Universitat Ramon Llull
Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Blanquerna
L'exercici físic, reconegut com a pilar fonamental per a la promoció de la salut segons l'Organització Mundial de la Salut, s'enfronta a un repte global: la baixa adherència a les recomanacions d'activitat física. Les aplicacions mòbils es presenten com una eina prometedora per fomentar estils de vida actius. No obstant això, l'eficàcia d'aquestes aplicacions en termes de retenció a llarg termini i millora dels hàbits d'exercici segueix sent una qüestió oberta. L’objectiu principal d’aquesta tesi és determinar la motivació i el comportament en l’exercici (per exemple, horari d’entrenament, dificultat, satisfacció, freqüència, retenció, adherència) en usuaris de l’aplicació mòbil de fitness Mammoth Hunters (MH). Per al compliment de l’objectiu principal: S’avaluen diferents nivells de les dimensions de motivació que podrien correlacionar-se amb la participació en l’exercici. S’examina el comportament en l’exercici en una submostra de 2.771 usuaris de l’aplicació MH. Es facilita una descripció dels modes en què actualment es determina l'adherència i s'aporten suggeriments per a futures recerques. S’aplica un període de seguiment llarg (18 mesos). L’enfocament metodològic d’aquesta tesi doctoral es centra en: El constructe d’activitat física en el temps de lleure (LTPA), tal com es defineix per l’Organització Mundial de la Salut. El concepte encara no consensuat d’adherència a l’exercici a través d’aplicacions mòbils (com una forma d’LTPA) en la població general. La motivació dels usuaris, segons la Teoria de l’Autodeterminació. Els resultats d’aquest treball inclouen els següents: El desenvolupament d’una escala ad-hoc de 10 ítems que mostra que el concepte ‘motivació per exercitar-se mitjançant aplicació mòbil’ es pot dividir en motivació intrínseca, extrínseca identificada i motivació extrínseca introjectada. Una anàlisi de la motivació de n = 753 usuaris de MH, que mostra una predominança de motivacions extrínseques sobre les intrínseques (sobre un total de 5 punts: extrínseca identificada = 4,48, extrínseca introjectada = 4,15, intrínseca = 3,90). Els resultats també indiquen nivells estadísticament més alts de motivació intrínseca i extrínseca introjectada en homes en comparació amb dones; absència de diferències estadísticament significatives per edat després dels ajustaments; una forta correlació entre motivació i nivells previs autoinformats d’activitat física, així com entre motivació i objectius de fitness. Una revisió de l’abast que inclou n = 13 estudis sobre la conceptualització de l’adherència a l’exercici a través d‘aplicacions mòbils. Resultats d’entrenament de n= 2.711 usuaris de MH, incloent l’horari d’entrenament, la freqüència, la retenció, l’adherència, la motivació (n = 289) i la correlació amb les dades sociodemogràfiques autoinformats. Els resultats d’aquesta tesi contribueixen a ampliar el coneixement sobre els determinants de l’adherència i la retenció a l’exercici a través d’aplicacions mòbils, i aporten elements per al disseny d’intervencions efectives. No obstant, es reconeixen limitacions a l’estudi, com la complexa depuració de la base de dades inicial i la naturalesa autoinformada d’algunes variables d’estudi. Així mateix, es suggereixen futures línies d’investigació per aprofundir en la comprensió dels mecanismes subjacents a l’adherència a l’exercici en el context de l’exercici físic en el temps de lleure.
