Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina
La malaltia de Parkinson (MP) i la paràlisi supranuclear progressiva (PSP) es caracteritzen per discapacitats motores i deteriorament cognitiu, sent les alteracions del llenguatge un component clínic significatiu dels efectes cognitius en ambdues. Les discapacitats lingüístiques han guanyat importància en els perfils clínics d’aquestes malalties, ja que poden proporcionar informació sobre la progressió, ajudar en el diagnòstic i gestió clínica, i millorar la qualitat de vida dels pacients. Tot i que s’han aconseguit avenços en la comprensió dels aspectes cognitius, la manera en què les característiques del llenguatge poden aplicar-se per millorar l’atenció clínica requereix més investigació. Identificar maneres en què les característiques del llenguatge puguin millorar la cura dels pacients té importants implicacions clíniques. Els objectius d’aquest treball aborden algunes d’aquestes preguntes, amb el propòsit de contribuir amb avenços que millorin la comprensió de la utilitat del llenguatge en la gestió clínica de MP i PSP. Les discapacitats lingüístiques han estat integrades en els criteris diagnòstics de PSP com una característica clínica central per la Societat Internacional de Parkinson i Trastorns del Moviment. Tot i la seva importància clínica, encara existeix la necessitat d’investigacions exhaustives sobre les alteracions lingüístiques en PSP, especialment en com difereixen de les observades en MP. Atès que MP i PSP poden presentar característiques clíniques superposades, distingir entre aquests trastorns basant-se en el llenguatge podria millorar la precisió del diagnòstic i la planificació del tractament. Distingir subtipus de PSP basant-se en perfils lingüístics és un àmbit que requereix més recerca per millorar la precisió diagnòstica. El llenguatge també es veu afectat després de l’estimulació cerebral profunda del nucli subtalàmic (STN-DBS) en MP. STN-DBS millora significativament els símptomes motors, però els seus efectes sobre les funcions cognitives, especialment el llenguatge, no es comprenen completament. Les disminucions en la fluïdesa verbal són comunes després de l’estimulació cerebral profunda, la qual cosa s’ha relacionat amb una menor qualitat de vida en la comunicació. Característiques del llenguatge com la fluïdesa verbal poden proporcionar valuosos coneixements sobre els efectes de STN-DBS i donar suport a la gestió clínica en pacients amb MP operats amb STN-DBS. Un component específic dels canvis en el llenguatge observats en MP després de STN-DBS és la freqüència d’estimulació i el seu efecte sobre la fluïdesa verbal. No obstant això, la influència d’aquesta freqüència en la fluïdesa continua sent poc compresa. Entendre aquests efectes és important, ja que poden contribuir a millorar la comunicació i qualitat de vida en pacients amb MP. En aquest treball mostrem com les avaluacions del llenguatge són eines efectives per distingir entre PSP i MP, proporcionant un perfil lingüístic integral que destaca els dèficits específics del llenguatge associats amb cada malaltia i identifica les característiques lingüístiques més discriminatòries. Tot i que les característiques del llenguatge permeten discriminar entre MP i PSP, també mostrem que tenen una utilitat més limitada per diferenciar fenotips de PSP. A més, demostrem que l’estimulació d’alta freqüència és més perjudicial per a la fluïdesa verbal que la de baixa freqüència i identifiquem quins dominis específics de fluïdesa es veuen més afectats. Finalment, revelem que els canvis en la fluïdesa verbal després de STN-DBS poden no ser causats únicament per la freqüència d’estimulació, cosa que indica la contribució d’altres factors. En resum, aquesta tesi explora com les característiques del llenguatge poden aplicar-se per millorar la gestió clínica de MP i PSP. El nostre objectiu és aportar coneixements que ajudin en el diagnòstic diferencial, refinin els mètodes clínics i, en última instància, millorin els resultats dels pacients.
