La rebelión del orden. Los camioneros durante el gobierno de la Unidad Popular y la Dictadura Militar en Chile. 1970-1990

Abstract

Aquest estudi es proposa comprendre el comportament polític i social dels camioners a Xile des del període de la Unitat Popular fins a la fi de la dictadura militar del General Augusto Pinochet. Ens preguntem per la construcció històrica de la identitat camionera durant el segle XX i la relació amb el procés ideològic i polític en què es van veure embolicats. en què va consistir la seva experiència sociocultural, de treball i de gènere? Com van influir aquests aspectes en les posicions polítiques i ideològiques? Com van afectar els camioners les transformacions de l'Estat, l'economia i la societat civil en els anys en qüestió?

Els camioners han estat reconeguts com a símbol de l'oposició civil al govern de Salvador Allende. La Confederació Nacional de Propietaris de Camions de Xile va paralitzar les seves funcions a l'octubre de 1972 com a protesta per la creació d'una empresa estatal de transport a la regió d'Aysén, entre altres demandes. Com a conseqüència la seva mobilització va contribuir a la desestabilització del govern i va permetre unificar diversos sectors opositors a la Unitat Popular. Amb aquesta mobilització els sectors en qüestió, van organitzar el Comando Nacional de Defensa Gremial i van sintetitzar les seves exigències en el que van anomenar “Plec de Xile”. Aquest moviment i els partits d‟oposició es van moure en un sol bloc. Amb una nova vaga liderada pels camioners el juliol del 1973, el bloc opositor va exigir la intervenció militar contra el govern de Salvador Allende.

La hipòtesi que travessa aquesta investigació qüestiona algunes idees presents a la literatura sobre el tema. Lluny de ser mers instruments de la burgesia i Washington, els camioners van tenir un alt grau d'autonomia en el seu moviment contra la Unitat Popular. la seva politització no van estar tan concentrats en els instigadors externs sinó en la seva pròpia experiència sociocultural, de treball i gènere. va entrar en contradicció amb el govern de la Unitat Popular. d'esforç i amb capacitat de tornar-se un empresari a través de l'assoliment individual va trobar la seva antinomia a la Unitat Popular, davant de l'aparent possibilitat de tornar-se un treballador dependent de l'Estat a mercè de l'interès dels funcionaris polítics.

El cop d'Estat va ser vist com una victòria pròpia pels transportistes que es van mobilitzar els anys anteriors. Tot i això, el suport irrestricte dels camioners a la dictadura del General Augusto Pinochet va durar només uns anys. Cap al 1975, aquest sector va manifestar les seves primeres inquietuds pels resultats de les polítiques de lliure mercat. Paradoxalment, la gran crisi econòmica que vaticinaven anys abans va arribar de la mà amb la Junta. La política de xoc que el grup d'economistes coneguts com els Chicago Boys va aplicar al país va afectar negativament el transport. Molts camioners es van veure a la ruïna, endeutats, amb les seves màquines embargades o cessants. El malestar amb el règim va augmentar a mesura que la crisi va empitjorar. Tot i això, l'actitud va ser ambivalent a l'interior del gremi, en existir sectors que criticaven les mesures econòmiques però recolzaven el règim autoritari. La diversitat de posicions va portar a la fallida del gremi a principis dels vuitanta. Els camioners estaven dividits entre els que van declarar el seu suport a Pinochet i auguraven els pitjors escenaris si aquest abandonava el poder i els que defensaven la transició a la democràcia com una millora substancial a la seva condició de vida.

