Caracterización clínica y de neuroimagen de la demencia con cuerpos de Lewy

Abstract

La demència amb cossos de Lewy (DCLw) és la segona demència neurodegenerativa més freqüent després de la malaltia d'Alzheimer (EA). El seu diagnòstic és un repte a causa de l'heterogeneïtat en la presentació clínica i la falta d'eines diagnòstiques específiques. Encara que en els darrers anys s'han assolit avenços en biomarcadors diagnòstics, com la detecció in vivo de l'α-sinucleïna, aquestes tècniques encara no s'han incorporat de manera rutinària a la pràctica clínica a causa de la seva complexitat tècnica i alt cost. En aquest context, la sonografia transcranial (STC) emergeix com una eina d'imatge no invasiva, accessible i de fàcil aplicació, que ha demostrat ser útil per al diagnòstic de trastorns del moviment, especialment en la malaltia de Parkinson (EP).

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és identificar biomarcadors diagnòstics clínics, sonogràfics i electroencefalogràfics associats amb la DCLw en les seves fases més inicials, avaluant la seva utilitat en la detecció precoç i en el diagnòstic diferencial amb altres malalties neurodegeneratives com l'EA i l'EP. Al cos d'aquesta tesi es descriuen: 1) els símptomes motors i no motors (a banda dels cognitius) en les etapes inicials de la DCLw; 2) els resultats de la STC, destacant la hiperecogenicitat de la substància negra (SN) i la dilatació de les banyes frontals dels ventricles laterals (VL); i 3) els resultats electroencefalogràfics basats en l'anàlisi visual.

Els resultats mostren que, en les fases inicials de la DCLw, els símptomes motors presenten una freqüència similar a l'observada en l'EP, mentre que els símptomes no motors són lleugerament més freqüents en comparació amb l'EP i considerablement més prevalents que en l'EA. Els resultats de la STC destaquen la hiperecogenicitat de la SN com un marcador significatiu per diferenciar la DCLw de l'EA (OR: 22,67, IC 95%: 3,98-129,12; p<0,001), mentre que la dilatació unilateral i bilateral de les banyes frontals dels VL va mostrar una tendència cap a la significació estadística per al diagnòstic diferencial entre la DCLw i l'EP. A nivell electroencefalogràfic, els pacients amb DCLw, en comparació amb pacients amb EP i EA, presenten un major percentatge de temps amb ritmes lents (theta i delta) predominantment posteriors.

En conclusió, els resultats d'aquesta tesi destaquen el potencial de la STC com a eina diagnòstica senzilla, no invasiva i econòmica per diferenciar la DCLw de l'EA i l'EP. Així mateix, subratlla la importància dels símptomes motors i no motors, juntament amb els resultats electroencefalogràfics, com a marcadors clau per optimitzar el diagnòstic diferencial a la pràctica clínica.

La demencia con cuerpos de Lewy (DCLw) es la segunda demencia neurodegenerativa más frecuente después de la enfermedad de Alzheimer (EA). Su diagnóstico es un desafío debido a la heterogeneidad en la presentación clínica y a la falta de herramientas diagnósticas específicas. Aunque en los últimos años se han logrado avances en biomarcadores diagnósticos, como la detección in vivo de α-sinucleína, estas técnicas aún no se han incorporado de manera rutinaria en la práctica clínica debido a su complejidad técnica y alto coste. En este contexto, la sonografía transcraneal (STC) emerge como una herramienta de imagen no invasiva, accesible y de fácil aplicación, que ha demostrado ser útil para el diagnóstico de trastornos del movimiento, especialmente en la enfermedad de Parkinson (EP). El objetivo de esta tesis doctoral es identificar biomarcadores diagnósticos clínicos, sonográficos y electroencefalográficos asociados con la DCLw en sus fases más iniciales, evaluando su utilidad en la detección temprana y en el diagnóstico diferencial con otras enfermedades neurodegenerativas como la EA y la EP. En el cuerpo de esta tesis se describen: 1) los síntomas motores y no motores (aparte de los cognitivos) en las etapas iniciales de la DCLw; 2) los hallazgos de la STC, destacando la hiperecogenicidad de la sustancia negra (SN) y la dilatación de las astas frontales de los ventrículos laterales (VL); y 3) los hallazgos electroencefalográficos basados en el análisis visual. Los resultados muestran que, en las fases iniciales de la DCLw, los síntomas motores presentan una frecuencia similar a la observada en la EP, mientras que los síntomas no motores son ligeramente más frecuentes en comparación con la EP y considerablemente más prevalentes que en la EA. Los hallazgos de la STC destacan la hiperecogenicidad de la SN como un marcador significativo para diferenciar la DCLw de la EA (OR: 22,67, IC 95%: 3,98-129,12; p<0,001), mientras que la dilatación unilateral y bilateral de las astas frontales de los VL mostró una tendencia hacia la significación estadística para el diagnóstico diferencial entre la DCLw y la EP. A nivel electroencefalográfico, los pacientes con DCLw, comparado con pacientes con EP y EA, presentan un mayor porcentaje de tiempo con ritmos lentos (theta y delta) predominantemente posteriores. En conclusión, los resultados de esta tesis destacan el potencial de la STC como herramienta diagnóstica sencilla, no invasiva y económica para diferenciar la DCLw de la EA y la EP. Asimismo, subraya la importancia de los síntomas motores y no motores, junto con los hallazgos electroencefalográficos, como marcadores claves para optimizar el diagnóstico diferencial en la práctica clínica.

Dementia with Lewy bodies (DCLw) is the second most common neurodegenerative dementia after Alzheimer’s disease (EA). However, its diagnosis remains a challenge due to the heterogeneity in clinical presentation and the lack of specific diagnostic tools. Although recent years have seen significant progress in diagnostic biomarkers, such as in vivo detection of α-synuclein, these techniques have not yet been routinely incorporated into clinical practice due to their technical complexity and high cost. In this context, transcranial sonography (STC) has emerged as a non-invasive, accessible, and easy-to-apply imaging tool that has proven useful for diagnosing movement disorders, especially Parkinson's disease (EP). The objective of this doctoral thesis is to identify clinical, sonographic, and electroencephalographic biomarkers associated with DCLw in its earliest stages, evaluating their utility in early detection and in the differential diagnosis with other neurodegenerative diseases such as EA and EP. The thesis describes: 1) motor and non-motor symptoms (aside from cognitive ones) in the early stages of DCLw; 2) STC findings, highlighting the hyperechogenicity of the substantia nigra (SN) and the dilation of the frontal horns of the lateral ventricles (LV); and 3) electroencephalographic findings based on visual analysis. The results show that, in the early stages of DCLw, motor symptoms have a similar frequency to those observed in EP, while non-motor symptoms are slightly more frequent compared to EP and significantly more prevalent than in EA. STC findings highlight SN hyperechogenicity as a significant marker for differentiating DCLw from EA (OR: 22,67, 95% CI: 3,98–129,12; p<0,001), while unilateral and bilateral dilation of the frontal horns of the LV showed a trend toward statistical significance for differential diagnosis between DCLw and EP. At the electroencephalographic level, patients with DCLw, compared to patients with EP and EA, exhibit a higher percentage of time with slow rhythms (theta and delta) predominantly in posterior regions. In conclusion, the results of this thesis highlight the potential of STC as a simple, non-invasive, and cost-effective diagnostic tool for differentiating DCLw from EA and EP. Furthermore, it highlights the importance of motor and non-motor symptoms, along with electroencephalographic findings, as key markers for optimizing differential diagnosis in clinical practice.