El orden desconcertado: tensión entre soporte físico y cuadrícula. Lógicas de ocupación en la ciudad de Córdoba, Argentina

Abstract

(English) This research was born with the firm conviction that the growth and transformation of the city of Córdoba (Argentina) result from a unique dialogue and a complementary relationship between the physical support (that includes topography, rivers, streams, railway lines linked to contour lines) and the geometric order of the grid. These tensions develop in a very particular Latin American historical context that has shaped the city. The transformations of urban growth mainly stem from industrial-productive use (railway) and are located on the edges of natural elements (such as the Suquía river, or the La Cañada stream), or between pericentral neighborhoods. In these neighborhoods, located around its central area, the city shows very diverse grids, marked by unique physical features. The complex order of the city arises from the meeting point of three distinct orders. The abstract order of the grid, the order of the physical support and the temporal historical component. This encounter produces a disconcerting order, characterized by accelerated changes, the coexistence of heterogeneous elements and the loss of memory in undefined and interstitial areas. These areas, located next to clearly ordered areas, are the remnants of the city and cause inequalities in the use of space and strong contrasts in the urban fabric. Our main objective is to detect the occupation logic during the urban transformation processes that result from the tension between the physical support and the grid. The processes of urban growth have determined both the productive destiny of the city of Córdoba and its identity. It is the merging between a geographical dimension and a geometric one, where the growth of the grid triggers the transformation processes. This urbanization process reveals an occupation strategy that involves the transformation of the natural environment into a built environment. The concept of order, understood as an instrument of organization and an articulator between various urban components, has faced tensions all throughout the history of our Latin American cities. Such tensions derive from pre-existing elements and practices, thus shedding light on a permanent counterpoint between order and disorder. The main contribution of this thesis is to reveal the transformation processes that influenced the changes in the city. We/I seek to detect the logic behind growth and the categorization at various scales of urban interstices of the pericentral neighborhoods of Córdoba. The main hypothesis is that the order of the grid, political in origin and related to the subdivision and distribution of the land, adapts to various situations and particular intersections, while simultaneously faces the definite and physical facts of the city; in contrast to the order of the physical support, that transformsg according to the technological advances of the city and that includes the geographical, topographical, geological and structural location of the city in itself. These orders are linked by temporal historical events, giving rise to unique urban forms that reflect local logics of occupation and production, consequently emphasizing the interaction of factors and the convergence of orders that shape urban growth. We propose three methodological stages: critique, inquiry and synthesis. In the critique stage, we characterize the study area, develop questions, and define the study components (physical support and grid). In the inquiry stage, our starting point is the bibliographic and cartographic analysis of the city of Córdoba and the reading and interpretation of drawings, maps, images and data of reality and we seek to perform a process of layered reading with a certain level of abstraction. We use a set of interpretive graphics to detect permanent and emerging elements in urban transformations. In the synthesis stage, we propose a series of possible interpretation instruments.

(Català) Aquesta recerca neix amb la ferma convicció de que el creixement i la transformació de la ciutat de Córdoba (Argentina) són resultat d'un diàleg i complementarietat singular entre el suport físic (que inclou topografia, rius, rierols, línies del ferrocarril vinculades a les cotes nivell) i l'ordre geomètric de la quadrícula. Aquestes tensions es desenvolupen en un context històric llatinoamericà molt particular que ha donat forma a la ciutat. Les transformacions del creixement urbà deriven en bona mesura de l'ús industrial-productiu (ferrocarril) i se situen a les vores d'elements naturals (com el riu Suquía o la riera La Cañada), o entre els barris peri-centrals. En aquests, localitzats al voltant de la àrea urbana central, la ciutat mostra quadrícules molt diverses, marcades per trets físics singulars. L'ordre complex de la ciutat sorgeix de la trobada de tres ordres. L’ordre abstracte de la quadrícula, el del suport físic i el component temporal de la història. Això genera un ordre desconcertat, caracteritzat pels canvis accelerats, la coexistència d'elements heterogenis i la pèrdua de memòria en àrees indefinides i intersticials. Aquestes àrees són romanents, ubicades al costat de zones clarament ordenades, provoquen desigualtats en l’ús de l’espai i contrastos marcats en el teixit urbà. L’objectiu principal és detectar les lògiques d’ocupació durant els processos de transformació urbana resultants de la tensió entre suport físic i quadrícula. Els processos de creixement urbà han determinat tant la destinació productiva de la ciutat de Còrdova com la seva identitat. Es tracta d'una combinació entre una dimensió geogràfica i una altra de geomètrica, on el creixement de la quadrícula és el detonador de processos de transformació. Aquest procés d’urbanització suposa una estratègia d’ocupació que implica la transformació del medi natural en un medi construït. El concepte d’ordre, entès com a instrument d’organització i articulador entre diversos components urbans, s’enfronta al llarg de la història de les nostres ciutats hispanoamericanes a tensions provocades per les preexistències, apareixent un contrapunt permanent entre ordre i desordre. La principal aportació d'aquesta tesi és desvetllar els processos de transformació, que han influït en el canvi de la ciutat, la detecció de lògiques de creixement i la categorització en diverses escales d'intersticis urbans dels barris peri-centrals de Córdoba. La hipòtesi principal és que l'ordre de la quadrícula, d'origen polític, relacionat amb la subdivisió i distribució de la terra, s'adapta a diverses situacions i creuaments singulars davant de fets concrets i físics de la ciutat, davant de l'ordre del suport físic, que inclou la situació geogràfica, topogràfica, geològica i estructural de la ciutat; i es transforma d'acord amb el seu avenç tecnològic. Aquests ordres estan vinculats per esdeveniments històrics temporals, donant lloc a formes urbanes úniques que reflecteixen les lògiques locals d’ocupació i producció, emfasitzant la interacció de factors i la convergència d'ordres que donen forma al creixement urbà. Es plantegen tres etapes metodològiques: crítica, indagació i síntesi. A l'etapa de crítica, es caracteritza l'àrea d'estudi, es generem preguntes i es defineixen els components d'estudi (suport físic i quadrícula). A l'etapa d'indagació, es parteix de l'anàlisi bibliogràfica i cartogràfica de la ciutat de Còrdova i de la lectura de dibuixos, mapes, imatges i dades de la realitat, mitjançant una lectura de capes amb un cert nivell d'abstracció. S'utilitzen un conjunt de gràfics interpretatius per detectar permanències i elements emergents en les transformacions urbanes. A l'etapa de síntesi, es proposen possibles instruments d'interpretació.