El ejercicio físico, reconocido como pilar fundamental de la salud por la Organización Mundial de la Salud, enfrenta un desafío global: la baja adherencia a las recomendaciones de actividad física. Las aplicaciones móviles se presentan como una herramienta electrónica prometedora para fomentar estilos de vida activos. Sin embargo, su eficacia a la hora de mejorar la retención a largo plazo y los hábitos de ejercicio continúan siendo una cuestión abierta. El objetivo principal de esta tesis es determinar la motivación y comportamiento de ejercicio (ejemplo: horario de entrenamiento, dificultad, disfrute, frecuencia, retención, adherencia) en usuarios de la aplicación de fitness Mammoth Hunters. Para el cumplimiento del objetivo principal: Se evalúan diferentes niveles de las dimensiones de la motivación, que potencialmente podrían correlacionar con la práctica de ejercicio. Se examina el comportamiento de entrenamiento en una submuestra formada por 2.771 usuarios de la aplicación de fitness Mammoth Hunters (MH). Se facilita una descripción de los modos en que actualmente se determina la adherencia y se aportan sugerencias para futuras investigaciones. Se aplica un período de seguimiento extenso (18 meses). El enfoque metodológico se desarrolla a través de: El constructo de actividad física de tiempo libre (del inglés: LTPA), conforme a la definición de la Organización Mundial de la Salud. El concepto, aún falto de consenso, de adherencia al ejercicio físico mediante app (una forma de LTPA) en la población general. La motivación del usuario, bajo los parámetros establecidos por la Teoría de Autodeterminación. Entre los resultados de esta tesis doctoral se incluye: El desarrollo de una escala ad-hoc, compuesta por 10 ítems, y que muestra que el constructo ‘motivación para hacer ejercicio a través de una app móvil’ puede dividirse en motivación intrínseca, extrínseca identificada y extrínseca introyectada. Un análisis de motivación en n = 753 usuarios de MH, que mostró predominancia de las formas de motivación extrínsecas sobre las intrínsecas. Sobre un total de 5 puntos, extrínseca identificada obtuvo 4,48, extrínseca introyectada 4,15, e intrínseca 3,90. También se observó: valores más elevados, y estadísticamente significativos, de motivación intrínseca e introyectada en los hombres que en mujeres; ausencia de diferencias estadísticamente significativas en función de la edad después de ajustes; y una alta correlación entre la motivación y el nivel previo autoinformado. de actividad física, así como entre motivación y objetivos de fitness. Una revisión exploratoria de literatura, que incluyó n = 13 estudios acerca de la conceptualización de adherencia al ejercicio mediante app. Resultados de entrenamiento de = 2.771 usuarios de MH, incluyendo su horario de entrenamiento, frecuencia, retención, adherencia, motivación (n = 289) y correlación con sus datos sociodemográficos autoinformados. Los hallazgos de esta tesis contribuyen a ampliar el conocimiento sobre los determinantes de la adherencia y la retención al ejercicio a través de aplicaciones móviles, y aportan información para el diseño de intervenciones efectivas. Se reconocen limitaciones, como la compleja depuración de la base de datos inicial, y la naturaleza autoinformada de algunas variables de estudio. La tesis incluye sugerencias de futuras líneas de investigación que permitan profundizar en la comprensión de los mecanismos subyacentes en la adherencia al ejercicio durante el tiempo libre.
Physical exercise, recognized as a cornerstone of health promotion by the World Health Organization, faces a global challenge: low adherence to physical activity recommendations. Mobile applications have emerged as promising electronic tools to promote active lifestyles. However, their effectiveness in long-term retention and improvement of exercise habits remains an open question. The main objective of this thesis is to determine exercise motivation and behavior (e.g., training schedule, difficulty, enjoyment, frequency, retention, adherence) in users of the Mammoth Hunters (MH) fitness mobile application. The main objective is approached by: assessing for different levels in motivation dimensions, which could potentially correlate with exercise participation. examining exercise behavior in a subsample MH of 2,771 fitness app users. looking into current ways to determine adherence and providing suggestions for future research. Applying a long (18 month) follow up. The methodological approach is centered around: The construct of leisure-time physical activity (LTPA), as defined by the World Health Organisation. The still non-consensuated concept of adherence to mobile app-delivered exercise (as a form of LTPA) in the general population. User motivation, as per the Self Determination Theory. The results of this work include the following: The development of a 10-item, ad-hoc scale showing that the construct ‘motivation to exercise through mobile app’ can be set up into intrinsic, identified extrinsic and introjected extrinsic motivation. A motivation analysis of n = 753 MH users showing a predominance of extrinsic over intrinsic types of motivation (over a total of 5 points: identified extrinsic = 4.48, introjected extrinsic = 4.15, intrinsic = 3.90). The results also indicated statistically higher levels of intrinsic and introjected motivation in males compared to females, no statistically significant differences by age after adjustments, and a high correlation between motivation and previous self-declared levels of PA as well as fitness goals. A scoping review including n = 13 studies on the conceptualization of adherence to app-delivered exercise. Results of training from n = 2,771 MH users, including training schedule, frequency, retention, adherence, motivation (n = 289) and correlation to self-reported sociodemographic data. The findings of this thesis contribute to expanding knowledge about the determinants of exercise retention and adherence through mobile applications and provide insights for the design of more effective interventions. Acknowledged study limitations include the complex data cleaning process required for the initial database and the self-reported nature of some study variables. Future research lines are suggested to deepen the understanding of the mechanisms underlying exercise adherence in the context of leisure-time physical exercise.
mHealth; fitness app; physical exercise; adherence; motivation
6 - Applied Sciences
Salut i serveis socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
