Influence of Ballet Training on Hip Range of Motion, Turnout, and Hip Strength in Young Pre-Professional Ballet Students Aged 10-14. A One Academic Year Prospective Longitudinal Observational Study

Abstract

Introducció: La rotació externa de les extremitats inferiors, comunament coneguda com a turnout, és un element vital tant estèticament com funcionalment per al ballet clàssic i el seu entrenament. Hi ha pocs estudis sobre els canvis en el rang de moviment articular (ROM) i la força entre joves ballarins pre-professionals i no ballarins. Aquest estudi té com a objectiu avaluar l'efectivitat d'un any acadèmic (9 mesos) d'entrenament preprofessional de ballet i valorar fins a quin punt es poden desenvolupar i entrenar la mobilitat del maluc, la rotació externa i la força del maluc des de jove.

Mètode: Aquest estudi longitudinal va avaluar 28 ballarins de ballet pre-professionals i 31 no ballarins amb una edat mitjana d'12.1 (± 1.30). L'avaluació va incloure la rotació externa passiva del maluc (PHER) i la seva rotació interna (PHIR), la torsió tibial (TT) i el turnout passiu total (TPT) utilitzant un goniòmetre digital. El turnout actiu total (TAT), tant estàtic (SAT) com dinàmic (DAT), es va avaluar dempeus sobre paper i discos rotacionals. A més, es va avaluar la força de la musculatura per a la rotació externa del maluc (HERS) i per a la rotació interna (HIRS) utilitzant un dispositiu de sensor de força. Les anàlisis estadístiques van incloure regressions lineals multivariables comparant els valors de postemporada entre els ballarins i el grup de control. Aquestes regressions es van ajustar pels nivells inicials d'edat, alçada i pes. Els coeficients de correlació de rang de Spearman van avaluar les variables en pretemporada per a ambdós grups i les diferències en post-pretemporada per als ballarins. Es va aplicar la correcció de Bonferroni per abordar múltiples comparacions.

Resultats: En pretemporada, els ballarins van mostrar valors més alts de la PHER, TPT i DAT en ambdues extremitats en comparació amb els no ballarins, així com valors més alts en la TT, SAT i HERS, però només a l'extremitat dreta. Les mesures en posttemporada, després d'un curs acadèmic d'entrenament preprofessional de ballet, van revelar millores significatives en els ballarins en quant a la PHER, TPT i TAT (incloent SAT i DAT) en ambdues extremitats, així com de la HERS al maluc esquerre. Més específicament, els ballarins van mostrar menys millora en el TPT que en el TAT (SAT) en comparació amb els no ballarins, mentre que els canvis observats en el SAT van ser més grans que en el DAT. Els ballarins també van mostrar més asimetria entre extremitats que els no ballarins, particularment en la TT i el TPT en les mesures de pretemporada, però no es van observar diferències significatives en comparació amb els no ballarins en les mesures de posttemporada. La majoria de les correlacions van ocórrer dins de la mateixa extremitat o entre direccions de moviment oposades. No es van trobar correlacions entre PHER i HERS, ni entre PHER i SAT.

Conclusions: L'estudi destaca l'impacte positiu de l'entrenament de ballet pre-professional en la millora dels paràmetres relacionats amb el turnout entre els joves ballarins en comparació amb els no ballarins. Aquestes millores ressalten l'efectivitat de l'entrenament de ballet en la promoció d'adaptacions musculoesquelètiques crucials per a aconseguir un turnout òptim, com l'augment del ROM i la força. Malgrat que els ballarins van exhibir més asimetria en l'alineació de les extremitats que els no ballarins en pretemporada, l'absència de canvis significatius després de l'entrenament suggereix que un any acadèmic d'entrenament no va afectar l'asimetria de les extremitats. La complexitat de la mecànica del turnout, influenciada per múltiples factors, destaca la necessitat d'un enfocament multifacètic en l'entrenament i l'avaluació en el ballet per a millorar el rendiment i el benestar general.

Introducción: La rotación externa de las extremidades inferiores, comúnmente conocida como turnout, es un elemento vital tanto estética como funcionalmente para el ballet clásico y su entrenamiento. Existen escasos estudios longitudinales sobre los cambios en el rango de movimiento articular (ROM) y la fuerza entre jóvenes bailarines pre-profesionales y no bailarines. Este estudio tiene como objetivo evaluar la efectividad de un año académico (9 meses) de entrenamiento pre-profesional de ballet y valorar hasta qué punto se pueden desarrollar y entrenar la amplitud de movimiento de la cadera, el en dehors y la fuerza de la cadera desde una edad temprana.

Método: Este estudio longitudinal evaluó a 28 bailarines de ballet pre-profesionales y 31 no bailarines con una edad promedio de 12.1 (± 1.30). La evaluación incluyó la rotación externa pasiva de la cadera (PHER) y su rotación interna pasiva (PHIR), la torsión tibial (TT) y el turnout pasivo total (TPT) utilizando un goniómetro digital. El turnout activo total (TAT), tanto estático (SAT) como dinámico (DAT), se evaluó de pie sobre papel y discos rotacionales. Además, se evaluó la fuerza muscular para la rotación externa de la cadera (HERS) y la rotación interna (HIRS) utilizando un dispositivo de sensor de fuerza. Los análisis estadísticos incluyeron regresiones lineales multivariables comparando los valores de postemporada entre los bailarines y el grupo de control. Estas regresiones se ajustaron por los niveles iniciales de edad, altura y peso. Los coeficientes de correlación de rango de Spearman evaluaron las variables de pretemporada para ambos grupos y las diferencias de post-pretemporada para los bailarines. Se aplicó la corrección de Bonferroni para abordar múltiples comparaciones.

