Prácticas narrativas como herramientas comunitarias para la acción socioeducativa en tres organizaciones de mujeres nahuas de Cuetzalan, Puebla, México

Abstract

Els pobles originaris al món han viscut històries de colonització, persecució, genocidi i discriminació; com a resultat, se'ls ha negat la possibilitat de dir la seva paraula sense que sigui valorada i validada, (Unite4Heritage, 2017). El poble Náhuatl al Mèxic actual al llarg dels segles ha viscut racisme, exclusió, injustícies, robatori de terres, entre d'altres; en què un sector majoritàriament afectat són les dones. Als anys 70´s va iniciar a Tzinacapan, Cuetzalan un procés de desenvolupament comunitari de més de 30 anys que es va bolcar en diverses accions socials, culturals i educatives (Almeida, 2008; Almeida & Sánchez, 2014, 2001; Sánchez i Almeida, 2005). D'aquest procés sorgeixen posteriorment diverses organitzacions comunitàries. Resultat del procés organitzatiu, s'obtenen canvis: coneixements comunitaris i relacions de respecte pels drets humans, valoració de la tradició oral, educació intercultural, preus justos a la producció agrícola, desenvolupament d'activitats econòmiques on les dones són propietàries d'una empresa hotelera, inclusió de l'enfocament de gènere a l'accés a la justícia, comunicació radiofònica a la llengua materna, un hospital de medicina tradicional. Els processos educatius no formals que resulten de les organitzacions comunitàries, i els aprenentatges generats, del poble nàhua de Cuetzalan no han estat reconeguts per les disciplines educatives, socials i culturals. És interessant plantejar-se com a objectiu d'aquesta recerca identificar els aprenentatges com a resultat d'accions socioeducatives fonamentades en pràctiques narratives de tres organitzacions comunitàries de dones nahues de Cuetzalan, Puebla. Per respondre a aquestes iniciatives es planteja una investigació en dues fases: una de teòrica i una altra de pràctica.

Los pueblos originarios en el mundo han vivido historias de colonización, persecución, genocidio y discriminación; como resultado, se les ha negado la posibilidad de decir su palabra sin que sea valorada y validada, (Unite4Heritage, 2017). El pueblo Náhuatl en el México actual a lo largo de los siglos ha vivido racismo, exclusión, injusticias, robo de tierras, entre otras; en el que un sector mayormente afectado son las mujeres. En los años 70´s inició en Tzinacapan, Cuetzalan un proceso de desarrollo comunitario de más de 30 años que se volcó en diversas acciones sociales, culturales y educativas (Almeida, 2008; Almeida & Sánchez, 2014, 2001; Sánchez y Almeida, 2005). De este proceso surgen con posterioridad diversas organizaciones comunitarias. Resultado del proceso organizativo, se obtienen cambios: conocimientos comunitarios y relaciones de respeto por los derechos humanos, valoración de la tradición oral, educación intercultural, precios justos en la producción agrícola, desarrollo de actividades económicas donde las mujeres son propietarias de una empresa hotelera, inclusión del enfoque de género en el acceso a la justicia, comunicación radiofónica en la lengua materna, un hospital de medicina tradicional. Los procesos educativos no formales que resultan de las organizaciones comunitarias, y los aprendizajes generados, del pueblo náhua de Cuetzalan no han sido reconocidos por las disciplinas educativas, sociales y culturales. Resulta interesante plantearse como objetivo de esta investigación identificar los aprendizajes como resultado de acciones socioeducativas fundamentadas en prácticas narrativas de tres organizaciones comunitarias de mujeres nahuas de Cuetzalan, Puebla. Para responder a estas iniciativas se plantea una investigación en dos fases: una teórica y otra práctica.

Indigenous peoples around the world have experienced histories of colonization, persecution, genocide and discrimination; as a result, they have been denied the opportunity to speak their mind without it being valued and validated (Unite4Heritage, 2017). The Nahuatl people in present-day Mexico have experienced racism, exclusion, injustice, land theft, among others throughout the centuries; in which the most affected sector is women. In the 1970s, a community development process began in Tzinacapan, Cuetzalan lasting more than 30 years, which involved various social, cultural and educational actions (Almeida, 2008; Almeida & Sánchez, 2014, 2001; Sánchez and Almeida, 2005). Various community organizations subsequently emerged from this process.

The organizational process has resulted in changes such as: community knowledge and relationships of respect for human rights, appreciation of oral tradition, intercultural education, fair prices in agricultural production, development of economic activities where women are owners of a hotel business, inclusion of the gender perspective in access to justice, radio communication in the mother tongue, a traditional medicine hospital. The non-formal educational processes that result from community organizations, and the learning generated by the Nahua people of Cuetzalan have not been recognized by educational, social and cultural disciplines. It is interesting to consider as an objective of this research the identification of learning as a result of socio-educational actions based on narrative practices of three community organizations of Nahua women from Cuetzalan, Puebla. To respond to these initiatives, a research in two phases is proposed: one theoretical and one practical.