negació o minimització de característiques identitàries o distanciament cap al poble maputxe. En conclusió, els ponts de continuïtat entre sabers familiars i els sabers educatius formals són facilitats principalment per les famílies, i no necessàriament pels establiments educatius, els quals tendeixen a la reproducció social i cultural en desmedro del resguard d'elements ètnic territorial dels grups minoritaris.

Esta tesis de doctorado aborda las transiciones educativas de primaria a secundaria que realizan jóvenes de contexto rural mapuche en el contexto de la educación chilena. El estudio de las transiciones es fundamental para indagar desigualdades educativas, las cuales pueden estar condicionadas tanto por factores estructurales relacionados con los origenes de los/as estudiantes, como por aspectos subjetivos que se configuran en estos momentos de cambio social y cultural, como son sus experiencias, aspiraciones e identidad. Además, estas transiciones de primaria a secundaria, son especialmente significativas, ya que es en esta etapa donde se configuran los primeros intereses y preferencias que influyen en sus proyecciones a futuro. Así mismo, las familias y los entornos aún pueden incidir en los posicionamientos que los niños, niñas y jóvenes desarrollen respecto a su experiencia educativa. En esta tesis, se elabora un modelo analitico para conocer y entender aspectos estructurales asociados a capitales incorporados de las familias -habitus étnico territorial y el capital ecmoional- y cómo estos se expresan en identidades familiares y posicionamientos frente a la educación. También se busca comprender cómo estos habitus de origen se reflejan en las configuraciones identitarias de jovenes e inciden en las experiencias y aspiraciones que surgen en este proceso. Además se describen narrativas vinculadas a estos procesos. Para conocer, entender y describir estos aspectos se implementó una metodologia longitudinal cualitativa basada en el análisis de casos. Esta metodología incorpora diversas técnicas de investigación centradas principalmente en los/las estudiantes y de forma secundaria, en sus familias y agentes educativos. Los principales hallazgos de esta investigación indican que los capitales incorporados -manifestados en los habitus étnico-territoriales de las familias- y el capital emocional, son elementos claves en la preservación de la identidad mapuche y rural, así como también en el posicionamiento que las familias adopten en relación con la educación de sus hijo/as. Por otra parte, la transmisión de habitus y el capital emocional que brindado por las familias influye en que los/las jóvenes desarrollen identidades más o menos cercanas a lo étnico y territorial, lo cual impacta en sus posicionamientos críticos en torno al reconocimiento de la diferencia, la negación o minimizacion de caracteristcas identitarias o distanciamiento hacia el pueblo mapuche. En conclusión, los puentes de continuidad entre saberes familiares y los saberes educativos formales, son facilitados principalmente por las familias, y no necesariamente por los establecimientos educativos, los cuales tienden a la reproduccción social y cultural en desmedro del resguardo de elementos étnico territorial de los grupos minoritarios.

This doctoral thesis addresses the educational transitions from primary to secondary school made by young people from rural Mapuche backgrounds in the context of Chilean education. The study of transitions is fundamental to investigate educational inequalities, which may be conditioned both by structural factors related to the origins of the students, as well as by subjective aspects that are configured in these moments of social and cultural change, such as their experiences, aspirations and identity. Moreover, these transitions from primary to secondary school are especially significant, since it is at this stage that the first interests and preferences that influence their future projections are configured. Likewise, families and environments can still influence the positions that children and young people develop with respect to their educational experience. In this thesis, an analytical model is developed to know and understand structural aspects associated with families' embodied capitals - ethno-territorial habitus and emotional capital - and how these are expressed in family identities and attitudes towards education. It also seeks to understand how these habitus of origin are reflected in the identity configurations of young people and influence the experiences and aspirations that emerge in this process. In addition, narratives linked to these processes are described. In order to know, understand and describe these aspects, a longitudinal qualitative methodology based on case analysis was implemented. This methodology incorporates various research techniques focusing primarily on the students and secondarily on their families and educational agents. The main findings of this research indicate that embodied capitals - manifested in the ethno-territorial habitus of families - and emotional capital are key elements in the preservation of Mapuche and rural identity, as well as in the positioning that families adopt in relation to their children's education. On the other hand, the transmission of habitus and the emotional capital provided by families influences young people to develop identities that are more or less close to the ethnic and territorial, which impacts on their critical positioning in relation to the recognition of difference, the denial or minimisation of identity characteristics or distancing from the Mapuche people. In conclusion, the bridges of continuity between family knowledge and formal educational knowledge are mainly facilitated by families, and not necessarily by educational establishments, which tend to social and cultural reproduction to the detriment of the safeguarding of ethnic and territorial elements of minority groups.

Translated with DeepL.com (free version)