Pensar les soledats des del Treball Social. Avenços i tensions en l'atenció a les persones grans i la seva diversitat

Abstract

[cat] Les soledats de les persones grans, particularment les no desitjades, es configuren com una preocupació de primer nivell en el nostre context neoliberal, edatista i postpandèmic actual, així com un gran repte per al treball social. En l'àmbit acadèmic, es destaquen els buits al voltant de l'estudi de les seves interseccions amb la professió, i els silencis epistèmics d'alguns dels sabers al respecte. Aquesta tesi doctoral aplica una mirada situada i compromesa cap al fenomen, a partir d'un doble objectiu: comprendre les soledats de les persones grans ateses en diferents àmbits d'intervenció del treball social a la ciutat de Barcelona, i contribuir a la conceptualització i a la metodologia d'intervenció d'un treball social de les soledats. L'estudi s'ha basat en un disseny seqüencial i participatiu que ha inclòs entrevistes en profunditat a persones grans (n=15), amb cinc relats de vida; entrevistes exploratòries a treballadors/es socials (n=1O) i a responsables tècnics/ques de diferents recursos i serveis (n=S); un qüestionari administrat a treballadors/es socials (n=35l), prèviament validat per experts/es (n=26) i pilotat a escala estatal (n=40); i quatre grups de discussió amb diferents agents (n=44). Els resultats mostren que el treball social ocupa una posició privilegiada per a detectar i abordar les soledats de les persones grans, algunes de les quals emergeixen, s'exacerben o conflictivitzen en contextos de transició vital vinculats, al mateix temps, a l'encontre professional. La detecció de soledats és una part fonamental, encara que latent, de la praxi contemporània del treball social, donant-se en múltiples àmbits d'intervenció. Les narratives recollides reflecteixen una amplia diversitat de mirades a les soledats, permetent una obertura conceptual, encara que passant, sovint, per les expectatives socioculturalment construïdes al voltant de les famílies i per la crisi del model de cura. D'igual manera, es descriuen i singularitzen en relació amb una sèrie de factors de salut/autonomia, interpersonals, estructurals i sociodemogràfics. Els/les professionals no se senten del tot preparats/des per a abordar aquest fenomen que els/les interpel·la, encara que mostren el domini de competències pera fer-ho. El diagnòstic, el pla de treball i l'avaluació solen ser poc precisos i sistemàtics, i la intervenció és eminentment individualitzada i no preventiva, basada en accions com la construcció del vincle professional, l' apoderament de les persones, l'enfortiment de xarxes existents, l'augment del suport formal i el foment d'activitats comunitàries. La percepció d'efectivitat varia segons el tipus de soledat, essent més alta en les objectives, que també són les més prioritzades, i menor en les cròniques o existencials. Les propostes teixides col·lectivament van en la línia de ressituar les prioritats de la professió en les relacions i en l'ètica de la cura, i en l'impuls de canvis en les condicions en que s'exerceix. Els enfocaments pera millorar la practica es concreten amb l'aposta per les perspectives del curs de vida i la interseccionalitat; el treball corresponsable i interdisciplinari; una diagnosi i una planificació integradores; l'acompanyament en les transicions vitals i en els processos interpersonals, així com l'acció amb el medi; i amb una avaluació polièdrica que faciliti la visibilització i aplicació dels aprenentatges que se'n deriven.

