Utilitat dels factors angiogènics en el retard de creixement intrauterí

Abstract

Aquesta tesi explora el paper dels factors angiogènics en el diagnòstic i maneig de la restricció del creixement intrauterí (CIR). El primer estudi demostra que la ràtio sFlt-1/PlGF es correlaciona amb la gravetat del CIR precoç i pot complementar l’ús del Doppler en la seva estratificació, especialment en entorns amb accés limitat a aquesta tècnica. El segon estudi, un assaig clínic aleatoritzat, avalua l’ús d’aquests biomarcadors en el maneig del CIR i del PEG a terme, mostrant que la seva utilització redueix les induccions innecessàries i millora els resultats neonatals sense augmentar el risc perinatal. Aquests resultats donen suport a la incorporació dels factors angiogènics com a eina complementària en la presa de decisions clíniques en el CIR.

Esta tesis investiga el papel de los factores angiogénicos en la identificación y manejo de la restricción del crecimiento fetal (CIR). El primer estudio analiza la relación entre la ratio sFlt-1/PlGF y los diferentes estadios de gravedad del CIR precoz, demostrando que estos biomarcadores pueden diferenciarlos con alta precisión. También se confirma que valores elevados de esta ratio se asocian con un peor pronóstico perinatal. El segundo estudio, un ensayo clínico aleatorizado, compara el uso de factores angiogénicos con el Doppler maternofetal en la gestión del CIR tardío, concluyendo que el manejo basado en sFlt-1/PlGF no es inferior a la estrategia Doppler y puede reducir las inducciones innecesarias y mejorar los resultados perinatales. Estos hallazgos respaldan la incorporación de los factores angiogénicos en el manejo clínico del CIR.

This thesis investigates the role of angiogenic factors in the identification and management of fetal growth restriction (FGR). The first study analyzes the relationship between the sFlt-1/PlGF ratio and different severity stages of early-onset FGR, demonstrating that these biomarkers can accurately distinguish between them. It also confirms that higher sFlt-1/PlGF values are associated with worse perinatal outcomes. The second study, a randomized clinical trial, compares the use of angiogenic factors with fetomaternal Doppler in the management of late-onset FGR, concluding that sFlt-1/PlGF-based management is not inferior to the Doppler strategy and may reduce unnecessary inductions while improving perinatal outcomes. These findings support the incorporation of angiogenic factors into the clinical management of FGR.