Protegiendo el futuro: cuidado infantil, fecundidad y conciliación laboral

Abstract

La següent dissertació doctoral consta de tres assajos que exploren l'organització de la cura infantil i la seva relació amb la intenció de tenir fills en dos països del sud d'Europa: Espanya i Itàlia. La publicació de l'última edició de l'Enquesta Espanyola de Fecunditat, l’any 2018, va ser fonamental per dur a terme aquest treball, ja que va introduir nova informació sobre diversos aspectes que influeixen en la fecunditat, incloent-hi les pautes de cura infantil. Així mateix/Igualment, la disponibilitat de l'edició del 2016 de l'Enquesta Italiana sobre Família, Subjectes Socials i Cicle de Vida també va orientar la direcció d'aquesta investigació. La inclusió de dades comparables ha possibilitat l'estudi de dos contextos diferents, analitzant tant Espanya com Itàlia. El meu interès per la cura infantil neix de la meva pròpia experiencia personal, ja que vaig créixer en un entorn familiar on la casa de la meva àvia materna era sempre el nostre espai de cura i protecció. Aquesta investigació se centra en tres preguntes fonamentals relacionades amb l'organització de la cura infantil: quines són les estratègies utilitzades a Espanya? Com es relacionen aquestes estratègies amb la intenció de tenir fills? I, finalment, com influeix l'accés a polítiques familiars en l'entorn laboral en les intencions de fecunditat a Itàlia? En conjunt, aquesta recerca aporta dades originals sobre les estratègies de cura infantil i l'impacte de les polítiques familiars en les intencions de fecunditat en tots dos països del sud d'Europa.

El primer assaig, titulat “Estratègies de cura infantil de 0 a 3 anys a Espanya”, té com a objectiu explorar les estratègies de cura infantil emprades per mares amb fills petits (de 0 a 3 anys) i els seus perfils sociodemogràfics. Atès que la literatura existent sobre la cura infantil no ha abordat explícitament aquest tema considerant les diverses combinacions d'alternatives de cura, hem adoptat un enfocament innovador no explorat fins ara. La idea inicial d'aquest treball es va desenvolupar conjuntament amb els meus supervisors, el Dr. Albert Esteve i la Dra. Alba Lanau, la orientació, paciència i suport dels quals van ser crucials per construir una perspectiva innovadora sobre la cura infantil. No obstant això, la finalització d'aquest treball no hauria estat possible sense la col·laboració de la meva coautora Rocío Treviño, l’ assessorament i contribució de la qual van ser essencials per millorar i adaptar l'estudi, elevant-ne la qualitat fins a la seva publicació. Aquest estudi es va publicar a la Revista Española de Investigaciones Sociológicas l'any 2024.

El segon capítol, titulat “La cura infantil i els seus efectes en la intenció de tenir fills”, se centra a analitzar la relació entre les estratègies de cura infantil i la intenció de tenir fills en mares amb fills de 0 a 3 anys. Després d'identificar les estratègies de cura utilitzades per aquestes dones en el primer assaig, proposem examinar l'impacte d'aquestes estratègies en un dels escenaris demogràfics més preocupants per a Espanya: la baixa fecunditat. Durant la revisió bibliogràfica, vaig constatar que les investigacions existents han explorat principalment la relació entre certes alternatives de cura (per exemple, les guarderies formals) i els resultats de fecunditat. No obstant això/Tanmateix, no s'ha aprofundit en l'ús combinat de diversos tipus de cura, és a dir, les diferents estratègies adoptades per les llars. A més, són escassos els estudis centrats exclusivament en el cas d'Espanya. Aquest assaig contribueix a omplir aquest buit, investigant com les estratègies de cura infantil poden influir en les intencions de tenir més fills. Aquest treball s'ha desenvolupat en estreta col·laboració amb els meus supervisors, el Dr. Albert Esteve i la Dra. Alba Lanau. Aquest capítol ha estat acceptat per la revista Papers de Sociologia, i esperem que l’article estigui publicat abans de la defensa de la tesi.

El tercer assaig de la tesi, titulat “Family-friendly workplaces and fertility intentions”, es va iniciar arran de la meva estada a la Universitat de Trento, on vaig tenir l’oportunitat de col·laborar amb la Professora Agnese Vitali. Aquest estudi té com a objectiu explorar si l'accés a polítiques de conciliació per a les famílies en el lloc de treball està relacionat amb la intenció de tenir fills a Itàlia, utilitzant dades de l'Enquesta Italiana sobre Família i Subjectes Socials de l'any 2019 (FSS). La FSS permet analitzar el vincle entre l'organització de la cura i les intencions de fecunditat, examinant altres recursos als quals les famílies poden accedir per gestionar les seves responsabilitats i necessitats de cura. A diferència d'estudis anteriors centrats en altres polítiques familiars, la nostra anàlisi es focalitza específicament en les polítiques dins dels entorns laborals. Encara que alguns estudis han abordat aquest tema fora d'Europa, no s'ha dut a terme una anàlisi equivalent a Itàlia o Espanya fins ara. La selecció d'Itàlia com a cas d’estudi es justifica per les similituds demogràfiques amb Espanya: ambdós països s'enfronten a taxes de fecunditat molt baixesi comparteixen sistemes de benestar i instruments de suport a les famílies comparables. Actualment, aquest treball es troba en procés de revisió per a una revista internacional, i esperem amb optimisme que sigui acceptat en un futur proper.

