Hacer aparecer el mundo: la enseñanza del Derecho bajo el prisma de la literatura

Abstract

El tema d'aquest treball doctoral és la relació del dret amb el món, i el seu problema de recerca és que la preeminència de la llei no permet l'aparició del món a l'aula. Dit a l'inrevés, només es projecta a les sales de classes de Dret el món normatiu, quedant relegat fora d'ella tot allò que digui relació amb allò que queda al costat de la llei. Per solucionar el problema ja referit, proposo la inserció de la literatura a l'ensenyament del Dret, ja que ella contribueix a mostrar el món que no està apareixent. L'objectiu general d'aquesta tesi és establir el fonament interdisciplinari i la didàctica de la inserció de la literatura a l'ensenyament del dret, a propòsit del problema de la pèrdua de món a les aules jurídiques. Per tal de desenvolupar la tesi i presentar els seus objectius específics, segueixo el camí que presento a continuació. L'objectiu del capítol 1 titulat “El dret sense món” és establir per què la preeminència de la llei a l'aula possibilita la pèrdua de món. Això passa doncs la concepció predominant en l'ensenyament del dret és el formalisme jurídic que redueix el dret a la llei. La conclusió d'això és que l'aparició i l'hegemonia de la llei a la sala de classes determina un món legalista, és a dir, una malla curricular ordenada per codis, un estudiant memoritzador, un futur advocat enfocat a les competències tècniques i la conformació d'un pensament legalista. L'objectiu del capítol 2 titulat “El món en el Dret” és delinear una concepció del Dret i de la llei que sí que es relacioni amb el món, al contrari que la concepció formalista. De l'anàlisi de la concepció discursiva del Dret d'Habermas conclourem que ella no només es relaciona amb el món, sinó que el té a la base, com a espai públic, sent el poble sobirà el fonament últim del sistema de drets i de l'Estat de Dret. Amb això obtenim una concepció on el subjecte es troba al centre del sistema jurídic. L'objectiu del capítol 3 titulat “Dret i Literatura: compartir el món” és analitzar l'espai públic habermasià i establir com és la relació que es produeix entre Dret i literatura al seu interior. servir als nostres fins si ho considerem com el lloc des del qual emergeix Dret i literatura Prenent-los com a productes d'aquest espai (amb Arendt), és que ens fixem en la seva relació i partir d'ella, podrem constatar que quan el Dret es dirigeix ​​a la superfície, la literatura va cap a allò profund, cap al “cor humà”, dialèctica que ens permet dir que la literatura pot contribuir a fer aparèixer el món que no es troba legalitzat . L'objectiu del capítol 4 titulat “El món, el planeta Terra, en una classe de dret civil”, és oferir una planificació didàctica a partir de la relació dret i literatura, prenent com a cas concret una classe sobre dret de propietat i els seus efectes en el canvi climàtic. Aquí es demostrarà que la literatura pot contribuir a permetre l'aparició de món atès que allò que la dogmàtica i la jurisprudència oblida (els efectes devastadors del canvi climàtic), ingressen a l'aula de la mà (o de la veu) d'un papagai a la vora de l'extinció. Aquesta tesi acaba amb un apartat de conclusions i un de referències bibliogràfiques.

