El ministrament de capelles trescentistes a la catedral de Tarragona. Les capelles de Santa Úrsula i les Onze Mil Verges i de Santa Maria o

Abstract

La catedral de Tarragona fou consagrada el 1331, si bé faltaven per terminar el campanar i la decoració escultòrica de la portada central de la façana occidental. Nogensmenys, en el seu desenvolupament orgànic, es primà cercar una major ampul·lositat mitjançant el ministrament de capelles, tant de nova planta com fruit d’una reforma. Perfilem així una Tarragona neuràlgica dins la Catalunya Nova pel que fa al cultiu i la divulgació de les formes gòtiques i esdevenint un important focus d’atracció d’artistes qualificats. Per torna, la promoció d’aquests nous espais trescentistes va influir en la celebració i dinamització dels actes litúrgics i festius celebrats a Tarragona i de la seva imbricació amb el món civil. En el referit context, aquesta tesi doctoral se centra en l’estudi de les capelles de Santa Úrsula i les Onze Mil Verges i de Santa Maria o “dels Sastres” de la catedral de Tarragona, treballant-les conjuntament perquè entre elles podem establir clares afinitats. Ambdues foren obrades a mitjans del segle XIV, essent una consecutiva de l’altra, i degudes a la promoció arquebisbal i a la implicació d’un taller múltiple. La qualitat artística i iconogràfica que exhibeixen ens condueix a valoritzar-les en tant que són dos casos molt especials dins del conjunt catedralici tarragoní i fites majúscules en el gòtic català, tot esdevenint arquetip de la riquesa amb què es podia arribar a decorar un àmbit litúrgic i paradigma de l’esdevenir artístic.

La catedral de Tarragona fue consagrada en 1331, si bien faltaban por terminar el campanario y la decoración escultórica de la portada central de la fachada occidental. Sin embargo, en su desarrollo orgánico, se primó buscar una mayor ampulosidad mediante el ministro de capillas, tanto de nueva planta como fruto de una reforma. Perfilamos así una Tarragona neurálgica dentro de la Cataluña Nueva en cuanto al cultivo y la divulgación de las formas góticas y convirtiéndose en un importante foco de atracción de artistas cualificados. Por añadidura, la promoción de estos nuevos espacios trecentistas influyó en la celebración y dinamización de los actos litúrgicos y festivos celebrados en Tarragona y de su imbricación con el mundo civil. En el referido contexto, esta tesis doctoral se centra en el estudio de las capillas de Santa Úrsula y las Once Mil Vírgenes y de Santa María o “dels Sastres” de la catedral de Tarragona, trabajándolas conjuntamente porque entre ellas podemos establecer claras afinidades. Ambas fueron obradas a mediados del siglo XIV, siendo una consecutiva de la otra, y debidas a la promoción arzobispal y a la implicación de un taller múltiple. La calidad artística e iconográfica que exhiben nos conduce a valorizarlas en tanto que son dos casos muy especiales dentro del conjunto catedralicio tarraconense e hitos mayúsculos en el gótico catalán, aconteciendo arquetipo de la riqueza con que se podía llegar a decorar un ámbito litúrgico y paradigma del devenir artístico.

Tarragona Cathedral was consecrated in 1331, although the bell tower and the sculptural decoration of the central portal of the western facade were still to be finished. Nevertheless, in its organic development, it was important to seek greater pomposity through the ministry of chapels, both new plant and the result of a reform. Thus, we are profiling a neuralgic Tarragona within the New Catalonia in terms of the cultivation and dissemination of Gothic forms and becoming an important focus of attraction for qualified artists. In turn, the promotion of these new special spaces of the 14th century influenced the celebration and dynamism of the liturgical and festive events held in Tarragona as well as its imbrication with the civilian world. In the aforementioned context, this doctoral thesis focuses on the study of the chapels of Saint Ursula and the Eleven Thousand Virgins and of Saint Mary or “dels Sastres” of Tarragona Cathedral, working on them together since we can establish clear affinities between them. Both of them were worked in the mid-14th century, one being consecutive from the other, due to the promotion from the archbishop’s and the involvement of a multiple workshop. The artistic and iconographic quality they exhibit leads us to value them in that they are two very special cases within the Cathedral ensemble of Tarragona and capital milestones in the Catalan Gothic, becoming archetype of wealth with which a liturgical environment could be decorated as well as paradigm of the artistical ensuing.