Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació
[cat] La tesi ofereix una anàlisi profunda sobre tres reptes fonamentals en el terreny del pensament pedagògic actual. Aquest treball investiga com el posthumanisme, les narratives audiovisuals i les noves tecnologies estan modificant les bases sobre les quals s' ha construït la pedagogia contemporània, plantejant noves formes de subjectivitat i relacions amb el món. En primer lloc, la tesi aborda les aportacions recents del pensament occidental, que qüestionen l' humanisme racional, un paradigma dominant durant els darrers segles. S' explora el posthumanisme com a marc conceptual alternatiu a l' humanisme, el qual ha definit les ciències socials i, particularment, la pedagogia. Aquest nou corrent filosòfic no només desafia les idees tradicionals sobre el subjecte humà, sinó que proposa una nova manera d' entendre les relacions entre humans, tecnologia i altres formes de vida. Així, l' erosió d' aquestes bases teòriques és essencial per abordar els reptes futurs en l' àmbit educatiu, especialment en un context marcat pels avançaments biotecnològics. Aquestes transformacions poden influir en la configuració de la identitat personal i col·lectiva, obrint noves vies per a la reflexió pedagògica. En segon lloc, la tesi explora el rol de les narratives audiovisuals, especialment en el gènere de la ciència ficció, com a eines per comprendre i anticipar les noves realitats que la biotecnologia i altres innovacions tecnològiques estan introduint. Es parteix de la idea que aquestes narratives no només reflecteixen la societat actual, sinó que poden servir com a vehicles per imaginar futurs possibles i configurar noves subjectivitats en un món altament tecnològic. Els relats audiovisuals, especialment en el format de llargmetratge, permeten observar com es poden configurar les relacions humanes i no humanes en un context on la tecnologia té un paper central. Aquesta perspectiva aporta una visió original en la recerca pedagògica, ja que ofereix indicis sobre com les narratives culturals poden influir en les pràctiques educatives, i com que l' educació pot respondre als desafiaments emergents plantejats per la ciència ficció. En tercer lloc, la tesi revisa críticament el cos teòric que ha sustentat la pedagogia durant els darrers segles, amb l' objectiu de repensar-lo a la llum dels desenvolupaments posthumanistes i tecnològics. Aquesta revisió no es limita a qüestionar els conceptes tradicionals, sinó que proposa una reconstrucció teòrica que integri les noves formes de subjectivitat que sorgeixen en l' era posthumana. Planteja una revisió dels conceptes centrals de la pedagogia, incloent-hi el paper de la tecnologia en la formació del subjecte, la relació entre humans i actors no humans (tant biològics com tecnològics) i les noves formes de relació ètica que sorgeixen d'aquestes interaccions. A més, la tesi qüestiona els models educatius tradicionals i planteja com aquests podrien adaptar-se per respondre a les necessitats i desafiaments que presenta la revolució tecnològica i biotecnològica en curs. Metodològicament, la tesi combina diferents eines d' anàlisi qualitativa que permeten una aproximació interdisciplinària a aquest fenomen tan complex. Utilitzant una varietat de tècniques com l' anàlisi de contingut, l' anàlisi de discurs, l' anàlisi narrativa i l' anàlisi semiòtica, es busca entendre les interaccions entre tema, relat, forma i significat, especialment en les narratives audiovisuals seleccionades. Aquesta aproximació permet una anàlisi rica i matisada de les representacions posthumanistes en el cinema de ciència ficció i com aquestes narratives influencien la construcció del subjecte en un context tecnològic avançat. Així, s'investiguen les pel·lícules de la mostra d'estudi per identificar patrons recurrents en la construcció de la subjectivitat posthumana i les relacions amb la tecnologia. Es presta especial atenció a les implicacions de la presència de personatges no humans, com aquests impacten les relacions amb els humans, i com que els nous models d' aprenentatge poden permetre el desenvolupament d' habilitats adaptatives en aquest entorn posthumà. Finalment, la tesi presenta una síntesi dels resultats obtinguts, destacant els patrons i tendències més rellevants identificats en l' anàlisi de les narratives audiovisuals. Aquesta anàlisi revela com els personatges posthumans estableixen noves relacions amb la tecnologia, amb altres espècies i amb formes de vida artificials o desconegudes. A més, posa de manifest com aquests nous paradigmes afecten la construcció de la identitat i la formació del subjecte en un context educatiu que ha de respondre a aquestes transformacions.
