Universitat Rovira i Virgili
Camarero Figuerola, Marta
Tierno García, Juana María
2025-02-10
232 p.
El benestar laboral en l’acolliment residencial infantojuvenil és essencial per garantir una cura de qualitat i el desenvolupament integral de nens, nenes i adolescents. Aquest benestar està associat a una bona qualitat de vida laboral, basada en un clima i factors psicosocials percebuts positivament pel personal. Aquesta tesi doctoral analitza com aquests factors incideixen en el benestar laboral dels professionals en aquest àmbit, estructurant-se en tres fases: revisió bibliogràfica, anàlisi de factors psicosocials i clima social, i intervenció per enfortir el benestar laboral. La investigació utilitza un enfocament metodològic mixt. Es va administrar un qüestionari amb cinc blocs: dades sociodemogràfiques, factors psicosocials, escala de clima psicosocial, qüestionari FPSICO 4.1 i un apartat opcional de seguiment. Els blocs van ser dissenyats ad hoc o basats en instruments validades. Tanmateix, es van realitzar entrevistes semiestructurades a professionals, validades per experts, explorant satisfacció laboral, factors psicosocials i promoció del benestar. Les troballes van identificar factors de risc com la càrrega de treball, el rendiment del rol, les demandes psicològiques i les relacions laborals. Aquests riscos disminueixen amb bones relacions, un contingut equilibrat de tasques, autonomia i suport social. No obstant això, la desorganització del rol i la manca de claredat en les tasques incrementen el malestar. Factors com un lideratge ineficaç i l’absència de consens legislatiu també influeixen negativament. Per promoure el benestar, destaquen estratègies com la supervisió externa, la formació en gestió de l’estrès i la conciliació vida-treball. Es conclou que és essencial abordar tant les necessitats psicològiques i emocionals com els aspectes organitzatius per potenciar el benestar laboral
El bienestar laboral en el acogimiento residencial infantojuvenil es esencial para garantizar un cuidado de calidad y el desarrollo integral de niños, niñas y adolescentes. Este bienestar se asocia a una buena calidad de vida laboral, basada en un clima y factores psicosociales percibidos positivamente por el personal. Esta tesis doctoral analiza cómo inciden estos factores en el bienestar laboral de profesionales en este ámbito, estructurándose en tres fases: revisión bibliográfica, análisis de factores psicosociales y clima social, e intervención para fortalecer el bienestar laboral. La investigación utilizó un enfoque mixto. Se administró un cuestionario con cinco bloques: datos sociodemográficos, factores psicosociales, escala de clima psicosocial, cuestionario FPSICO 4.1 y un apartado opcional de seguimiento. Los bloques fueron diseñados ad hoc o basados en instrumentos validados. Además, se realizaron entrevistas semiestructuradas a profesionales, validadas por expertos, explorando satisfacción laboral, factores psicosociales y promoción del bienestar. Los hallazgos identificaron factores de riesgo como carga de trabajo, desempeño del rol, demandas psicológicas y relaciones laborales. Estos riesgos disminuyen con buenas relaciones, contenido equilibrado de tareas, autonomía y apoyo social. Sin embargo, la desorganización del rol y la falta de claridad en tareas incrementan el malestar. Factores como liderazgo ineficaz y ausencia de consenso legislativo también influyen negativamente. Para promover el bienestar, destacan estrategias como supervisión externa, formación en gestión del estrés y conciliación vida-trabajo. Se concluye que es esencial abordar tanto necesidades psicológicas y emocionales como aspectos organizacionales para potenciar el bienestar laboral.
Workplace well-being in residential childcare for children and adolescents is essential to ensure quality care and the holistic development of those in alternative care. This well-being is linked to a good quality of work life, based on a positive perception of workplace climate and psychosocial factors. This doctoral thesis examines how these factors influence the occupational well-being of professionals in this field, structured into three phases: literature review, analysis of psychosocial factors and workplace climate, and intervention design to enhance workplace well-being. The research adopted a mixed-method approach. Quantitative data were collected through a questionnaire with five sections: sociodemographic data, psychosocial factors, psychosocial climate scale, FPSICO 4.1 questionnaire, and an optional section for future participation. These sections were either custom-designed or based on validated tools. Qualitative data were obtained from semi-structured interviews with professionals, validated by experts, exploring job satisfaction, psychosocial factors, and strategies for promoting well-being. Findings identified risk factors such as workload, role performance, psychological demands, and workplace relationships. These risks decrease with strong interpersonal relationships, balanced task content, autonomy, and social support. However, role disorganization and lack of clarity in task execution increase distress. Other negative influences include ineffective leadership and a lack of legislative and organizational consensus. Strategies to promote well-being include external professional supervision, stress management training, and work-life balance. The study concludes that addressing both psychological and emotional needs, alongside organizational care, is essential for enhancing workplace well-being.
Benestar laboral; Acolliment residencial; Factors i clima psicosocial; Acogimiento residencial; Factores y clima psicosocial; Occupational well-being; Residential youth care; Psychosocial factors
159.9 - Psychology; 3 - Social Sciences; 36 – Welfare and social problems. Social work. Social welfare. Housing. Insurances; 37 – Education. Training. Leisure time
Arts i humanitats
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
