La carta de l'hàbitat: aproximacions etnogràfiques i instruments d’estudi de l’espai habitat en el marc del novè CIAM d'Aix-en-Provence (1953)

Abstract

(English) The doctoral thesis revolves around the ninth CIAM (Congrès Internationaux d'Architecture Moderne) held in Aix-en-Provence in 1953. It focuses on the work presented by some European architects who were working in cultural contexts foreign to their own. Faced with the need to understand the “cultural other,” they incorporated into their work elements of ethnographic fieldwork. The main hypothesis of the research is that there is an ethnographic turn in the work of these modern architects, stemming from the necessity to approach the vital needs of a society different from their own.

The CIAM IX took place in Provence to celebrate the opening of the Unité d'Habitation in Marseille the previous year, and on its rooftop, the 25-year history of CIAM was commemorated. The chosen debate topic was human habitat, with the primary goal of the gathering being the drafting of a Habitat Charter to complement the Athens Charter. The aim was to end the meeting with a solemn declaration proclaiming the right to housing for all human beings.

The thesis explores the precise moment when the idea of working on a Habitat Charter was born. It reconstructs the “grids” presented by the CIAM groups from Algiers and Morocco, delving into the analytical study tools they used to understand the built realities of the Maghreb. In the context of profound transformations in international geopolitics following World War II, some architects and urban planners working in Morocco and Algeria were sensitive to the social and cultural realities with which they worked, developing studies, policies, and housing projects for Muslim populations. These architects adhered to the tenets of the functional city but adapted them to the specificities of the context in which they worked. They anticipated the industrialized future that Morocco and Algeria would achieve, participating in an economy of international exchange and acknowledging that they were working with a society in full transformation. For this reason, they aimed to develop a habitat capable of integrating into this changing society. We owe these architects the attention directed toward cities made of barrels and other industrial waste, as well as their insight that these constructed forms held lessons for modern architecture and the city.

The doctoral thesis also addresses contributions presented at the congress focusing on the study of inhabited spaces in non-industrialized societies. The study and debate on the inhabited space of “primitive peoples” were represented by a group of young architecture students from the École des Beaux-Arts in Paris, who presented extensive documentation compiled after a long stay in Cameroon. In this context, some architects at the congress praised the lessons of architecture produced by “primitive societies,” which, without our industrialized technical skills, were able to shape their habitats through a singular worldview, a culture so balanced and just in meeting its needs that it appeared beautiful to the eyes of modern architects.

The CIAM in Aix-en-Provence ended without successfully drafting the Habitat Charter. What remains from that time is a spirit and an energy from an era when architects and urban planners aspired to address the housing problem on a large scale. They were idealists who saw the need to collaborate with diverse disciplines, experimenting with ethnographic methods without formal training and approaching sociology to restore dignity to human habitats.

(Català) La tesi doctoral pivota al voltant del novè CIAM celebrat a Aix-en-Provence l’any 1953. Se centra en el treball presentat per una sèrie d’arquitectes europeus que treballaven en contextos culturals aliens al propi. Davant la necessitat de conèixer “l’altre cultural” van incorporar a la seva feina dimensions pròpies del treball de camp etnogràfic. La principal hipòtesi de la investigació és que existeix un gir etnogràfic en el treball d’aquests arquitectes moderns com a conseqüència de la necessitat d’acostar-se i conèixer les necessitats vitals d’una societat diferent de la seva.

El CIAM IX es va celebrar a la Provença en motiu de la inauguració de la Unité d'Habitation de Marsella l'any anterior i es van commemorar, sobre la seva coberta, els 25 anys d'història dels CIAM. El tema de debat escollit va ser l'hàbitat humà i l'objectiu prioritari de la trobada era la redacció d'una Carta de l'hàbitat que complementés la Carta d'Atenes. Es tractava d’acabar la trobada amb una declaració solemne que proclamés el dret a l’habitatge de tots els éssers humans.

La tesi explora, en primer lloc, el moment precís en què va néixer la idea de treballar en una Carta de l’hàbitat i el camí que va emprendre el cercle dels CIAM cap a “l’hàbitat” com a centre de reflexió de l’arquitectura i de la ciutat moderna. La investigació reconstrueix les “grilles” presentades pels grups CIAM d’Alger i del Marroc i tracta de profunditzar en els instruments d’estudi analítics que van utilitzar per reconèixer les realitats construïdes del Magreb. En el marc de les profundes transformacions de la geopolítica internacional acabada la Segona Guerra Mundial, alguns arquitectes i urbanistes que treballaven al Marroc i Algèria van ser sensibles a les realitats socials i culturals amb les que treballaven i van elaborar estudis, polítiques i projectes d'habitatge per a les poblacions musulmanes. Es tracta d'arquitectes que orbitaven els preceptes de la ciutat funcional, però que els van creuar amb les especificitats del context on treballaven. Assumeixen el destí industrialitzat que assoliran el Marroc i Algèria, participant d'una economia d'intercanvi internacional i prenen consciència que treballen amb una societat en plena transformació. És per això que tenen la voluntat de desplegar un hàbitat capaç d'inserir-se en aquesta societat en metamorfosi. Devem a aquests arquitectes haver dirigit la mirada cap a ciutats fetes de bidons i altres residus industrials i al fet que advertissin que, en aquestes formes construïdes, hi havia lliçons per a l’arquitectura i la ciutat moderna.