[spa] La tesis ofrece un análisis profundo sobre tres retos fundamentales en el terreno del pensamiento pedagógico actual. Este trabajo investiga como el posthumanismo, las narrativas audiovisuales y las nuevas tecnologías están modificando las bases sobre las cuales se ha construido la pedagogía contemporánea, planteando nuevas formas de subjetividad y relaciones con el mundo. En primer lugar, la tesis aborda las aportaciones recientes del pensamiento occidental, que cuestionan el humanismo racional, un paradigma dominante durante los últimos siglos. Se explora el posthumanismo como marco conceptual alternativo al humanismo, el cual ha definido las ciencias sociales y, particularmente, la pedagogía. Esta nueva corriente filosófica no solo desafía las ideas tradicionales sobre el sujeto humano, sino que propone una nueva manera de entender las relaciones entre humanos, tecnología y otras formas de vida. Así, la erosión de estas bases teóricas es esencial para abordar los retos futuros en el ámbito educativo, especialmente en un contexto marcado por los adelantos biotecnológicos. Estas transformaciones pueden influir en la configuración de la identidad personal y colectiva, abriendo nuevas vías para la reflexión pedagógica. En segundo lugar, la tesis explora el rol de las narrativas audiovisuales, especialmente en el género de la ciencia ficción, como herramientas para comprender y anticipar las nuevas realidades que la biotecnología y otras innovaciones tecnológicas están introduciendo. Se parte de la idea que estas narrativas no solo reflejan la sociedad actual, sino que pueden servir como vehículos para imaginar futuros posibles y configurar nuevas subjetividades en un mundo altamente tecnológico. Los relatos audiovisuales, especialmente en el formato de largometraje, permiten observar como se pueden configurar las relaciones humanas y no humanas en un contexto donde la tecnología tiene un papel central. Esta perspectiva aporta una visión original en la investigación pedagógica, puesto que ofrece indicios sobre como las narrativas culturales pueden influir en las prácticas educativas, y como la educación puede responder a los desafíos emergentes planteados por la ciencia ficción. En tercer lugar, la tesis revisa críticamente el cuerpo teórico que ha sustentado la pedagogía durante los últimos siglos, con el objetivo de repensarlo a la luz de los desarrollos posthumanistas y tecnológicos. Esta revisión no se limita a cuestionar los conceptos tradicionales, sino que propone una reconstrucción teórica que integre las nuevas formas de subjetividad que surgen en la era posthumana. Plantea una revisión de los conceptos centrales de la pedagogía, incluyendo el papel de la tecnología en la formación del sujeto, la relación entre humanos y actores no humanos (tanto biológicos como tecnológicos) y las nuevas formas de relación ética que surgen de estas interacciones. Además, la tesis cuestiona los modelos educativos tradicionales y plantea como estos podrían adaptarse para responder a las necesidades y desafíos que presenta la revolución tecnológica y biotecnológica en curso. Metodológicamente, la tesis combina diferentes herramientas de análisis cualitativo que permiten una aproximación interdisciplinaria a este fenómeno tan complejo. Utilizando una variedad de técnicas como el análisis de contenido, el análisis de discurso, el análisis narrativo y el análisis semiótico, se busca entender las interacciones entre tema, relato, forma y significado, especialmente en las narrativas audiovisuales seleccionadas. Esta aproximación permite un análisis rico y matizado de las representaciones posthumanistas en el cine de ciencia ficción y como estas narrativas influencian la construcción del sujeto en un contexto tecnológico avanzado. Así, se investigan las películas de la muestra de estudio para identificar patrones recurrentes en la construcción de la subjetividad posthumana y las relaciones con la tecnología. Se presta especial atención a las implicaciones de la presencia de personajes no humanos, como estos impactan las relaciones con los humanos, y como los nuevos modelos de aprendizaje pueden permitir el desarrollo de habilidades adaptativas en este entorno posthumano. Finalmente, la tesis presenta una síntesis de los resultados obtenidos, destacando los patrones y tendencias más relevantes identificados en el análisis de las narrativas audiovisuales. Este análisis revela como los personajes posthumanos establecen nuevas relaciones con la tecnología, con otras especies y con formas de vida artificiales o desconocidas. Además, pone de manifiesto como estos nuevos paradigmas afectan la construcción de la identidad y la formación del sujeto en un contexto educativo que tiene que responder a estas transformaciones.
Pedagogia; Pedagogía; Pedagogy; Innovacions educatives; Innovaciones educativas; Educational innovations; Transhumanisme; Transhumanismo; Transhumanism; Narrativa audiovisual; Narrativa visual; Visual narrative; Ciència-ficció; Ciencia ficción; Science fiction; Subjectivitat; Subjetividad; Subjectivity
37 – Education. Training. Leisure time
Ciències de l'Educació
Programa de Doctorat en Educació i Societat
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Facultat d'Educació [287]