Universitat Politècnica de Catalunya
Franquesa Sànchez, Jordi
2024-11-22
1035 p.
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge
(English) Hydrological Region 36 (RH36) is one of the 37 hydrological regions identified in Mexico by the National Water Commission. Within this region lie the basins of the Nazas and Aguanaval rivers, two endorheic rivers in northwestern Mexico. The waters of these rivers have enabled the Metropolitan Area of La Laguna to become a prosperous region with a significant agro-industrial sector. This success was achieved through the regulation of the rivers, primarily the Nazas River, via the construction of dams and canals between 1930 and 1990. However, the control established over the Nazas River through the Lázaro Cárdenas and Francisco Zarco dams, as well as the network of canals in the lower basin, exacerbated the loss of the Mayrán Lagoon at its mouth and led to the disappearance of flow in the lower basin in the area of Torreón, Gómez Palacio, and Lerdo. In the lower basins of RH36, there is significant water stress resulting from the overexploitation of major aquifers and the reduced availability of water resources due to the impacts of climate change. This research is based on the hypothesis that the severe water stress is partly caused by the disconnection between the regional infrastructure for water storage and distribution, agricultural irrigation systems, rural and urban populations, and their productive agricultural areas. Additionally, it is argued that hydraulic infrastructures have been planned without considering the regional urban context of the lower basin and its logical dimensions, leading to disruptions in the ecological matrix and the organization of rural populations. The research employs a basin approach to define the scope of the study. It sustained that for the restructuring of populations and the potential fluvial restoration of the Nazas and Aguanaval rivers, it is essential to understand the organization of all communities within the geographical boundaries. Each of the 33 sub-basins that make up RH36 are subject to an in-depth analysis of its urban and rural fabric. In addition to populations, the study of agricultural areas, hydraulic infrastructure, and road networks is a fundamental part of this basin approach. The thesis is organized into four chapters. The first chapter outlines the methodology, hypothesis, objectives, and the general structure of RH36. It also includes references to water storage structures in various contexts with geographical conditions similar to RH36. The second chapter is an atlas aimed at constructing morphological information about the 33 sub-basins of the region, including their urban, rural, and agricultural areas. This atlas is one of the main contributions of the research and serves as a prelude to Chapters III and IV. Chapter III explores global references on river restoration and dam removal, which serve as a foundation for Chapter IV, where the strategic approach to fluvial restoration in RH36 is presented. Finally, the research presents conclusions based on a thorough analysis of the urban and rural fabric, the hydrographic network, and hydraulic infrastructure. It argues that hydraulic infrastructures located in the urban-rural transition zones of intermediate cities within RH36 can provide ecosystem services and promote ecological and productive balance in the region. Furthermore, it maintains that the hydrological restoration in the lower courses of the Nazas and Aguanaval rivers is directly dependent on the restructuring of hydraulic infrastructure in both urban and rural populations throughout Hydrological Region 36.
(Català) La Regió Hidrològica 36 (RH36) és una de les 37 regions hidrològiques identificades a Mèxic per la Comissió Nacional de l'Aigua. Dins d' aquesta regió es localitzen les conques dels rius Nazas i Aguanaval, dos rius endorreics del nord-oest mexicà. Les aigües d'aquests dos rius han permès que la Zona Metropolitana de la Laguna sigui una regió pròspera amb una gran indústria agroproductiva. Això va poder aconseguir-se amb la regulació dels rius (principalment el riu Nazas) mitjançant la construcció de preses i canals entre 1930 i 1990. No obstant això, el control establert sobre el riu Nazas amb les preses Lázaro Cárdenas, Francisco Zarco i la xarxa de canals a la conca baixa, va intensificar la pèrdua de la Laguna de Mayrán a la seva desembocadura, a més de la desaparició del cabal a la conca baixa davant les ciutats de Torreón, Gómez Palacio i Lerdo. A les conques baixes de la RH36 hi ha un elevat estrès hídric, conseqüència de la sobreexplotació dels aqüífers principals i la baixa disponibilitat de recursos hídrics pels efectes del canvi climàtic. En el context d' aquesta recerca, es parteix d'una hipòtesi que sosté que l'elevat estrès hídric és en part ocasionat per la desconnexió entre la infraestructura regional d'emmagatzematge i distribució de l'aigua, els sistemes d'irrigació agrícola, les poblacions rurals, urbanes, i les seves superfícies agroproductives. Addicionalment, s’argumenta que les infraestructures hidràuliques han estat planificades al marge del context urbà regional de la conca baixa i les seves dimensions lògiques, la qual cosa ha ocasionat alteracions a la matriu ecològica i l'organització de les poblacions rurals. En la recerca s'utilitza un enfocament de conca per determinar els límits de l'objecte d' estudi. És a dir, se sosté que per a la reestructuració de les poblacions i la potencial restauració fluvial dels rius Nazas i Aguanaval, cal comprendre l'organització de totes les comunitats dins dels límits geogràfics. Cadascuna de les 33 subconques que componen la RH36 és subjecta a una anàlisi profunda dels seus teixits urbans i rurals. A més de les poblacions, l'estudi de les superfícies agroproductives, la infraestructura hidràulica i viària és part fonamental de l'enfocament de conca. La tesi es desenvolupa en quatre capítols. En el primer capítol s'expliquen la metodologia, hipòtesis, objectius i l'estructura general de la RH36. Addicionalment, s'integren referències sobre estructures d'emmagatzematge d'aigua en diversos contextos que comparteixen condicions geogràfiques similars a la RH36. El segon capítol és un atles dirigit a construir informació morfològica de les 33 subconques de la regió, els seus teixits urbans, rurals i superfícies agroproductives. Aquest atles és una de les principals aportacions de la recerca i serveix de preàmbul per als capítols III i IV. El tercer capítol, explora referències globals sobre la restauració fluvial i remoció de preses. Les referències són un punt de partida per al capítol IV on es presenta l' abordi estratègic per a la restauració fluvial de la RH36. Finalment, la recerca presenta conclusions basades en lanàlisi profunda dels teixits, la xarxa hidrogràfica i la infraestructura hidrològica. Es defensa que les infraestructures hidràuliques localitzades en la transició urbà-rural a les ciutats intermèdies de la RH36 poden oferir serveis ecosistèmics i propiciar l'equilibri ecològic-productiu de la regió. Addicionalment, se sosté que la restauració hídrica en el curs baix dels rius Nazas i Aguanaval depèn directament d'una reestructuració de la infraestructura hidràulica de les poblacions urbanes i rurals a tota la regió hidrològica 36.