(Español) Esta investigación nace con la firme convicción de que el crecimiento y la transformación de la ciudad de Córdoba (Argentina) son resultado de un diálogo y complementariedad singular entre el soporte físico (que incluye topografía, ríos, arroyos, líneas del ferrocarril vinculadas a las cotas de nivel) y el orden geométrico de la cuadrícula. Estas tensiones se desarrollan en un contexto histórico latinoamericano muy particular que ha dado forma a la ciudad. Las transformaciones del crecimiento urbano derivan en buena medida del uso industrial-productivo (ferrocarril) y se sitúan en los bordes de elementos naturales (como el río Suquía, o el arroyo La Cañada), o entre los barrios pericentrales. En estos barrios, localizados en torno a su área central, la ciudad muestra cuadrículas muy diversas, marcadas por rasgos físicos singulares. El orden complejo de la ciudad surge del encuentro de tres órdenes. El orden abstracto de la cuadrícula. El orden del soporte físico y el componente temporal de la historia. Este encuentro genera un orden desconcertado, caracterizado por los cambios acelerados, la coexistencia de elementos heterogéneos y la pérdida de memoria en áreas indefinidas e intersticiales. Estas áreas son remanentes, ubicadas junto a zonas claramente ordenadas, provocan desigualdades en el uso del espacio y contrastes marcados en el tejido urbano. El objetivo principal es detectar las lógicas de ocupación durante los procesos de transformación urbana resultantes de la tensión entre soporte físico y cuadrícula. Los procesos de crecimiento urbano han determinado tanto el destino productivo de la ciudad de Córdoba, como su identidad. Se trata de una combinación entre una dimensión geográfica y otra geométrica, donde el crecimiento de la cuadrícula es el detonador de procesos de transformación. Este proceso de urbanización supone una estrategia de ocupación que implica la transformación del medio natural en un medio construido. El concepto de orden, entendido como instrumento de organización y articulador entre diversos componentes urbanos, se enfrenta a lo largo de la historia de nuestras ciudades hispanoamericanas a tensiones provocadas por las preexistencias, apareciendo un contrapunto permanente entre orden y desorden. El principal aporte de esta tesis es develar los procesos de transformación, que han influido en el cambio de la ciudad, la detección de lógicas de crecimiento y la categorización en diversas escalas de intersticios urbanos de los barrios peri-centrales de Córdoba. La hipótesis principal es que el orden de la cuadrícula, de origen político, relacionado con la subdivisión y distribución de la tierra, se adapta a diversas situaciones y cruces singulares frente a hechos concretos y físicos de la ciudad frente al orden del soporte físico, que incluye la situación geográfica, topográfica, geológica y estructural de la ciudad, y se transforma de acuerdo al avance tecnológico de la ciudad. Estos órdenes están vinculados por acontecimientos históricos temporales, dando lugar a formas urbanas únicas que reflejan las lógicas locales de ocupación y producción. Enfatizando la interacción de factores y la convergencia de órdenes que dan forma al crecimiento urbano. Se plantean tres etapas metodológicas: crítica, indagación y síntesis. En la etapa de crítica, Se caracteriza el área de estudio, generamos preguntas y definimos los componentes de estudio (soporte físico y cuadrícula). En la etapa de indagación, se parte del análisis bibliográfico y cartográfico de la ciudad de Córdoba y de la lectura de dibujos, mapas, imágenes y datos de la realidad y mediante una lectura en capas con un cierto nivel de abstracción. Se utilizan un conjunto de gráficos interpretativos, para detectar permanencias y elementos emergentes en las transformaciones urbanas. En la etapa de síntesis, se proponen posibles instrumentos de interpretación.