Universitat Internacional de Catalunya. Departament d'Humanitats
El recuerdo de Àngels Mateu Pla (1896-1923) se ha perdido casi por completo. Esta investigación pretende recuperar y divulgar la figura de esta rara avis que jugó un papel clave en la configuración e implantación del seguro de maternidad en España y que, movida por un afán de sororidad —es decir, por un sentimiento de solidaridad entre las mujeres—, alumbró la primera red asistencial moderna dirigida a dignificar la vida de las trabajadoras. Su vida fue breve y coincidió con la expansión y la electrificación de Barcelona en unos tiempos de gran violencia, conflictividad laboral y transformación social. Murió a los 26 años, tras sufrir una infección por neumococo, y su figura ha permanecido en el olvido durante casi un siglo. Hija primogénita del emprendedor y abogado Damià Mateu Bisa —fundador de La Hispano-Suiza, competencia directa de Rolls-Royce—, aplicó en el campo de la previsión social los conocimientos adquiridos junto a su padre, primero, y tras formarse como maestra de enseñanza superior y enfermera y viajar por Inglaterra, Francia y Bruselas, después —en una época en que no estaba bien visto que la mujer realizara estudios universitarios—, siempre con la voluntad de contribuir a la modernización del país. La labor social que llevó a cabo despuntó durante los años de la Barcelona del pistolerismo (1919-1923), un periodo que singularizó la proyección internacional de esta ciudad. Durante aquel lustro, esta representante del movimiento católico femenino fundó y dirigió la revista Vida Femenina (1919); convirtió el Montepío de Santa Madrona (1900) en el Instituto de la Mujer que Trabaja (1920), una red moderna y europea integrada en la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros; e intervino con gran acierto en la Conferencia Nacional de Seguros de Invalidez, Enfermedad y Maternidad (1922), cuya culminación fue la implantación del seguro de maternidad, provisional primero (1923) y obligatorio después (1931). Tras su muerte (1923), su recuerdo se fue eclipsando, hasta desvanecerse casi por completo, por lo que su rastro apenas es perceptible en la actualidad. Esta investigación reconstruye el rompecabezas de su vida a partir de piezas antiguas que, en forma de noticias, cartas, fotografías, manuscritos, escritos, documentos y otras fuentes primarias, se encuentran desperdigadas y tienen un gran valor histórico. Su recuerdo permanece vivo de manera simbólica: su nombre es el de una flor muy valorada por los expertos, la rosa Àngels Mateu, hibridada en 1934, once años después de la muerte de la joven, por el gran rosalista de fama mundial Pere Dot y que ha sido premiada en diferentes concursos internacionales. Esta investigación pretende recuperar la dimensión histórica de Àngels Mateu Pla y restituir su importancia en el campo de la previsión social y en la concepción del seguro de maternidad en España.
El record d’Àngels Mateu Pla (1896-1923) s’ha perdut pràcticament. Aquesta investigació pretén recuperar i divulgar la figura d’aquesta rara avis que va jugar un paper clau en la configuració i la implantació de l’assegurança de maternitat a Espanya i que, moguda per un afany de sororitat —és a dir, per un sentiment de solidaritat entre les dones—, va concebre la primera xarxa assistencial moderna dirigida a dignificar la vida de les treballadores. La seva vida va ser breu i va coincidir amb l’expansió i l’electrificació de Barcelona en temps de gran violència, conflictivitat laboral i transformació social. Va morir als 26 anys, després de patir una infecció per pneumococ, i la seva figura ha estat oblidada durant gairebé un segle. Filla primogènita de l’emprenedor i advocat Damià Mateu Bisa —fundador de La Hispano-Suïssa, competència directa de Rolls-Royce—, va aplicar al camp de la previsió social els coneixements adquirits al costat del seu pare, primer, i de formar-se, després, com a mestra d’ensenyament superior i infermera i viatjar per Anglaterra, França i Brussel·les —en una època en què no estava ben vist que la dona fes estudis universitaris—, sempre amb la voluntat de contribuir a la modernització del país. La tasca social que va dur a terme va despuntar durant els anys de la Barcelona del pistolerisme (1919-1923), un període que va singularitzar la projecció internacional d’aquesta ciutat. Durant aquell lustre, aquesta representant del moviment catòlic femení va fundar i va dirigir la revista Vida Femenina (1919); va convertir el Montepío de Santa Madrona (1900) en l’Institut de la Dona que Treballa (1920), una xarxa moderna i europea integrada dins la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis; i va intervenir amb gran encert a la Conferència Nacional d’Assegurances d’Invalidesa, Malaltia i Maternitat (1922), la culminació del qual va ser la implantació de l’assegurança de maternitat, provisional primer (1923) i obligatòria després (1931). Després de la seva mort (1923), el seu record es va anar eclipsant, fins a esvair-se gairebé del tot, per la qual cosa el seu rastre gairebé no és perceptible en l’actualitat. Aquesta investigació reconstrueix el trencaclosques de la seva vida a partir de peces antigues que, en forma de notícies, cartes, fotografies, manuscrits, escrits, documents i altres fonts primàries, es troben escampades i tenen un gran valor històric. El seu record roman viu de manera simbòlica: el seu nom és el d’una flor molt valorada pels experts, la rosa Àngels Mateu, hibridada el 1934, onze anys després de la mort de la noia, pel gran roserista de fama mundial Pere Dot i que ha estat premiada en diferents concursos internacionals. Aquesta investigació pretén recuperar la dimensió històrica d’Àngels Mateu Pla i restituir-ne la importància en el camp de la previsió social i en la concepció de l’assegurança de maternitat a Espanya.
Àngels Mateu Pla; Seguro maternidad; Previsión social; Feminismo
00 - Ciencia y conocimiento. Investigación. Cultura. Humanidades
Humanidades