(Españól) La Región Hidrológica 36 (RH36) es una de las 37 regiones hidrológicas identificadas en México por la Comisión Nacional del Agua. Dentro de esta región se localizan las cuencas de los ríos Nazas y Aguanaval, dos ríos endorreicos del noroeste mexicano. Las aguas de estos dos ríos han permitido que la Zona Metropolitana de la Laguna sea una región próspera con una gran industria agroproductiva. Esto pudo lograrse con la regulación de los ríos (principalmente el río Nazas) mediante la construcción de presas y canales entre 1930 y 1990. Sin embargo, el control establecido sobre el río Nazas con las presas Lázaro Cárdenas, Francisco Zarco y la red de canales en la cuenca baja, intensificó la pérdida de la Laguna de Mayrán en su desembocadura, además de la desaparición del caudal en la cuenca baja frente a las ciudades de Torreón, Gómez Palacio y Lerdo. En las cuencas bajas de la RH36 existe un elevado estrés hídrico, consecuencia de la sobreexplotación de los acuíferos principales y la baja disponibilidad de recursos hídricos por los efectos del cambio climático. En el contexto de esta investigación, se parte de una hipótesis que sostiene que el elevado estrés hídrico es en parte ocasionado por la desconexión entre la infraestructura regional de almacenamiento y distribución del agua, los sistemas de irrigación agrícola, las poblaciones rurales, urbanas, y sus superficies agroproductivas. Adicionalmente, se argumenta que las infraestructuras hidráulicas han sido planificadas al margen del contexto urbano regional de la cuenca baja y sus dimensiones lógicas, lo que ha ocasionado alteraciones a la matriz ecológica y la organización de las poblaciones rurales. En la investigación se utiliza un enfoque de cuenca para determinar los límites del objeto de estudio. Es decir, se sostiene que para la reestructuración de las poblaciones y la potencial restauración fluvial de los ríos Nazas y Aguanaval, es necesario comprender la organización de todas las comunidades dentro de los límites geográficos. Cada una de las 33 subcuencas que componen la RH36 es sujeta a un análisis profundo de sus tejidos urbanos y rurales. Además de las poblaciones, el estudio de las superficies agroproductivas, la infraestructura hidráulica y vial es parte fundamental del enfoque de cuenca. La tesis se desarrolla en cuatro capítulos. En el primer capítulo se explican la metodología, hipótesis, objetivos y la estructura general de la RH36. Adicionalmente, se integran referencias sobre estructuras de almacenamiento de agua en diversos contextos que comparten condiciones geográficas similares a la RH36. El segundo capítulo es un atlas dirigido a construir información morfológica de las 33 subcuencas de la región, sus tejidos urbanos, rurales y superficies agroproductivas. Este atlas es uno de los principales aportes de la investigación y sirve de preámbulo para los capítulos III y IV. El tercer capítulo, explora referencias globales sobre la restauración fluvial y remoción de presas, las referencias son un punto de partida para el capítulo IV donde se presenta el aborde estratégico para la restauración fluvial de la RH36. Finalmente, la investigación presenta conclusiones basadas en el análisis profundo de los tejidos, la red hidrográfica y la infraestructura hidrológica. Se defiende que las infraestructuras hidráulicas localizadas en la transición urbano-rural en las ciudades intermedias de la RH36 pueden ofrecer servicios ecosistémicos y propiciar el equilibrio ecológico-productivo de la región. Adicionalmente, se sostiene que la restauración hídrica en el curso bajo de los ríos Nazas y Aguanaval depende directamente de una reestructuración de la infraestructura hidráulica de las poblaciones urbanas y rurales en toda la región hidrológica 36.
71 - Physical planning. Regional, town and country planning. Landscapes, parks, gardens
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