El tema de este trabajo doctoral es la relación del Derecho con el mundo, siendo su problema de investigación que la preeminencia de la ley no permite la aparición del mundo en el aula. Dicho al revés, sólo se proyecta en las salas de clases de Derecho el mundo normativo, quedando relegado fuera de ella todo lo que diga relación con lo que queda allende la ley. Para solventar el problema ya referido, propongo la inserción de la literatura en la enseñanza del Derecho, pues ella contribuye a mostrar el mundo que no está apareciendo. El objetivo general de esta tesis es establecer el fundamento interdisciplinario y la didáctica de la inserción de la literatura en la enseñanza del Derecho, a propósito del problema de la pérdida de mundo en las aulas jurídicas. Con el fin de desarrollar la tesis y presentar sus objetivos específicos, sigo el camino que presento a continuación. El objetivo del capítulo 1 titulado “El Derecho sin mundo”, es establecer por qué la preeminencia de la ley en el aula posibilita la pérdida de mundo. Esto ocurre pues la concepción predominante en la enseñanza del Derecho es el formalismo jurídico que reduce el Derecho a la ley. La conclusión de ello es que la aparición y hegemonía de la ley en la sala de clases determina un mundo legalista, esto es, una malla curricular ordenada por códigos, un estudiante memorizador, un futuro abogado enfocado en las competencias técnicas y la conformación de un pensamiento legalista. El objetivo del capítulo 2 titulado “El mundo en el Derecho”, es delinear una concepción del Derecho y de la ley que sí se relacione con el mundo, al contrario que la concepción formalista. Del análisis de la concepción discursiva del Derecho de Habermas concluiremos que ella no sólo se relaciona con el mundo, sino que lo tiene en su base, como espacio público, siendo el pueblo soberano el fundamento último del sistema de derechos y del Estado de Derecho. Con ello obtenemos una concepción donde el sujeto se encuentra al centro del sistema jurídico. El objetivo del capítulo 3 titulado “Derecho y Literatura: compartir el mundo”, es analizar el espacio público habermasiano y establecer cómo es la relación que se produce entre Derecho y literatura en su interior. Concluiremos que debidamente escrutado, el concepto de espacio público puede servir a nuestros fines si lo consideramos como el lugar desde el cual emerge Derecho y literatura. Tomándolos como productos de este espacio (con Arendt), es que nos fijamos en su relación y a partir de ella, podremos constatar que cuando el Derecho se dirige a la superficie, la literatura va hacia lo profundo, hacia el “corazón humano”, dialéctica que nos permite decir que la literatura puede contribuir a hacer aparecer el mundo que no se encuentra legalizado. El objetivo del capítulo 4 titulado “El mundo, el planeta Tierra, en una clase de Derecho Civil”, es ofrecer una planificación didáctica a partir de la relación Derecho y literatura, tomando como caso concreto una clase sobre derecho de propiedad y sus efectos en el cambio climático. Acá se demostrará que la literatura puede contribuir a permitir la aparición de mundo toda vez que aquello que la dogmática y la jurisprudencia olvida (los efectos devastadores del cambio climático), ingresan al aula de la mano (o de la voz) de un papagayo al borde de la extinción. Esta tesis termina con un apartado de conclusiones y uno de referencias bibliográficas.

The subject of this doctoral work is the relationship of Law with the world, being its research problem that the preeminence of the law does not allow the appearance of the world in the classroom. In other words, only the normative world is projected in the law classroom, leaving out of it everything that is related to what is beyond the law. In order to solve this problem, I propose the insertion of literature in the teaching of Law, since it contributes to show the world that is not appearing. The general objective of this thesis is to establish the interdisciplinary foundation and the didactics of the insertion of literature in the teaching of Law, regarding the problem of the loss of the world in legal classrooms. In order to develop the thesis and present its specific objectives, I follow the path I present below. The objective of chapter 1, entitled “Law without the world”, is to establish why the preeminence of the law in the classroom makes possible the loss of the world. This occurs because the predominant conception in the teaching of law is the legal formalism that reduces law to law. The conclusion of this is that the appearance and hegemony of the law in the classroom determines a legalistic world, that is, a curriculum ordered by codes, a memorizing student, a future lawyer focused on technical competences and the conformation of a legalistic thinking. The objective of chapter 2, entitled “The world in law”, is to outline a conception of law and law that does relate to the world, as opposed to the formalist conception. From the analysis of Habermas's discursive conception of law we will conclude that it not only relates to the world, but also has it at its base, as a public space, with the sovereign people as the ultimate foundation of the system of rights and the rule of law. With this we obtain a conception where the subject is at the center of the legal system. The aim of chapter 3, entitled “Law and Literature: Sharing the World”, is to analyze the Habermasian public space and to establish the relationship between Law and Literature within it. We will conclude that properly scrutinized, the concept of public space can serve our purposes if we consider it as the place from which Law and literature emerge. Taking them as products of this space (with Arendt), we will look at their relationship and from it, we will be able to see that when Law goes to the surface, literature goes to the depths, to the “human heart”, a dialectic that allows us to say that literature can contribute to make the world that is not legalized appear. The objective of chapter 4, entitled “The world, the planet Earth, in a Civil Law class”, is to offer a didactic planning based on the relationship between Law and literature, taking as a concrete case a class on property law and its effects on climate change. Here it will be shown that literature can contribute to allow the emergence of the world whenever that which dogmatic and jurisprudence forgets (the devastating effects of climate change), enters the classroom by the hand (or voice) of a parrot on the verge of extinction. This thesis ends with a section of conclusions and a section of bibliographical references.