Este estudio se propone comprender el comportamiento político y social de los camioneros en Chile desde el periodo de la Unidad Popular hasta el fin de la dictadura militar del General Augusto Pinochet. Nos preguntamos por la construcción histórica de la identidad camionera durante el siglo XX y su relación con el proceso ideológico y político en que se vieron envueltos. ¿en qué consistió su experiencia sociocultural, de trabajo y género? ¿Cómo influyeron estos aspectos en sus posiciones políticas e ideológicas? ¿Cómo afectaron a los camioneros las transformaciones del Estado, la economía y sociedad civil en los años en cuestión? Los camioneros han sido reconocidos como símbolo de la oposición civil al gobierno de Salvador Allende. La Confederación Nacional de Dueños de Camiones de Chile paralizó sus funciones en octubre de 1972 como protesta por la creación de una empresa estatal de transporte en la región de Aysén, entre otras demandas. Como consecuencia su movilización contribuyó a la desestabilización del gobierno y permitió unificar a diversos sectores opositores a la Unidad Popular. Con esta movilización los sectores en cuestión, organizaron el Comando Nacional de Defensa Gremial y sintetizaron sus exigencias en lo que llamaron “Pliego de Chile”. Este movimiento y los partidos de oposición se movieron en un solo bloque. Con una nueva huelga liderada por los camioneros en julio de 1973, el bloque opositor exigió la intervención militar contra el gobierno de Salvador Allende. La hipótesis que atraviesa esta investigación cuestiona algunas ideas presentes en la literatura sobre el tema. Lejos de ser meros instrumentos de la burguesía y Washington, los camioneros tuvieron un alto grado de autonomía en su movimiento contra la Unidad Popular. Los fundamentos del proceso ideológico y su politización no estuvieron tan concentrados en los instigadores externos sino en su propia experiencia sociocultural, de trabajo y género. Fue el ser social camionero el que entró en contradicción con el gobierno de la Unidad Popular. El orden simbólico en el que se encontró inserta la identidad camionera se vio amenazado por el proyecto socialista de Allende. La percepción de sí mismos como “hombres de trabajo”, jefes de familia proveedores, de esfuerzo y con capacidad de volverse un empresario a través del logro individual encontró su antinomia en la Unidad Popular, ante la aparente posibilidad de volverse un trabajador dependiente del Estado a merced del interés de los funcionarios políticos. El golpe de Estado fue visto como una victoria propia por aquellos transportistas que se movilizaron los años anteriores. No obstante, el apoyo irrestricto de los camioneros a la dictadura del General Augusto Pinochet duró tan sólo unos años. Hacia 1975, este sector manifestó sus primeras inquietudes por los resultados de las políticas de libre mercado. Paradójicamente, la gran crisis económica que vaticinaban años antes llegó de la mano con la Junta. La política de schock que el grupo de economistas conocidos como los “Chicago Boys” aplicó en el país afectó negativamente al transporte. Muchos camioneros se vieron en la ruina, endeudados, con sus máquinas embargadas o cesantes. El malestar con el régimen se acrecentó a medida que la crisis empeoró. Sin embargo, la actitud fue ambivalente al interior del gremio, al existir sectores que criticaban las medidas económicas pero apoyaban el régimen autoritario. La diversidad de posiciones llevó al quiebre del gremio a principios de los ochenta. Los camioneros estaban divididos entre quienes declararon su apoyo a Pinochet y auguraban los peores escenarios si este abandonaba el poder y quienes defendían la transición a la democracia como una mejora sustancial a su condición de vida.

This study aims to understand the political and social behavior of truck drivers in Chile from the Popular Unity period until the end of the military dictatorship of General Augusto Pinochet. We wonder about the historical construction of the trucker identity during the 20th century and its relationship with the ideological and political process in which they were involved. What did your sociocultural, work and gender experience consist of? How did these aspects influence your political and ideological positions? How did the transformations of the State, the economy and civil society in the years in question affect truckers?

Truck drivers have been recognized as a symbol of civil opposition to the government of Salvador Allende. The National Confederation of Truck Owners of Chile paralyzed its functions in October 1972 in protest against the creation of a state transportation company in the Aysén region, among other demands. As a consequence, their mobilization contributed to the destabilization of the government and allowed the unification of various sectors opposed to the Popular Unity. With this mobilization, the sectors in question organized the National Union Defense Command and synthesized their demands in what they called “Pliego de Chile.” This movement and the opposition parties moved in a single bloc. With a new strike led by truckers in July 1973, the opposition bloc demanded military intervention against the government of Salvador Allende.

The hypothesis that runs through this research questions some ideas present in the literature on the subject. Far from being mere instruments of the bourgeoisie and Washington, the truckers had a high degree of autonomy in their movement against Popular Unity. The foundations of the ideological process and its politicization were not so much concentrated in external instigators but in their own sociocultural, work and gender experience. It was the truck driver who came into contradiction with the Popular Unity government. The symbolic order in which the trucker identity was found inserted was threatened by Allende's socialist project. The perception of themselves as “men of work”, heads of family providers, of effort and with the capacity to become an entrepreneur through individual achievement found its antinomy in the Unidad Popular, faced with the apparent possibility of becoming a worker dependent on the State. at the mercy of the interest of political officials.

The coup d'état was seen as their own victory by those transporters who mobilized in previous years. However, the truckers' unrestricted support for the dictatorship of General Augusto Pinochet lasted only a few years. Around 1975, this sector expressed its first concerns about the results of free market policies. Paradoxically, the great economic crisis that was predicted years before came hand in hand with the Junta. The shock policy that the group of economists known as the “Chicago Boys” applied in the country negatively affected transportation. Many truck drivers found themselves bankrupt, in debt, with their machines seized or discontinued. Discontent with the regime increased as the crisis worsened. However, the attitude was ambivalent within the union, as there were sectors that criticized the economic measures but supported the authoritarian regime. The diversity of positions led to the breakup of the union in the early 1980s. The truck drivers were divided between those who declared their support for Pinochet and predicted the worst scenarios if he left power and those who defended the transition to democracy as a substantial improvement in their living conditions.