Paisajes de montaña y periferias en la Alta Edad Media. Procesos de gestión de la información para un relato histórico integrado

Abstract

[spa] El período altomedieval sugiere unos patrones de poblamiento y explotación del territorio diferentes a los documentados en etapas anteriores. Para poder estudiar esta sustitución en los procesos de configuración de los espacios, es habitual recurrir a fuentes históricas de diversa tipología que nos permiten explorar este pasado de manera más amplia. No obstante, un problema común en buena parte de las investigaciones desarrolladas en torno a esta temática es la falta de integración de los conocimientos que construimos a partir de cada registro informativo, lo que está en el origen de la mayoría de los debates sobre el tema. Además, esta dificultad para configurar una narrativa mejor cohesionada de estos siglos parece ser más acusada en entornos con un volumen de datos más escaso, como son los espacios de montaña. En estos casos, el uso coordinado de los datos se vuelve indispensable para su renovación interpretativa, aunque en muchos casos sigue estando determinado por razonamientos a priori sobre este tipo de paisajes.

El área sur de la Sierra de la Demanda ejemplifica estas problemáticas. Los trabajos pioneros que incorporaron diferentes fuentes de información no modificaron sustancialmente las bases de los estudios anteriores, que se basaban en un solo tipo de fuente. Esto indica que la generación de conocimiento histórico aún necesita mecanismos que permitan integrar los marcos interpretativos propios de cada disciplina. Además, las in- terpretaciones actuales definen esta zona como marginal, basándose principalmente en las formas de dominación laica del período, pero rara vez consideran la perspectiva de las sociedades que la habitaron. Por todo ello, este estudio presenta un doble objetivo. Por un lado, pretende generar un discurso fundamentado en un modelo de construcción integrada del pasado, para dar mayor solidez al conocimiento producido y garantizar su trazabilidad. Por otro lado, busca examinar la marginalidad de los paisajes de montaña desde una perspectiva renovada, cuestionando las interpretaciones previas y reevaluando el carácter periférico de la región a partir de las dinámicas internas y su relación con las tendencias generales de otras áreas.

[cat] El període altmedieval suggereix uns patrons de poblament i explotació del territori diferents als que documentem en etapes anteriors. Per poder estudiar aquesta substitució en els processos de configuració dels espais, és habitual recórrer a fonts històriques de tipologia diversa que ens permeten explorar aquest passat de manera més amplia. Tanmateix, un problema comú a bona part de les recerques desenvolupades entorn d’aquesta temàtica és la falta d’integració dels coneixements que construïm a partir de cada registre informatiu, i que rau en l’origen de la majoria de debats sobre el tema. A més, aquesta dificultat per configurar una narrativa millor cohesionada d’aquests segles sembla ser més acusada en entorns amb un volum de dades més escadusser, com són els espais de muntanya. En aquests casos, l’ús coordinat de les dades esdevé indispensable per a la seva renovació interpretativa, però en molts casos encara ve determinada per raonaments a priori d’aquest tipus de paisatges. L'àrea sud de la Sierra de la Demanda exemplifica aquestes problemàtiques. Els treballs pioners que van incorporar diferents fonts d'informació no van modificar substancialment les bases dels estudis anteriors, que es basaven en un sol tipus de font. Això indica que la generació de coneixement històric encara necessita mecanismes que permetin integrar els marcs interpretatius propis de cada disciplina. A més, les interpretacions actuals defineixen aquesta zona com a marginal, basant-se principalment en les formes de dominació laica del període, però rarament consideren la perspectiva de les societats que hi van viure. Per tot això, aquest estudi presenta un doble objectiu. D'una banda, pretén generar un discurs fonamentat en un model de construcció integrada del passat, per donar major solidesa al coneixement produït i garantir-ne la traçabilitat. De l'altra, busca examinar la marginalitat dels paisatges de muntanya des d'una perspectiva renovada, qüestionant les interpretacions prèvies i reavaluant el caràcter perifèric de la regió a partir de les dinàmiques internes i la seva relació amb les tendències generals d'altres àrees.