Comunales pastoriles, configuración del paisaje y patrimonialización biocultural en Castril, Santiago y Pontones

Abstract

Els desafiaments ambientals que enfrontem avui realcen la necessitat d'identificar, valorar i protegir sistemes d'aprofitament de recursos naturals sostenibles a llarg termini; així com també conviden a repensar el nostre vincle amb actors més que humans de maneres que es distanciïn de lectures dicotòmiques del tipus naturalesa/cultura. De la mateixa manera, el pastoralisme és creixentment valorat pels seus demostrats serveis ecosistèmics i els valors socioculturals que encarna. Així, sistemes d'aprofitament comunal de pastures com els que es desenvolupen a les confrontants territoris de la serra de Castril (província de Granada) i Santiago de l'Espada i Pontones (Serra de Segura, província de Jaén), a Andalusia nord-oriental, cobren rellevància per la seva llarga història d'aprofitament comunal, i un complex assemblatge d'actors humans i actants més que humans, travessat per diverses formes de propietat i polítiques forestals, productivistes i conservacionistes, que han configurat el paisatge local per segles. Resultat d'un treball de camp etnogràfic de prop de 10 mesos a les serres abans esmentades, aquesta investigació efectua una caracterització i comparació entre els comunals pastorils de Castril, Santiago de l'Espada i Pontones, reconeixent similituds i diferències en les seves formes de governança de recursos, així com també en els factors que hi incideixen. A més, aborda els canvis que ha tingut el paisatge local en les darreres dècades, resultat de diverses dinàmiques d'origen local i extra-local-, juntament amb l'estret vincle que mantenen els habitants d'aquestes serres. El paisatge apareix així, als relats dels seus habitants, com un assemblatge en constant esdevenir, travessat avui per la presència de dos parcs naturals i els incentius introduïts per la Política Agrària Comunitària. Finalment, l'estudi fa una anàlisi d'una forma de patrimonialització biocultural potencialment aplicable a aquests casos d'estudi, les ICCA o territoris de vida, per proposar vies per donar suport i protegir aquests sistemes comunals de recursos.

Los desafíos ambientales que enfrentamos hoy realzan la necesidad de identificar, valorar y proteger sistemas de aprovechamiento de recursos naturales que sean sostenibles en el largo plazo; así como también invitan a repensar nuestro vínculo con actores más-que-humanos de maneras que se distancien de lecturas dicotómicas del tipo naturaleza/cultura. Del mismo modo, el pastoralismo es crecientemente valorado por sus demostrados servicios ecosistémicos y los valores socioculturales que encarna. Así, sistemas de aprovechamiento comunal de pastos como los que se desarrollan en las colindantes territorios de la sierra de Castril (provincia de Granada) y Santiago de la Espada y Pontones (Sierra de Segura, provincia de Jaén), en Andalucía nororiental, cobran relevancia por su larga historia de aprovechamiento comunal, y un complejo ensamblaje de actores humanos y actantes más-que-humanos, atravesado por diversas formas de propiedad y políticas forestales, productivistas y conservacionistas, que han configurado el paisaje local por siglos. Resultado de un trabajo de campo etnográfico de cerca de 10 meses en las sierras antes mencionadas, la presente investigación efectúa una caracterización y comparación entre los comunales pastoriles de Castril, Santiago de la Espada y Pontones, reconociendo similitudes y diferencias en sus formas de gobernanza de recursos, así como también en los factores que inciden sobre las mismas. Además, aborda los cambios que ha tenido el paisaje local en las últimas décadas, resultado de diversas dinámicas de origen local y extra-local-, junto al estrecho vínculo que mantienen los habitantes de estas sierras. El paisaje aparece así, en los relatos de sus habitantes, como un ensamblaje en constante devenir, atravesado hoy por la presencia de dos parques naturales y los incentivos introducidos por la Política Agraria Comunitaria. Finalmente, el estudio efectúa un análisis de una forma de patrimonialización biocultural potencialmente aplicable a estos casos de estudio, las ICCAs o Territorios de Vida, para proponer vías para apoyar y proteger estos sistemas comunales de recursos.

The environmental challenges we face today highlight the need to identify, value and protect systems of natural resource use that are sustainable in the long term; they also invite us to rethink our relationship with more-than-human actors in ways that move away from dichotomous nature/culture readings. Similarly, pastoralism is increasingly valued for its proven ecosystem services and the socio-cultural values it embodies. Thus, communal pasture systems such as those developed in the neighbouring territories of the Sierra de Castril (province of Granada) and Santiago de la Espada and Pontones (Sierra de Segura, province of Jaén), in northeastern Andalusia, are relevant for their long history of communal use, and a complex assemblage of human and more-than-human actors, crossed by diverse forms of ownership and forest policies, productivist and conservationist, that have shaped the local landscape for centuries. The result of ethnographic fieldwork in the aforementioned sierras, this research characterises and compares the pastoral communal lands of Castril, Santiago de la Espada and Pontones, recognising similarities and differences in their forms of resource governance, as well as in the factors that influence them. It also addresses the changes that the local landscape has undergone in recent decades as a result of various dynamics of local and extra-local origin, together with the close ties that the inhabitants of these sierras maintain. The landscape thus appears, in the accounts of its inhabitants, as a constantly evolving assemblage, crossed today by the presence of two natural parks and the incentives introduced by the Community Agricultural Policy. Finally, the study analyses a form of biocultural heritage potentially applicable to these case studies, the ICCAs or Territories of Life, in order to propose ways to support and protect these communal resource systems.