Aquesta tesi va començar el novembre de 2020 i continua fins avui dins del programa de doctorat en Demografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Departament de Geografia i el Centre d’Estudis Demogràfics (CED-CERCA). Per a la seva realització, he comptat amb el suport de la beca predoctoral FI, finançada per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Referència 2023 FI-2 00421), vinculada al projecte finançat pel Pla Nacional I+D+I del Ministeri de Ciència i Innovació PID2021-124267OB-100.

La siguiente disertación doctoral se compone de tres ensayos que exploran la organización del cuidado infantil y su relación con la intención de tener hijos en dos países del sur de Europa, España e Italia. La publicación de la última edición de la Encuesta Española de Fecundidad en 2018 fue fundamental para la realización de este trabajo al introducir nueva información sobre diversos aspectos que afectan la fecundidad, incluidas las pautas de cuidado infantil. Asimismo, la disponibilidad de la edición de la Encuesta Italiana sobre Familia, Sujetos Sociales y Ciclo de Vida del año 2016 también orientó la dirección de esta investigación. La inclusión de datos comparables posibilitó el estudio de dos contextos distintos en esta investigación, abarcando tanto España como Italia. Mi interés en el cuidado infantil nace de mi propia experiencia, ya que crecí en un entorno familiar donde la casa de mi abuela materna siempre fue nuestro espacio de cuidado y protección. Esta investigación se centra en tres preguntas fundamentales relacionadas con la organización del cuidado infantil: ¿Cuáles son las estrategias utilizadas en España? ¿Cómo se relacionan estas estrategias con la intención de tener hijos? ¿Cómo influye el acceso a políticas familiares en el entorno laboral en las intenciones de fecundidad en Italia? En conjunto, la investigación proporciona datos originales sobre las estrategias de cuidado infantil y el impacto de las políticas familiares en las intenciones de fecundidad en ambos países del sur de Europa. El primer ensayo, titulado “Estrategias de cuidado infantil de 0 a 3 años en España”, tiene como objetivo explorar las estrategias de cuidado infantil utilizadas por madres con hijos pequeños (de 0 a 3 años) y sus perfiles sociodemográficos. Dado que la literatura existente sobre el cuidado infantil no ha abordado explícitamente este tema considerando las diversas combinaciones de alternativas de cuidado, adoptamos un enfoque no explorado hasta el momento. La idea inicial de este trabajo fue desarrollada junto con mis dos supervisores, el Dr. Albert Esteve y la Dra. Alba Lanau, cuya orientación, paciencia y apoyo constante fueron cruciales para desarrollar una perspectiva innovadora sobre el cuidado infantil. No obstante, la finalización de este trabajo no habría sido posible sin la colaboración de mi coautora Rocío Treviño, cuya asesoría y contribución fueron esenciales para mejorar y adaptar el estudio, elevando la calidad del artículo hasta su publicación. Este estudio fue publicado en la Revista Española de Investigaciones Sociológicas en 2024. El segundo capítulo “El cuidado infantil y sus efectos en la intención de tener hijos” se centra en analizar la relación entre las estrategias de cuidado infantil y la intención de tener hijos de las madres con hijos de 0 a 3 años. Tras identificar las estrategias de cuidado utilizadas por estas mujeres en el primer ensayo, proponemos examinar el impacto de dichas estrategias en uno de los escenarios demográficos más inquietantes para España: la baja fecundidad. Durante mi revisión bibliográfica, encontré que las investigaciones han explorado principalmente la relación de ciertas alternativas de cuidado (por ejemplo, las guarderías formales), con los resultados de fecundidad. Sin embargo, no se ha investigado el uso de varios tipos de cuidado, es decir, las distintas estrategias adoptadas por los hogares. Además, son pocos los estudios centrados exclusivamente en el caso de España. Este ensayo llena este vacío al investigar cómo las estrategias de cuidado infantil pueden influir en las intenciones de tener más hijos. Este trabajo se ha desarrollado en estrecha colaboración con mis supervisores, el Dr. Albert Esteve y la Dra. Alba Lanau. Este capítulo ha sido aceptado por la revista Papers de Sociología. Esperamos que este artículo esté publicado antes de la defensa de la tesis. El tercer ensayo de la tesis, “Family-friendly workplaces and fertility intentions”, comenzó a raíz de mi estancia en la Universidad de Trento, donde trabajé con la Profesora Agnese Vitali. El objetivo de este estudio es explorar si el acceso a las políticas de conciliación para las familias en el lugar de trabajo están relacionadas con la intención de tener hijos en Italia, utilizando datos de la Encuesta Italiana sobre Familia y Sujetos Sociales del 2019 (FSS). La FSS permite abordar el vínculo entre la organización del cuidado y las intenciones de fecundidad examinando otros recursos a los que las familias pueden acceder para gestionar las responsabilidades y necesidades de cuidado. A diferencia de estudios previos centrados en otras políticas familiares, nuestro análisis se enfocó específicamente en las políticas dentro de los entornos laborales. Aunque algunos estudios han tratado este tema fuera de Europa, no se ha realizado un análisis equivalente en estos países hasta el momento. La selección de Italia como país de análisis se justifica por las similitudes demográficas con España, ambos enfrentan escenarios con tasas de fecundidad muy bajas, además de contar con sistemas de bienestar e instrumentos de apoyo a las familias comparables. Actualmente, este trabajo está bajo revisión por una revista internacional y esperamos con optimismo su aceptación en un futuro cercano. Esta tesis empezó en noviembre de 2020 y continúa hasta día de hoy dentro del programa de doctorado en Demografía de la Universitat Autònoma de Barcelona, Departamento de Geografía y el Centre d’Estudis Demogràfics (CED-CERCA). Para la realización de la tesis, he contado con el apoyo de la beca predoctoral FI financiada por la Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Referencia 2023 FI-2 00421) asociada al proyecto financiado por el Plan Nacional I+D+I del Ministerio de Ciencia e Innovación PID2021-124267OB-100.