Resultados: En pretemporada, los bailarines mostraron valores superiores de PHER, TPT y DAT en ambas extremidades en comparación con los no bailarines, así como también valores superiores de TT, SAT y HERS, pero solo en la extremidad derecha. Las mediciones en postemporada, después de un año académico de entrenamiento preprofesional de ballet, revelaron mejoras significativas en los bailarines en cuanto a la PHER, TPT y TAT (incluyendo SAT y DAT) en ambas piernas, así como en la HERS en la cadera izquierda. Más específicamente, los bailarines mostraron menos mejoras en el TPT que en el TAT (SAT) en comparación con los no bailarines, mientras que los cambios observados en el SAT fueron mayores que en el DAT. Los bailarines también mostraron más asimetría en las extremidades que los no bailarines, particularmente en cuanto a la TT y el TPT en las mediciones en pretemporada, pero no hubo diferencias significativas en comparación con los no bailarines en las mediciones en postemporada. La mayoría de las correlaciones ocurrieron dentro de la misma extremidad o entre direcciones de movimiento opuestas. No se encontraron correlaciones entre PHER y HERS, ni entre PHER y SAT.

Conclusiones: El estudio destaca el impacto positivo del entrenamiento de ballet a nivel pre-profesional en la mejora de los parámetros relacionados con el turnout entre los jóvenes bailarines en comparación con los no bailarines. Estas mejoras enfatizan la efectividad del entrenamiento de ballet en la promoción de adaptaciones musculoesqueléticas cruciales para lograr un turnout óptimo, como el aumento del ROM y la fuerza. A pesar de que los bailarines mostraron más asimetría en la alineación de las extremidades que los controles en las mediciones en pretemporada, la ausencia de cambios significativos después del entrenamiento sugiere que un año académico de entrenamiento no afectó la asimetría de las extremidades. La complejidad de la mecánica del turnout, influenciada por múltiples factores, destaca la necesidad de un enfoque multifacético en el entrenamiento y la evaluación en el ballet para mejorar el rendimiento y el bienestar general.

Introduction: Lower-limb external rotation, commonly known as turnout is a vital element both aesthetically and functionally for classical ballet and its training. Limited longitudinal research exists regarding changes in joint Range of Motion (ROM) and strength among pre-professional young dancers and non-dancers. This study aims to assess the effectiveness of one academic year (9 months) of pre-professional ballet training and to examine the extent to which hip ROM, turnout, and hip strength can be developed and trained from a young age.

Methods: This longitudinal study assessed 28 pre-professional ballet dancers and 31 non-dancers with an average age of 12.1 (± 1.30). Evaluation included Passive Hip External (PHER) and Internal Rotation (PHIR), Tibial Torsion (TT), and Total Passive Turnout (TPT) using a digital goniometer. Total Active Turnout (TAT), both Static (SAT) and Dynamic (DAT) was assessed by standing on paper and rotational discs. Additionally, Hip External (HERS) and Internal Rotation Strength (HIRS) were evaluated using a force sensor device. Statistical analyses involved multivariable linear regressions comparing post-season values between dancers and the non-dancers. These regressions were adjusted for baseline levels of age, height, and weight. Spearman's rank correlation coefficients assessed pre-season variables for both groups and post-pre-season differences for dancers. The Bonferroni correction was applied to address multiple comparisons.

Results: In pre-season, dancers exhibited greater PHER, TPT, and DAT in both limbs compared to non-dancers, as well as higher TT, SAT, and HERS in the right limb only. Post-season measurements after one academic year of pre-professional ballet training revealed significant improvements in dancers for PHER, TPT, and TAT (including both SAT and DAT) in both legs, as well as HERS in the left hip. More specifically, dancers exhibited less improvement in TPT than in TAT (SAT) compared to non-dancers, while the changes observed in SAT were greater than in DAT. Dancers also exhibited more limb asymmetry than non-dancers, particularly in TT and TPT in pre-season measurements, but there were no significant differences compared to non-dancers in post-season measurements. Most correlations occurred within the same limb or between opposite movement directions. No correlations were found between PHER and HERS, or between PHER and SAT.

Conclusions: The study highlights the positive impact of pre-professional ballet training on improving turnout-related parameters among young dancers compared to non-dancers. These improvements emphasize the effectiveness of ballet training in promoting musculoskeletal adaptations crucial for achieving optimal turnout, such as increased ROM and strength. Despite dancers exhibiting more asymmetry in limb alignment than non-dancers in pre-season measurements, the absence of significant changes post-training suggests that one academic year of training did not affect limb asymmetry. The complexity of turnout mechanics, influenced by multiple factors, highlights the need for a multi-faceted approach to training and assessment in ballet to enhance performance and overall well-being.