[spa] Las soledades de las personas mayores, particularmente las no deseadas, se configuran como una preocupación de primer nivel en nuestro contexto neoliberal, edadista y pospandémico actual, así como un gran reto para el trabajo social. En el ámbito académico, se destacan los vacíos en tomo al estudio de sus intersecciones con la profesión, y los silencios epistémicos de algunos de los saberes al respecto. Esta tesis doctoral aplica una mirada situada y comprometida hacia el fenómeno, a partir de un doble objetivo: comprender las soledades de las personas mayores atendidas en diferentes ámbitos de intervención del trabajo social en la ciudad de Barcelona, y contribuir a la conceptualización y a la metodología de intervención de un trabajo social de las soledades. El estudio se ha basado en un diseño secuencial y participativo que ha incluido entrevistas en profundidad a personas mayores (n=15), con cinco relatos de vida; entrevistas exploratorias a trabajadores/as sociales (n=lO) y a responsables técnicos/as de diferentes recursos y servicios (n=5); un cuestionario administrado a trabajadores/as sociales (n=351), previamente validado por expertos/as (n=26) y pilotado a escala estatal (n=40); y cuatro grupos de discusión con diferentes agentes (n=44). Los resultados muestran que el trabajo social ocupa una posición privilegiada para detectar y abordar las soledades de las personas mayores, algunas de las cuales emergen, se exacerban o se conflictúan en contextos de transición vital vinculados, al mismo tiempo, al encuentro profesional. La detección de soledades es una parte fundamental, aunque latente, de la praxis contemporánea del trabajo social, dándose en múltiples ámbitos de intervención. Las narrativas recogidas reflejan una amplia diversidad de miradas a las soledades, permitiendo una apertura conceptual, aunque pasando, a menudo, por las expectativas socioculturalmente construidas en torno a las familias y por la crisis del modelo de cuidados. De igual manera, se describen y singularizan en relación con una serie de factores de salud/autonomía, interpersonales, estructurales y sociodernográficos. Los/as profesionales no se sienten del todo preparados/as para abordar este fenómeno que les interpela, aunque muestran el dominio de competencias para hacerlo. El diagnóstico, el plan de trabajo y la evaluación suelen ser poco precisos y sistemáticos, y la intervención es eminentemente individualizada y no preventiva, basada en acciones como la construcción del vínculo profesional, el empoderamiento de las personas, el fortalecimiento de redes existentes, el aumento del apoyo formal y el fomento de actividades comunitarias. La percepción de efectividad varía según el tipo de soledad, siendo mayor en las soledades objetivas, que también son las más priorizadas, y menor en las crónicas o existenciales. Las propuestas tejidas colectivamente van en la línea de resituar las prioridades de la profesión en las relaciones y en la ética del cuidado, y en el impulso de cambios en las condiciones en las que se ejerce. Los enfoques para mejorar la práctica se concretan con la apuesta por las perspectivas del curso de vida y la interseccionalidad; el trabajo corresponsable e interdisciplinario; una diagnosis y planificación integradoras; el acompañamiento en las transiciones vitales y en los procesos interpersonales, así como la acción con el medio; y con una evaluación poliédrica que facilite la visibilización y aplicación de los aprendizajes que se deriven.

[eng] The loneliness experienced by older adults, particularly the unwanted, has become a major concem in our current neoliberal, ageist, and post-pandemic context, as well as a grand challenge for social work. In academia, there are notable gaps in the study of its intersections with the profession, and epistemic silences surrounding sorne of the knowledge in this area. This doctoral thesis applies a situated and committed approach to this phenomenon, with a dual objective: to understand the loneliness of older adults attended in various social work intervention settings in the city of Barcelona, and to contribute to the conceptualisation and intervention methodology of social work addressing loneliness. The study is based on a sequential and participatory design that included in-depth interviews with older adults (n=15), with five life narratives; exploratory interviews with social workers (n=10) and technical managers of various resources and services (n=5); a questionnaire directed to social workers (n=35l), previously validated by experts (n=26) and piloted on a national scale (n=40); and four discussion groups with various stakeholders (n=44). The results show that social work occupies an advantaged position to detect and address the loneliness of older adults, sorne of which emerge, exacerbate, or become problematic in contexts oflife transition, which are, at the same time, linked to professional encounters. The detection of loneliness is a fundamental, though often latent, aspect of contemporary social work practice, occurring in multiple intervention settings. The gathered narratives reflect a wide diversity of perspectives on loneliness, allowing for a conceptual opening, though often filtered through socioculturally constructed expectations surrounding families and the crisis of the care model. Similarly, loneliness is described and distinguished in relation to a series of health/autonomy, interpersonal, structural, and sociodemographic factors. Professionals do not feel fully prepared to address this phenomenon that confronts them, although they demonstrate the competence to do so. Diagnosis, planning, and evaluation tend to be imprecise and unsystematic, and interventions are predominantly individualised and not preventive, based on actions such as building a professional relationship, empowering individuals, strengthening existing networks, increasing formal support, and promoting community activities. The perceived effectiveness varies depending on the type ofloneliness, being higher in objective cases, which are also prioritised, and lower in chronic or existential ones. The proposals hatched collectively aim to reposition the profession's priorities on relationships and the ethics of care, and to promote changes in the conditions under which it is practiced. The approaches to improve practice are specified in a commitment to life course and intersectionality perspectives; co-responsible and interdisciplinary work; integrative diagnosis and planning; support during life transitions and in interpersonal processes, as well as action within the environment; and with a multifaceted evaluation that facilitates the visibility and application of the resulting learnings.