The following doctoral dissertation comprises three essays that explore childcare organization and its relationship with fertility intentions in two Southern European countries, Spain and Italy. The publication of the latest edition of the Spanish Fertility Survey in 2018 was essential for this work, as it introduced new information on various aspects affecting fertility, including childcare patterns. Likewise, the availability of the 2016 edition of the Italian Survey on Family, Social Subjects, and Life Cycle also guided the direction of this research. The inclusion of comparable data enabled the study of two distinct contexts in this research, covering both Spain and Italy. My interest in childcare stems from my experience, having grown up in a family environment where my maternal grandmother's home was always our space for care and protection.

This research centers on three key questions related to childcare organization: What strategies are used in Spain? How are these strategies related to fertility intentions? How does access to family-friendly policies in the workplace influence fertility intentions in Italy? Together, the research provides original data on childcare strategies and the impact of family policies on fertility intentions in both Southern European countries.

The first essay, titled “Childcare Strategies for Children Aged 0 to 3 in Spain,” aims to explore the childcare strategies used by mothers with young children (aged 0 to 3) and their sociodemographic profiles. Since the existing literature on childcare has not explicitly addressed this topic considering the various combinations of care alternatives, we adopted an approach not previously explored. The initial idea for this work was developed in collaboration with my two supervisors, Dr. Albert Esteve and Dr. Alba Lanau, whose guidance, patience, and constant support were crucial in developing an innovative perspective on childcare. Nevertheless, completing this work would not have been possible without the collaboration of my co-author Rocío Treviño, whose advice and contributions were essential in enhancing and adapting the study, raising the quality of the article to publication standards. This study was published in the Revista Española de Investigaciones Sociológicas in 2024.

The second chapter, “Childcare and Its Effects on Fertility Intentions,” focuses on analyzing the relationship between childcare strategies and the intention to have children among mothers with children aged 0 to 3. After identifying the childcare strategies used by these women in the first essay, we propose examining the impact of these strategies in one of Spain’s most concerning demographic scenarios: low fertility. During my literature review, I found that previous studies primarily explored the relationship between certain care options (such as formal nurseries) and fertility outcomes. However, the use of multiple types of care and the various strategies adopted by households have not been investigated. Furthermore, few studies have focused exclusively on Spain. This essay fills this gap by investigating how childcare strategies might influence intentions to have more children. This work was developed in close collaboration with my supervisors, Dr. Albert Esteve and Dr. Alba Lanau. This chapter has been accepted by the journal Papers de Sociología. We hope that this article will be published before the dissertation defense.

The third essay of the thesis, “Family-Friendly Workplaces and Fertility Intentions,” began during my stay at the University of Trento, where I worked with Professor Agnese Vitali. The aim of this study is to explore whether access to family-friendly policies in the workplace is related to the intention to have children in Italy, using data from the 2019 Italian Survey on Family and Social Subjects (FSS). The FSS allows for examining the link between the organization of care and fertility intentions by examining other resources families can access to manage care responsibilities and needs. Unlike previous studies focused on other family policies, our analysis specifically targeted policies within workplace settings. Although some studies have addressed this topic outside Europe, no equivalent analysis has been conducted in these countries until now. Italy was chosen for analysis due to its demographic similarities with Spain; both countries face scenarios with very low fertility rates and have comparable welfare systems and family support instruments. This work is currently under review by an international journal, and we are optimistic about its acceptance in the near future.

This thesis began in November 2020 and continues to this day within the doctoral program in Demography at the Universitat Autònoma de Barcelona, Department of Geography, and the Centre d’Estudis Demogràfics (CED-CERCA). For the realization of the thesis, I received support through a predoctoral FI grant funded by the Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Reference 2023 FI-2 00421) associated with the project funded by the National I+D+I Plan of the Ministry of Science and Innovation PID2021-124267OB-100.