La tesi doctoral també aborda les contribucions presentades al congrés centrades en l'estudi de l'espai habitat de societats no industrialitzades. L'estudi i debat sobre l'espai habitat de “pobles primitius” té representació per part d'un grup de joves estudiants d'arquitectura de l'École de Beaux Arts de París que presenten una documentació extensa realitzada després d'una llarga estada al Camerun. En aquest context, alguns dels arquitectes presents al congrés enalteixen les ensenyances de l'arquitectura realitzada per “societats primitives” que, sense les nostres destreses tècniques industrialitzades, han estat capaces de donar forma al seu hàbitat a través d’una visió del món singular, d’una cultura que per ser tan equilibrada i justa amb les seves necessitats és tan bella a ulls dels arquitectes moderns.

El CIAM d’Aix-en-Provence es va acabar sense aconseguir redactar la Carta de l’Hàbitat. El que ens queda de tot aquell temps és un esperit i una energia en què d’una època en què arquitectes i urbanistes van aspirar a resoldre el problema de l’habitatge a gran escala. Eren uns idealistes i van percebre la necessitat de col·laborar amb disciplines diverses. Van temptejar els mètodes propis de l’etnografia sense saber-ne i es van apropar a la sociologia per arribar a restablir la dignitat perduda de l’hàbitat dels éssers humans.

(Español) La tesis doctoral gira en torno al noveno CIAM celebrado en Aix-en-Provence en 1953. Se centra en el trabajo presentado por una serie de arquitectos europeos que trabajaban en contextos culturales ajenos al propio. Ante la necesidad de conocer al "otro cultural", incorporaron en su trabajo dimensiones propias del trabajo de campo etnográfico. La hipótesis principal de la investigación es que existe un giro etnográfico en el trabajo de estos arquitectos modernos, como consecuencia de la necesidad de acercarse y conocer las necesidades vitales de una sociedad diferente a la suya.

El CIAM IX se celebró en la Provenza con motivo de la inauguración de la Unité d'Habitation de Marsella el año anterior, y en su cubierta se conmemoraron los 25 años de historia de los CIAM. El tema de debate elegido fue el hábitat humano, y el objetivo prioritario de la reunión era redactar una Carta del Hábitat que complementara la Carta de Atenas. Se pretendía concluir el encuentro con una declaración solemne que proclamara el derecho a la vivienda de todos los seres humanos. La tesis explora, en primer lugar, el momento preciso en que nació la idea de trabajar en una Carta del Hábitat y el camino que tomó el círculo de los CIAM hacia el "hábitat" como centro de reflexión de la arquitectura y de la ciudad moderna. La investigación reconstruye las “grilles” presentadas por los grupos CIAM de Argel y Marruecos y trata de profundizar en los instrumentos de estudio analíticos que utilizaron para reconocer las realidades construidas del Magreb. En el marco de las profundas transformaciones de la geopolítica internacional tras la Segunda Guerra Mundial, algunos arquitectos y urbanistas que trabajaban en Marruecos y Argelia fueron sensibles a las realidades sociales y culturales con las que trabajaban y elaboraron estudios, políticas y proyectos de vivienda para las poblaciones musulmanas. Se trata de arquitectos que orbitaban alrededor de los preceptos de la ciudad funcional, pero que los cruzaron con las especificidades del contexto en el que trabajaban. Asumieron el destino industrializado que alcanzarían Marruecos y Argelia, participando de una economía de intercambio internacional y tomando conciencia de que trabajaban con una sociedad en plena transformación. Por ello, tenían la voluntad de desplegar un hábitat capaz de insertarse en esta sociedad en metamorfosis. Debemos a estos arquitectos que dirigieran su mirada hacia ciudades hechas de hojalata, bidones y otros residuos industriales, y el hecho de advertir que en esas formas construidas había lecciones para la arquitectura y la ciudad moderna.

La tesis doctoral también aborda las contribuciones presentadas en el congreso centradas en el estudio del espacio habitado de sociedades no industrializadas. El estudio y debate sobre el espacio habitado de "pueblos primitivos" estuvo representado por un grupo de jóvenes estudiantes de arquitectura de la École de Beaux Arts de París, quienes presentaron una extensa documentación realizada tras una larga estancia en Camerún. En este contexto, algunos de los arquitectos presentes en el congreso exaltaron las enseñanzas de la arquitectura realizada por "sociedades primitivas" que, sin nuestras habilidades técnicas industrializadas, han sido capaces de dar forma a su hábitat a través de una visión del mundo singular, una cultura que, por ser tan equilibrada y justa con sus necesidades, resulta bella a ojos de los arquitectos modernos.

El CIAM de Aix-en-Provence terminó sin lograr redactar la Carta del Hábitat. Lo que nos queda de toda aquella época es un espíritu y una energía de un tiempo en el que arquitectos y urbanistas aspiraron a resolver el problema de la vivienda a gran escala. Eran idealistas y percibieron la necesidad de colaborar con diversas disciplinas. Experimentaron con métodos propios de la etnografía sin conocerlos a fondo y se acercaron a la sociología para restablecer la dignidad del hábitat de los seres humanos.