Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia
Introducció: La disparèunia afecta negativament la qualitat de vida de moltes dones joves, i el seu tractament presenta desafiaments significatius a causa dels inconvenients dels mètodes convencionals. Objectiu: Avaluar els efectes de la fisioteràpia del sòl pelvià combinada amb diatèrmia en comparació amb la fisioteràpia sola en la reducció del dolor i la millora de la funció sexual. Material i mètodes: Estudi clínic aleatoritzat i cec amb dones de 18 a 30 anys diagnosticades amb disparèunia. Les participants es van distribuir en dos grups: un que va rebre fisioteràpia del sòl pelvià i diatèrmia, i un altre amb fisioteràpia sense diatèrmia. Les principals variables estudiades van ser el dolor, la funció muscular i la funció sexual, mesurades abans i després de la intervenció, i als tres mesos. Resultats: Es va observar una millora significativa en ambdós grups pel que fa a la reducció del dolor i l’augment de la funció sexual després del tractament. No obstant això, el grup que va rebre diatèrmia va mostrar una major durabilitat dels beneficis als tres mesos, especialment en els nivells de desig i satisfacció general. Discussió: La combinació de fisioteràpia i diatèrmia va ser superior en comparació amb la fisioteràpia sola, tot i que es destaca la necessitat d’estudis addicionals per confirmar aquests resultats i avaluar-ne la sostenibilitat a llarg termini. Conclusions: La diatèrmia és una tècnica prometedora en el tractament de la disparèunia, oferint una possible millora en la qualitat de vida, la funció muscular i la funció sexual de les dones joves afectades.
Introducción: La dispareunia afecta negativamente la calidad de vida de muchas mujeres jóvenes, y su tratamiento presenta desafíos significativos debido a los inconvenientes de los métodos convencionales. Objetivo: Evaluar los efectos de la fisioterapia del suelo pélvico combinada con diatermia frente a la fisioterapia sola en la reducción del dolor y la mejora de la función sexual. Material y métodos: Estudio clínico aleatorizado y ciego con mujeres de 18 a 30 años diagnosticadas con dispareunia. Las participantes se distribuyeron en dos grupos: uno que recibió fisioterapia del suelo pélvico y diatermia, y otro con fisioterapia sin diatermia. Las principales variables estudiadas fueron el dolor, la función muscular y la función sexual, medidas antes y después de la intervención, y a los tres meses. Resultados: Se observa una mejora significativa en ambos grupos en términos de reducción del dolor y aumento de la función sexual tras el tratamiento. Sin embargo, el grupo que recibió diatermia mostró una mayor durabilidad de los beneficios a los tres meses, especialmente en los niveles de deseo y satisfacción general. Discusión: La combinación de fisioterapia y diatermia fue superior en comparación con la fisioterapia sola, aunque se destaca la necesidad de estudios adicionales para confirmar estos hallazgos y evaluar su sostenibilidad a largo plazo. Conclusiones: La diatermia es una técnica prometedora en el tratamiento de la dispareunia, ofreciendo una posible mejora en la calidad de vida, en la función muscular y en la función sexual de las mujeres jóvenes afectadas.
Introduction: Dyspareunia negatively impacts the quality of life of many young women, and its treatment presents significant challenges due to the limitations of conventional methods. Objective: To evaluate the effects of pelvic floor physiotherapy combined with capacitive resistive monopolar radiofrecuency (CRMRF) versus physiotherapy alone on reducing pain and improving sexual function. Materials and Methods: Randomized, blinded clinical study was conducted with women aged 18 to 30 diagnosed with dyspareunia. Participants were divided into two groups: one received pelvic floor physiotherapy with CRMRF, and the other received physiotherapy without CRMRF. The main variables studied were pain, muscle function, and sexual function, measured before and after the intervention, and again at three months post-treatment. Results: Significant improvement was observed in both groups in terms of pain reduction and enhanced sexual function following treatment. However, the group that received CRMRF showed more sustained benefits at the three-month follow-up, particularly in levels of desire and overall satisfaction. Discussion: The combination of physiotherapy and CRMRF was superior to physiotherapy alone, although additional studies are recommended to confirm these findings and evaluate their long-term sustainability. Conclusions: CRMRF is a promising technique for the treatment of dyspareunia, offering potential improvements in quality of life, muscle function, and sexual function in affected young women.
Dispareunia; Dyspareunia; Radiofreqüència monopolar; Monopolorar radiofrecuency; Radiofrecuencia monopolar; Fisioteràpia; Physical therapy; Fisioterapia
618 - Gynaecology. Obstetrics
Ciències de la Salut