Essays on education, marriage and social classes

Abstract

[eng] This thesis investigates the mechanisms through which economic inequality is created and perpetuated. Drawing from diverse economic theories and empirical evidence, it examines three interconnected topics that contribute to the persistence of inequality. The first chapter explores the impact of government spending on education, revealing a paradox where increased public education investment can disproportionately disadvantage middle-income households by influencing their decisions to opt for private schooling. Using an overlapping generations model, it highlights the implications of such dynamics on intergenerational mobility and income disparities. The second chapter analyzes the relationship between income inequality and local public education funding in U.S. school districts, demonstrating that higher inequality leads to reduced local funding, particularly in economically disadvantaged areas. An instrumental variable strategy is employed to address endogeneity concerns. The findings emphasize the need for equitable education policies that mitigate these adverse effects. The final chapter investigates shifting marriage trends in the U.S., focusing on the role of wage structures and working hours in shaping household dynamics and inequality. It develops a general equilibrium model to analyze the interplay of economic and temporal factors in marital decisions. The findings indicate that changes in work hours play a crucial role in explaining recent marriage trends. Overall, this dissertation contributes to understanding how education, redistribution, and marriage interact to sustain inequality and proposes avenues for future research and policy interventions aimed at mitigating inequality and fostering mobility.

[cat] Aquesta tesi investiga els mecanismes a través dels quals es crea i es perpetua la desigualtat econòmica. Basant-se en diverses teories econòmiques i evidència empírica, examina tres temes interconnectats que contribueixen a la persistència de la desigualtat. El primer capítol explora l'impacte de la despesa governamental en educació, revelant una paradoxa on l'augment de la inversió pública en educació pot desavantatjar desproporcionadament les llars de renda mitjana en influir en les seves decisions d'optar per l'escolarització privada. Utilitzant un model de generacions superposades, destaca les implicacions d'aquesta dinàmica en la mobilitat intergeneracional i les disparitats d'ingressos. El segon capítol analitza la relació entre la desigualtat d'ingressos i el finançament local de l'educació pública als districtes escolars dels Estats Units, demostrant que una major desigualtat condueix a una reducció del finançament local, particularment en zones econòmicament desafavorides. S'empra una estratègia de variables instrumentals per abordar problemes d'endogeneïtat. Les troballes emfatitzen la necessitat de polítiques educatives equitatives que mitiguen aquests efectes adversos. El capítol final investiga les tendències canviants del matrimoni als Estats Units, centrant-se en el paper de les estructures salarials i les hores de treball en la configuració de les dinàmiques familiars i la desigualtat. Es desenvolupa un model d'equilibri general per analitzar la interacció de factors econòmics i temporals en les decisions matrimonials. Les troballes indiquen que els canvis en les hores de treball juguen un paper crucial en l'explicació de les tendències recents del matrimoni. En conjunt, aquesta dissertació contribueix a comprendre com l'educació, la redistribució i el matrimoni interactuen per sostenir la desigualtat i proposa vies per a futures investigacions i intervencions polítiques destinades a mitigar la desigualtat i fomentar la mobilitat.