Estudio introductorio y edición crítica del libro X del De procuranda salute omnium gentium (1613) de Tomás de Jesús

Abstract

El De procuranda salute omnium gentium, que va publicar el carmelitza descalç Tomàs de Jesús el 1613, s'inscriu dins de la incipient política missional que va acabar instituint anys més tard la Santa Seu, amb la fundació de la Sacra Congregatio de Propaganda Fide el 1622. Tractant-se d'una obra d'una obra caràcter compilatori, el llibre que dedica a l'islam, el llibre X, se serveix de la tradició polèmica antiislàmica medieval i de la primera Edat Moderna per articular un discurs confutatori que doni lloc a la conversió dels musulmans. Encara que el 1939 s'iniciés un projecte d'edició de l'obra completa, aquest va acabar ocupant-se únicament dels quatre primers llibres, deixant la resta a mercè de l'escassa literatura crítica posterior. Aquesta tesi ofereix la primera edició crítica del llibre X, inscrivint-lo en aquest context polèmic i actualitzant-ne els criteris editorials. Precedeix al text un estudi introductori que comprèn la biografia de l'autor, el context en què es gesta l'obra completa, un estudi analític de les fonts usades en la compilació i la càrrega polèmica, i una notícia sobre les lectures posteriors que va generar l'aproximació a l'islam proposada per l'autor.

El De procuranda salute omnium gentium que publicó el carmelitza descalzo Tomás de Jesús en 1613 se inscribe dentro de la incipiente política misional que acabó instituyendo años más tarde la Santa Sede, con la fundación de la Sacra Congregatio de Propaganda Fide en 1622. Tratándose de una obra de carácter compilatorio, el libro que dedica al islam, el libro X, hace un uso profuso de la tradición polémica antiislámica medieval y de la primera Edad Moderna para articular un discurso confutatorio que dé lugar a la conversión de los musulmanes. Aunque en 1939 se iniciara un proyecto de edición de la obra completa, este acabó ocupándose únicamente de los primeros cuatro libros, dejando al resto a merced de la escasa literatura crítica posterior. Esta tesis ofrece la primera edición crítica del libro X, inscribiéndolo en este contexto polémico y actualizando los criterios editoriales. Precede al texto un estudio introductorio que comprende la biografía del autor, el contexto en el que se gesta la obra completa, un estudio analítico de las fuentes usadas en la compilación y su carga polémica, y una noticia sobre las lecturas posteriores que generó el acercamiento al islam propuesto por el autor.

The work De procuranda salute omnium gentium, published by the Discalced Carmelite Tomás de Jesús in 1613, is usually understood within the emerging missionary policy that the Holy See would later institutionalize with the establishment of the Sacra Congregatio de Propaganda Fide in 1622. As a compilatory work, the book dedicates its tenth volume (Liber X) to Islam, extensively drawing on the Late Medieval and Early Modern anti-Islamic polemical tradition to construct a confutatory discourse aimed at facilitating the conversion of Muslims. Although a project to publish the complete work was initiated in 1939, it ultimately focused only on the first four books, leaving the remainder to the limited attention of subsequent critical scholarship. This thesis presents the first critical edition of Liber X, contextualizing it within this polemical framework and updating editorial standards. The edition is preceded by an introductory study that includes a biography of the author, an examination of the historical context in which the work was produced, an analytical study of the sources used in the compilation and their polemical implications, and an overview of later interpretations generated by the author's approach to Islam.