Exploring ‘Age’ and ‘Gender’ through the Stage: Representations of Ageing Femininity in Contemporary Drama

Author

Shevchenko Hotsuliak, Inesa

Director

Casado Gual, Núria

Date of defense

2025-01-14

Pages

257 p.



Department/Institute

Universitat de Lleida. Departament de Llengües i Literatures Estrangeres

Abstract

Amb l’objectiu d’ampliar el nostre coneixement de la vellesa femenina i la seva construcció sociocultural, i de contribuir a la seva millor comprensió dins de la seva diversitat, aquesta tesi presenta una anàlisi crítica de la representació de l’envelliment femení en una selecció de deu textos dramàtics del segle XXI d’autors de diferents orígens (predominantment relacionats amb les escenes britàniques i nord-americanes) i escrits en anglès. Basant-se en el camp de recerca creixent sobre l’envelliment i els estudis teatrals, i en la seva intersecció amb teories de gènere, la tesi examina les dramatitzacions de la maduresa i vellesa femenines que s’ofereixen des dels escenaris actuals. Aplicant la gerontologia literària com a marc central i integrant les seves perspectives des de la narrativa, la performativitat i la gerontologia crítica, aquesta tesi analitza com, lluny de fomentar una ideologia d’edat consistent, el teatre disputa, complica i/o ofereix alternatives a les narratives de l’envelliment profundament arrelades i tòpiques a través de la creixent presència de personatges femenins madurs/grans, la seva implicació en trames dramàtiques centrals, i les diverses estratègies teatrals que potencien el seu envelliment des de diferents angles. Per provar tot això, s’analitzen amb profunditat una selecció d’obres dramàtiques que aborden diverses qüestions cabdals per a l’estudi crític de la vellesa i el gènere, com ara els rols i la posició de les dones madures o grans en els mons dramàtics que habiten, les formes d’edatisme basades en el gènere, la importància de les relacions intergeneracionals en la construcció de l’envelliment femení, la complexitat de la identitat marcada pel gènere i l’edat madura o avançada, la demència i les cures en clau de gènere, els nous relats de l’amor i la creativitat en la vellesa femenina, i la performativitat de l’edat associada al gènere, entre altres. A través de l’anàlisi de les obres seleccionades, la tesi demostra que, malgrat la prevalença d’estereotips edatistes i sexistes en l’escena contemporània, es poden observar canvis significatius en la representació teatral de l’envelliment, tant en l’augment de personatges de dones grans en papers principals com en l’aparició de models alternatius de l’edat avançada, més enllà de la polaritat establerta per discursos oposats de declivi i progrés. En el seu conjunt, la tesi evidencia que, tot i que el teatre contemporani pot perpetuar involuntàriament els estereotips negatius de l’envelliment, també esdevé un mitjà poderós per copsar una gran diversitat d’experiències dins del procés de fer-se gran. En aquest sentit, permet dotar a la vellesa de múltiples significats i, tot qüestionant creences edatistes i sexistes arrelades a la nostra cultura, contribueix a educar la societat perquè pugui abraçar la vellesa en tota la seva riquesa.


