Explorant tres segles de col·leccions de l’Institut Botànic de Barcelona: fonts de coneixement per a diversos aspectes de la botànica i de la història de la ciència

Abstract

[cat] En aquesta tesi doctoral, mitjançant l’estudi dels herbaris històrics i dels materials d’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), s’amplia el coneixement sobre alguns botànics vinculats a aquestes colꞏleccions i les seves xarxes científiques, com per exemple Pius Font Quer, que va tenir un paper clau en la centralització dels herbaris catalans, o Carlos Pau, figura molt rellevant en la botànica espanyola del segle XX. Els estudis realitzats, que corresponen a vuit articles científics (tots ja publicats o en vies de ser-ho), tenen la finalitat de posar en valor els herbaris conservats a l’IBB com a fonts de dades de diversitat vegetal, obtenir noves dades sobre plantes amenaçades i/o endèmiques a partir d’aquestes colꞏleccions, i conèixer millor les xarxes d’intercanvi de material i de coneixement dels botànics que les van crear. En resum, l’objectiu final és demostrar la importància d’aquestes colꞏleccions, tant per l’estudi i la conservació de la flora com per al el coneixement de la història de la ciència. La metodologia emprada per a l’estudi dels herbaris històrics ha estat, d’una banda, la informatització de l’herbari Trèmols i, de l’altra, la digitalització i actualització de dades de l’herbari de la família Salvador. L’estudi d’aquests herbaris ha permès detectar plecs tipus i d’interès taxonòmic, així com plecs interessants des del punt de vista corològic i/o conservacionista, recolꞏlectats en localitats on actualment la planta està extingida o en localitats desconegudes que poden aportar nous coneixements sobre la distribució de les plantes. Amb la finalitat de comprendre millor alguns aspectes de la història de la botànica catalana i espanyola entre els segles XIX i XX, s’ha digitalitzat i catalogat el fons Carlos Pau i s’han estudiat els documents relacionats amb les gestions de Pius Font Quer per a reunir alguns herbaris històrics al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i a l’IBB. L’estudi d’aquestes fonts primàries, conservades tant a l’Arxiu Històric de l’Institut Botànic de Barcelona (AHIBB) com en altres localitzacions, ha permès explorar les xarxes de relació entre botànics de l’època i contextualitzar la creació de les colꞏleccions botàniques, el seu valor científic i el paper dels botànics vinculats a l’IBB. Per altra banda, a través de la combinació de l’estudi dels herbaris històrics i dels fons arxivístics, s’ha pogut demostrar com les exsiccatae van contribuir de forma rellevant a la formació de l’herbari Trèmols (i, per extensió, a la de l’herbari BC) i van jugar un paper clau en la circulació d’espècimens i del coneixement científic a nivell europeu. La present tesi doctoral demostra també la importància de l’accés a diferents fonts d’informació —incloent arxius, documents i correspondència— per a donar suport, facilitar i justificar l’anàlisi científica dels herbaris des del punt de vista històric. Els documents d’arxiu han estat fonamentals per entendre la formació i evolució dels herbaris històrics de l’IBB. A mode de conclusió, aquesta tesi doctoral posa en relleu que la pràctica de la digitalització, catalogació i informatització dels fons arxivístics i dels herbaris és crucial per millorar-ne el coneixement i també per garantir-ne la preservació tot facilitant-ne la consulta i estudi.

[eng] This thesis expands the understanding of the botanists associated with historical herbaria and archival materials of the Botanical Institute of Barcelona (IBB), as well as their scientific networks. Figures like Pius Font Quer, who played a key role in centralizing the Catalan herbaria, and Carlos Pau, a central figure in 20th-century Spanish botany, are examined. The present study, consisting of eight scientific articles, aims to highlight the value of IBB's herbaria as sources of data on plant diversity, to provide new insights into endangered and endemic plants, and to better understand the exchange networks of plant materials and knowledge among the botanists who created these collections. The ultimate goal is to demonstrate the importance of these collections in the study and conservation of flora and in understanding the history of science. The methodology includes digitizing and updating data for the Salvador family herbarium and computerizing the Trèmols herbarium. This approach helped identify type specimens, taxonomically significant plants, and specimens of conservation interest, including those collected in now-extinct or previously unknown locations. The thesis also involved digitizing and cataloging the Carlos Pau archive and studying documents related to Font Quer’s efforts to centralize historical herbaria at the Natural Science Museum of Barcelona (MCNB) and IBB. Through the analysis of these primary sources, preserved either in the Archive (AHIBB) or in the Bibliothèque Publique de Neuchâtel, the thesis explores the relationships among botanists of the 19th and 20th centuries and contextualizes the creation of botanical collections, their scientific value, and the role of the botanists linked to the IBB. Additionally, the combination of archival and herbarium studies demonstrates the significant role played by exsiccatae in the formation of the Trèmols herbarium and, by extension, the BC herbarium, facilitating the circulation of specimens and scientific knowledge across Europe. In conclusion, this doctoral thesis underscores the crucial role of digitization, cataloging, and computerization of archival and herbarium collections in increasing our understanding of them, ensuring their preservation, and facilitating their study and consultation.