La terminología floral: variación terminológica y estandarización comercial en el sector de flores cortadas

Abstract

El desenvolupament de la indústria de les flors tallades ha aconseguit una notorietat considerable dins de l'àmbit econòmic mundial com a sector emergent. Xina i Espanya són al centre del creixement d'aquest sector, amb unes necessitats i uns obstacles terminològics ben evidents tant per a la producció local com per al comerç internacional. La terminologia de les flors està relacionada amb àmbits científics ben consolidats, com la botànica, la medicina i la farmacologia. Per altra banda, la terminologia de les ciències naturals enriqueix un panorama lèxic històricament variat, ja que les llengües disposen d'un lèxic molt divers dialectològicament per a denominar plantes o animals. Davant d'aquesta variació tan alta, les necessitats de la indústria i el comerç demanen processos d'estandardització no coincidents amb l'estandardització científica. A més, a Xina tenim més de vint procediments diferents per a denominar les plantes, per la qual cosa no ens hauria de cridar l'atenció que una mateixa planta rebi moltes denominacions diferents. Aquest sector emergent compte cada dia amb més neologismes, que exerceixen influències positives o negatives en el panorama de la variació terminològica del sector. Aquesta tesi, basada en els estudis descriptius realitzats sobre la terminologia floral i en recerques in situ (mercats i professionals), permet analitzar les necessitats terminològiques del sector a Xina i a Espanya, construir un recurs terminològic que serveixi per a l'estandardització d'aquest sector, i caracteritzar l'estandardització per al comerç tan nacional com internacional, de manera distinta de l'estandardització lingüística, de la científica i de l'estandardització industrial tal como està regulada en organismes com la ISO.

El desarrollo de la industria de las flores cortadas ha llegado a alcanzar una considerable notoriedad dentro del ámbito económico mundial como sector emergente. China y España también están en el centro del desarrollo de este sector, con unas necesidades y obstáculos terminológicas muy evidentes tanto para la producción local como para el comercio internacional. La terminología de las flores está relacionada con ámbitos científicos bien consolidados, como la botánica, la medicina y la farmacología. Por otro lado, la terminología de las ciencias naturales enriquece un panorama léxico históricamente variado: las lenguas disponen de léxico muy variado dialectológicamente para denominar plantas o animales. Ante esta variación tan elevada, las necesidades de la industria y el comercio demandan procesos de estandarización que no tienen porqué coincidir con la estandarización científica. Además, en China disponemos de más de veinte procedimientos para denominar las plantas, por lo cual no debería resultarnos llamativo que una misma planta reciba muchas denominaciones distintas. Este sector emergente cuenta cada día con más neologismos, que ejercen influencias tanto positivas como negativas en el panorama de la variación terminológica del sector. Este proyecto de tesis se base de estudios descriptivos e investigaciones in situ que permita analizar las necesidades terminológicas del sector en China y en España, construir un recurso terminológico que sirva para la estandarización de este sector, y caracterizar la estandarización para el comercio tanto nacional como internacional, de manera distinta de la estandarización lingüística y de la estandarización industrial tal como está regulada en organismos como la ISO.

The development of the cut flower industry has achieved considerable notoriety in the world economy as an emerging sector. China and Spain are also at the centre of the development of this sector, with very obvious terminological needs and obstacles for both local production and international trade. Flower terminology is related to well-established scientific fields, such as botany, medicine, and pharmacology. On the other hand, the terminology of the natural sciences enriches a historically varied lexical panorama: languages have a dialectologically varied lexicon to name plants or animals. Given this high variation, the needs of industry and commerce demand standardization processes that do not have to coincide with scientific standardization. In addition, in China we have more than twenty procedures for naming plants, so it should not be surprising that the same plant receives many different names. This emerging sector has more neologisms every day, which exert both positive and negative influences on the panorama of terminological variation in the sector. This thesis, based on descriptive studies on floral terminology and in-situ investigation, allows us to analyze the terminological needs of the sector in China and Spain, to build a terminological resource that can be used for the standardization of this sector, and to characterize standardization for both national and international trade, in a different way from linguistic standardization, scientific standardization and industrial standardization as regulated by organizations such as the ISO.