La enfermedad de Parkinson (EP) y la parálisis supranuclear progresiva (PSP) se caracterizan por discapacidades motoras y deterioro cognitivo, siendo las alteraciones del lenguaje un componente clínico significativo de los efectos cognitivos en ambas. Las discapacidades lingüísticas han ganado importancia en los perfiles clínicos de estas enfermedades, ya que pueden proporcionar información sobre la progresión, asistir en el diagnóstico y gestión clínica, y mejorar la calidad de vida de los pacientes. Aunque se han logrado avances en la comprensión de los aspectos cognitivos, la forma en que las características del lenguaje pueden aplicarse para mejorar la atención clínica requiere más investigación. Identificar maneras en que las características del lenguaje puedan mejorar el cuidado de los pacientes tiene importantes implicaciones clínicas. Los objetivos de este trabajo abordan algunas de estas preguntas, con el propósito de contribuir con avances que mejoren la comprensión de la utilidad del lenguaje en la gestión clínica de EP y PSP. Las discapacidades lingüísticas han sido integradas en los criterios diagnósticos de PSP como una característica clínica central por la Sociedad Internacional de Parkinson y Trastornos del Movimiento. A pesar de su importancia clínica, todavía existe una necesidad de investigaciones exhaustivas sobre las alteraciones lingüísticas en PSP, especialmente en cómo difieren de las observadas en EP. Dado que EP y PSP pueden presentar características clínicas superpuestas, distinguir entre estos trastornos basándose en el lenguaje podría mejorar la precisión del diagnóstico y la planificación del tratamiento. Distinguir subtipos de PSP basándose en perfiles lingüísticos es un área que requiere más investigación para mejorar la precisión diagnóstica. El lenguaje también se ve afectado tras la estimulación cerebral profunda del núcleo subtalámico (STN-DBS) en EP. STN-DBS mejora significativamente los síntomas motores, pero sus efectos sobre funciones cognitivas, especialmente el lenguaje, no se comprenden completamente. Los descensos en la fluencia verbal son comunes tras la estimulación cerebral profunda, lo que se ha relacionado con una menor calidad de vida en la comunicación. Características del lenguaje como la fluencia verbal pueden proporcionar valiosos conocimientos sobre los efectos de STN-DBS y apoyar la gestión clínica en pacientes con EP operados con STN-DBS. Un componente específico de los cambios en el lenguaje observados en EP tras STN-DBS es la frecuencia de estimulación y su efecto sobre la fluencia verbal. Sin embargo, la influencia de esta frecuencia en la fluencia sigue siendo poco comprendida. Entender estos efectos es importante, ya que pueden contribuir a mejorar la comunicación y calidad de vida en pacientes con EP. En este trabajo mostramos cómo las evaluaciones del lenguaje son herramientas efectivas para distinguir entre PSP y EP, proporcionando un perfil lingüístico integral que destaca los déficits específicos del lenguaje asociados con cada enfermedad e identifica las características lingüísticas más discriminatorias. Aunque las características del lenguaje permiten discriminar entre EP y PSP, también mostramos que tienen una utilidad más limitada para diferenciar fenotipos de PSP. Además, demostramos que la estimulación de alta frecuencia es más perjudicial para la fluencia verbal que la de baja frecuencia e identificamos qué dominios específicos de fluencia se ven más afectados. Finalmente, revelamos que los cambios en la fluencia verbal tras el STN-DBS pueden no ser causados únicamente por la frecuencia de estimulación, señalando la contribución de otros factores. En resumen, esta tesis explora cómo las características del lenguaje pueden aplicarse para mejorar la gestión clínica de EP y PSP. Nuestro objetivo es aportar conocimientos que ayuden en el diagnóstico diferencial, refinen métodos clínicos y, en última instancia, mejoren los resultados de los pacientes.
Parkinson’s disease (PD) and Progressive Supranuclear Palsy (PSP) are characterized by motor impairment and cognitive decline, with language disturbances being a significant clinical component of the cognitive effects in both PD and PSP. Language impairments have become increasingly important to the clinical profiles of these diseases and have the capacity to provide insight into disease progression, assist in diagnosis and management, and improve patient quality of life. Although significant advances have been made in understanding the cognitive aspects of these diseases, how language features can be applied to enhance clinical care is an area that requires further research. Identifying ways in which language features can be utilized toward improving patient care has important implications in clinical practice. The objectives of this thesis have focused on addressing some of these questions, with the aim of contributing meaningful advances that will enhance the understanding of the utility of language features and how they can be applied to the clinical management of PD and PSP. Language impairments have been integrated into the diagnostic criteria for the PSP as a core clinical feature by the International Parkinson and Movement Disorder Society. Despite the clear clinical significance of these language deficits, there is still a significant need for more comprehensive research on the linguistic impairments of PSP patients, particularly with regard to how it differs from those observed in PD. Given that PD and PSP can present with overlapping clinical features, the ability to distinguish between these disorders based on linguistic features may improve accurate diagnosis and appropriate treatment planning. Additionally, distinguishing between PSP subtypes based on linguistic profiles is an area that requires further research. Identifying these distinctions could support diagnostic accuracy. Language is also impacted following subthalamic nucleus deep brain stimulation (STN-DBS) in patients with PD. As a therapeutic intervention, STN-DBS offers significant improvement in the management of motor symptoms in PD, yet its effects on cognitive functions, especially language, are not fully understood. Specifically, verbal fluency declines are common following deep brain stimulation, and this has been linked to a decrease in quality of life regarding communication. Therefore, language features like verbal fluency can provide valuable insights into the effects of STN-DBS and ultimately support clinical management in patients with PD who have been operated with STN-DBS. A specific component of language changes observed in PD following STN-DBS is stimulation frequency and its effect on verbal fluency. However, the influence of stimulation frequency on verbal fluency remains poorly understood. Understanding these effects is important, as they may contribute to improvement in communication and overall quality of life in PD patients. In this work we detail how language assessments are effective tools for distinguishing between PSP and PD by providing a comprehensive linguistic profile that highlights the specific language deficits associated with each disease and identifies the most discriminatory linguistic features. Although language features show strong discriminatory capacity between PD and PSP, we also show that language features may have more limited utility in distinguishing between PSP phenotypes. Additionally, we show that high frequency stimulation is more detrimental to verbal fluency than low frequency stimulation and we identify which specific fluency domains are more significantly affected. Finally, we reveal that changes in verbal fluency following STN-DBS may not be solely caused by stimulation frequency, pointing to the involvement of other contributing factors. In brief, the information presented in this thesis centers on how language features can be applied to the enhancement of the clinical management of PD and PSP. We aim to provide insights that aid in differential diagnosis, refine clinical approaches, and ultimately improve patient outcomes.
PSP; Parkinson; Llenguatge; Language; Lenguaje
616.8 - Neurologia. Neuropatologia. Sistema nerviós
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