Con el objetivo de ampliar nuestro conocimiento sobre la vejez y su construcción sociocultural y a contribuir a su mejor comprensión dentro de su diversidad, esta tesis presenta un análisis crítico de la representación del envejecimiento femenino en diez textos dramáticos del siglo XXI de diferentes orígenes (predominantemente procedentes de las escenas británicas y estadounidenses) escritos en inglés. Basándose en el campo de investigación creciente sobre el envejecimiento y los estudios teatrales, y en su intersección con teorías de género, el estudio examina las dramatizaciones de la madurez y vejez femeninas que ofrece la escena contemporánea. Aplicando la gerontología literaria como marco central e integrando sus perspectivas desde la narrativa, la performatividad y la gerontología crítica, la tesis analiza cómo, lejos de fomentar una ideología de edad consistente, el teatro contradice, complica e incluso ofrece alternativas a las narrativas del envejecimiento profundamente arraigadas y tópicas a través de la creciente presencia de personajes femeninos maduros y de edad avanzada, su implicación en tramas dramáticas centrales, y las diversas estrategias teatrales que potencian su envejecimiento desde diferentes ángulos. Para demostrarlo, se analizan en profundidad una selección de obras dramáticas actuales que abordan varias cuestiones esenciales para el estudio crítico de la vejez y el género, como por ejemplo los roles y la posición de las mujeres maduras o mayores en los mundos dramáticos que habitan, las formas de edadismo basado en el género, la importancia de las relaciones intergeneracionales en la construcción del envejecimiento femenino, la complejidad de la identidad marcada por el género y la edad madura o avanzada, la demencia y las curas en clave de género, los nuevos relatos sobre el amor y la creatividad en la vejez femenina, y la performatividad de la edad asociada al género, entre otras. A través del análisis de las obras seleccionadas, la tesis demuestra que, a pesar de la prevalencia de estereotipos edadistas y sexistas en la escena contemporánea, se pueden observar cambios significativos en la representación teatral del envejecimiento, tanto en el aumento de personajes de mujeres mayores en papeles principales como en la aparición de modelos alternativos de la edad avanzada, más allá de la polaridad establecida por discursos opuestos de declive y progreso. En su conjunto, la tesis ofrece claras evidencias de la perpetuación de los estereotipos negativos del envejecimiento en el teatro de hoy en día; sin embargo, también prueba cómo éste puede ser un medio poderoso para captar la complejidad del proceso de envejecer. En este sentido, el teatro contemporáneo permite volver a imaginar la vejez y sus múltiples significados y, cuestionando las creencias edadistas y sexistas arraigadas a nuestra cultura, contribuye a educar a la sociedad para que pueda abrazar la vejez en toda su riqueza.


With the aim to broaden our understanding of female ageing and, in this way, contribute to a better comprehension of later life within its diversity, this thesis presents the critical examination of female old age in a selection of ten twenty-first-century dramatic texts by playwrights of different origins (predominantly associated with the British and American scenes) and written in English. Drawing on the growing, yet still relatively limited, research of ageing and theatre studies and their intersection with gender theories, this dissertation explores the insights offered by new dramatisations of ageing femininity on the contemporary stage. By applying literary gerontology as its central framework and integrating narrative, performative, and critical perspectives, this study analyses how, far from fostering a consistent age ideology, theatre contests, complicates, and/or offers alternatives to deeply entrenched, clichéd narratives of old age through the increasing presence of mature/older female characters, their involvement in central dramatic plots, and various theatrical strategies that enhance their agedness from different angles. To demonstrate this, the plays analysed in this dissertation address various issues, such as the roles and position of ageing/older women in the dramatic worlds they inhabit, the forms of gendered ageism, the importance of intergenerational relations in the construction of gendered ageing, the pathologisation of ageing femininity, the complexity of the ageing self marked by gender, dementia and gendered care, new narratives (and femininities) of love and creativity in old age, and gendered age performativity, among others. The thesis argues that, despite the prevalence of ageist and sexist stereotypes on the contemporary stage, a shift in the theatrical renderings of ageing can be observed in both the increase of leading and dynamic roles for older women and the emergence of alternative models of later life beyond the decline-progress binary. On the whole, the dissertation proves that although contemporary theatre may unwittingly perpetuate negative stereotypes of later life, it also serves as a powerful medium for capturing myriad experiences of growing old, for reimagining the multifaceted meanings of ageing, and, by questioning ageist and sexist beliefs, for educating an age-conscious society that is capable of embracing the complexities of later life and old age in all its richness.

Keywords

Estudis d'envelliment; Gènere; Teatre contemporani; Estudios de envejecimiento; Género; Teatro contemporaneo; Ageing studies; Gender; Contemporary theatre

Subjects

81 - Linguistics and languages

Knowledge Area

Filologia Anglesa

Documents

This document contains embargoed files until 2026-01-14

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)