A Gendered Palestinization of Identity. An Arab Philosophy and Colonial-Modernity Perspective

Abstract

Aquesta tesi avalua críticament les preguntes que s'han plantejat durant molt de temps sobre l'adequació dels cànons filosòfics tradicionals per abordar les injustícies socials perdurables a les quals s'enfronten els grups marginats, especialment les dones. Els elements clau d'aquesta avaluació s'obtenen a partir d'un examen dels trets destacats de les estructures patriarcals i matriarcals, la gènesi i la situació de l'alteritat en la filosofia àrab oriental i els efectes de la modernitat colonial sobre la identitat. En conjunt, aquests elements posen de manifest les limitacions associades a atribuir la persistència de la marginació de les minories al domini del patriarcat i a una orientació occidental en la filosofia, i advoquen per un enfocament de la investigació filosòfica que tingui en compte el context i que inclogui les perspectives minoritàries. Mitjançant la integració de la teoria del punt de vista, els coneixements situats, la interseccionalitat i el discurs de les terres frontereres, es proposa un marc matisat per entendre la identitat, la resistència i la justícia. A més d'argumentar per anar més enllà de les construccions binàries de patriarcat i matriarcat, es proposa el concepte de "continuum d'humanitat" com a mitjà per conciliar les teories feministes de la performativitat de gènere amb el determinisme biològic. Aquest continu situa els individus al llarg d'un espectre de masculinitat i feminitat, una construcció que fa que el determinisme biològic del gènere no sigui incompatible amb la fluïdesa dels rols o identitats de gènere. A més, el concepte d'Asabiyyah (solidaritat grupal) d'Ibn Khaldûn es desplega per proposar una explicació de l'aparentment inevitable alteritat i marginació de les minories en les estructures socials. Aquesta explicació, que la filosofia àrab arrela en l'existència de la diferència, també serveix per aclarir els factors que subjauen a l'embassament orientalista amb què Occident tendeix a veure Orient, així com la resistència d'aquest i a fer-hi front. En aquest sentit, s'explora l'impacte de la modernitat colonial sobre la identitat palestina, especialment a través del prisma de la palestinització, un concepte que es proposa per retratar la identitat palestina sota l'ocupació israeliana com una condició anòmala semblant a la vida fronterera, i per subratllar la manipulació de la identitat i el llenguatge per perpetuar la submissió, així com la necessitat de recuperar la identitat com a mitjà d'empoderament i resistència.

Esta tesis evalúa críticamente cuestiones que se han planteado durante mucho tiempo sobre la idoneidad de los cánones filosóficos tradicionales para abordar las injusticias sociales persistentes que enfrentan los grupos marginados, en particular las mujeres. Los elementos clave de esta evaluación se extraen de un examen de las características salientes de las estructuras patriarcales y matriarcales, la génesis y la situación de la alteridad en la filosofía árabe oriental y los efectos de la modernidad colonial en la identidad. En conjunto, estos elementos resaltan las limitaciones asociadas con la atribución de la persistencia de la marginación de las minorías al dominio del patriarcado y una orientación occidental en la filosofía, y abogan por un enfoque de la investigación filosófica que sea sensible al contexto e inclusivo de las perspectivas minoritarias. Al integrar la teoría del punto de vista, los conocimientos situados, la interseccionalidad y el discurso de las zonas fronterizas, se propone un marco matizado para comprender la identidad, la resistencia y la justicia. Además de defender la idea de ir más allá de las construcciones binarias del patriarcado y el matriarcado, se propone el concepto de un “continuum de humanidad” como un medio para reconciliar las teorías feministas de la performatividad de género con el determinismo biológico. Este continuo sitúa a los individuos a lo largo de un espectro de masculinidad y feminidad, una construcción que hace que el determinismo biológico del género no sea incompatible con la fluidez de los roles de género o las identidades de género. Además, se utiliza el concepto de ‘Asabiyyah (solidaridad grupal) de Ibn Khaldûn para proponer una explicación de la aparentemente inevitable alteridad y marginación de las minorías en las estructuras sociales. Esta explicación, que la filosofía árabe basa en la existencia de la diferencia, también sirve para arrojar luz sobre los factores que subyacen a la difamación orientalista con la que Occidente tiende a ver a Oriente, así como a la resistencia de este último a ella y a su modo de afrontarla. En este sentido, se explora el impacto de la modernidad colonial en la identidad palestina, en particular a través del prisma de la palestinización, un concepto que se propone para retratar la identidad palestina bajo la ocupación israelí como una condición anómala similar a la vida en las zonas fronterizas, y para subrayar la manipulación de la identidad y el lenguaje para perpetuar la subyugación, así como la necesidad de recuperar la identidad como medio de empoderamiento y resistencia.

This dissertation critically assesses questions that have long been raised about the adequacy of traditional philosophical canons for addressing the enduring social injustices faced by marginalized groups, particularly women. Key elements of this assessment are gleaned from an examination of salient features of patriarchal and matriarchal structures, the genesis and situatedness of otherness in Arab Eastern philosophy, and the effects of colonial modernity on identity. Together, these elements highlight the limitations associated with ascribing the persistence of the marginalization of minorities to the dominance of patriarchy and a Western orientation in philosophy, and they advocate for an approach to philosophical inquiry that is context-sensitive and inclusive of minority perspectives. By integrating Standpoint Theory, Situated Knowledges, Intersectionality, and Borderlands discourse, a nuanced framework is proposed for understanding identity, resistance, and justice. In addition to making the case for moving beyond binary constructions of patriarchy and matriarchy, the concept of a “humanness continuum” is proposed as a means of reconciling feminist theories of gender performativity with biological determinism. This continuum situates individuals along a spectrum of maleness and femaleness—a construction that renders the biological determinism of gender not inconsistent with the fluidity of gender roles or gender identities. In addition, Ibn Khaldûn’s concept of ‘Asabiyyah (group solidarity) is deployed to propose an explanation of the seemingly inevitable otherness and marginalization of minorities in social structures. This explanation, which Arab philosophy roots in the existence of differentness, also serves to shed light on the factors that underlie the orientalist besmirchment with which the West tends to view the East, as well as the latter’s resistance to it and coping with it. In this connection, the impact of colonial modernity on Palestinian identity is explored, particularly through the prism of palestinization--a concept that is proposed to portray Palestinian identity under Israeli occupation as an anomalous condition akin to borderland life, and to underscore the manipulation of identity and language to perpetuate subjugation, as well as the need for the reclamation of identity as a means of empowerment and resistance.