Who speaks that language? Assessing speaker-language associations from infancy to childhood

Abstract

[eng] Knowing what language people in the environment usually speak can be valuable information during language acquisition, especially for infants and children growing up bilingual. In the early stages, associating speakers with their languages may promote language separation and the formation of distinct linguistic systems (Kandhadai et al., 2014). Although infants can track who uses each language within the first six months of life (Colomer et al., 2023; Kinzler et al., 2007), direct assessment of the formation of early speaker-language associations has provided inconclusive results (Schott et al., 2023). These associations remain relevant in later stages of language development by promoting pragmatic differentiation and guiding children’s selection of the appropriate language based on their interlocutor (Genesee et al., 1996; Montanari, 2008; Nicoladis, 1998). Moreover, developing explicit knowledge of who speaks each language (Akhtar et al., 2012; Atagi & Sandhofer, 2020) may further enhance children’s sociolinguistic awareness. This thesis explores the emergence and evolution of speaker-language associations across development, with a special focus on infants and children in bilingual contexts. The associations are assessed before and after the first year of life, adapting the methodology to the behavioral repertoire at each developmental stage. Before the first year of life (infants aged 4 to 12 months), the associations are explored using an audiovisual preferential-looking task measuring infants’ formation of primary and robust face-language associations (Study 1 and Study 2). After the first year of life (children aged 1 to 5 years), the associations are explored using a newly designed questionnaire collecting parental report measures of children’s pragmatic differentiation and language labeling abilities (Study 3). Furthermore, potential linguistic factors that might modulate the formation and expression of speaker-language associations will be examined. The findings from the present work indicate that primary face-language associations are formed as early as 4 months of age, evidenced by the presence of language-based preferences for speakers. These preferences exhibit an interesting developmental pattern, transitioning from an early familiarity preference for speakers of the native/dominant language to a novelty preference for speakers of the non-native/non-dominant language. However, the formation and retention of robust face-language associations do not appear to occur before age 1, at least for unfamiliar speakers, regardless of the linguistic background of the infant. Regarding pragmatic differentiation, the results indicate a general establishment around age 2. Notably, children may show an earlier onset, likely dependent on their verbal skills. From age 3 onwards, no significant age-related improvements are observed. Children exposed to one language at home and the other outside demonstrate higher levels of pragmatic differentiation at an earlier age, although the reasons for this advantage require further exploration. Moreover, children are better at adapting their language use to their interlocutor when the language required is their dominant one. Lastly, regarding language labeling, the findings reveal that this ability emerges around age 3, although some children may develop it earlier. Children frequently exposed to language reflections at home are more likely to label the languages speakers use. However, the impact of language reflections is no longer relevant after age 4, when nearly all children have developed the language labeling ability. In conclusion, this thesis outlines the developmental trajectory of speaker-language associations. The findings indicate that, early on, infants can track the languages spoken by others, influencing their social interactions and potentially their language acquisition. Although robust speaker-language associations are not evident before the first year of life, they evolve gradually and become more complex throughout development. Once children begin speaking, these associations guide their language use and enable them to explicitly identify the languages present in their sociolinguistic environment. Moreover, this thesis highlights the importance of certain linguistic factors, though not all, in the formation and expression of speaker-language associations.

[cat]] Saber quina llengua parlen habitualment les persones de l'entorn pot ser una informació valuosa durant el procés d'adquisició del llenguatge, especialment per a infants i nens d’entorns bilingües. En les primeres etapes, associar els parlants amb les seves llengües pot afavorir la separació lingüística i la formació de sistemes lingüístics diferenciats (Kandhadai et al., 2014). Tot i que els infants poden fer un seguiment de qui utilitza cada llengua abans dels sis mesos de vida (Colomer et al., 2023; Kinzler et al., 2007), la avaluació directa de la formació primerenca d'associacions entre parlants i llengües ha proporcionat resultats poc concloents (Schott et al., 2023). Aquestes associacions continuen sent rellevants en etapes posteriors del desenvolupament lingüístic, ja que promouen la diferenciació pragmàtica i guien la selecció de la llengua adequada segons l'interlocutor (Genesee et al., 1996; Montanari, 2008; Nicoladis, 1998). A més, desenvolupar un coneixement explícit de qui parla cada llengua (Akhtar et al., 2012; Atagi & Sandhofer, 2020) pot promoure encara més la consciència sociolingüística dels nens. Aquesta tesi explora l'emergència i l'evolució de les associacions entre parlants i llengües al llarg del desenvolupament, amb una atenció especial en infants i nens en contextos bilingües. Les associacions es valoren abans i després del primer any de vida, adaptant la metodologia al repertori conductual de cada etapa del desenvolupament. Abans del primer any de vida (infants de 4 a 12 mesos), les associacions s'exploren mitjançant una tasca de preferència visual que mesura la formació d'associacions primàries i robustes entre cares i llengües (Estudi 1 i Estudi 2). Després del primer any de vida (nens d'1 a 5 anys), les associacions s'exploren mitjançant un nou qüestionari que recull informes parentals sobre la diferenciació pragmàtica i la habilitat d’anomenar llengües dels nens (Estudi 3). A més, s'examinen possibles factors lingüístics que podrien modular la formació i expressió de les associacions entre parlants i llengües. Els resultats d'aquesta tesi indiquen que les associacions primàries entre cares i llengües es formen sobre els 4 mesos d'edat, com ho evidencia la presència de preferències per certs parlants en funció de la seva llengua. Aquestes preferències mostren un patró de desenvolupament interessant, passant d'una preferència primerenca per la familiaritat, cap als parlants de la llengua nativa/dominant, a una preferència per la novetat, cap als parlants de la llengua no nativa/no dominant. No obstant això, la formació i retenció d'associacions robustes entre cares i llengües sembla no produir-se abans del primer any de vida, almenys pel que fa a parlants desconeguts, independentment del context lingüístic de l’infant. Pel que fa a la diferenciació pragmàtica, els resultats indiquen un establiment general d'aquesta capacitat al voltant dels 2 anys. Notablement, alguns nens poden mostrar un començament més primerenc, probablement depenent de les seves habilitats verbals. A partir dels 3 anys, no s'observen millores significatives relacionades amb l'edat. Els nens exposats a una llengua a casa i una altra fora demostren nivells més alts de diferenciació pragmàtica a una edat més primerenca, encara que les raons d'aquest avantatge requereixen una exploració més profunda. A més, els nens són més eficients a adaptar l'ús de la llengua a l'interlocutor quan la llengua requerida és la seva llengua dominant. Finalment, pel que fa a la capacitat d’anomenar llengües, els resultats mostren que aquesta emergeix al voltant dels 3 anys, tot i que alguns nens poden desenvolupar-la abans. Els nens que estan freqüentment exposats a reflexions lingüístiques a casa tenen més probabilitats d'anomenar les llengües que utilitzen els parlants. No obstant això, l'impacte de les reflexions lingüístiques deixa de ser rellevant passats els 4 anys, quan gairebé tots els nens han desenvolupat la capacitat d’anomenar llengües. En conclusió, aquesta tesi descriu la trajectòria de desenvolupament de les associacions entre parlants i llengües. Els resultats indiquen que, des de ben aviat, els infants poden fer un seguiment de les llengües parlades pels altres, influint en les seves interaccions socials i, potencialment, en l'adquisició del llenguatge. Tot i que les associacions robustes entre parlants i llengües no són evidents abans del primer any de vida, aquestes evolucionen gradualment i es tornen més complexes durant el desenvolupament. Quan els nens comencen a parlar, aquestes associacions guien l'ús de la llengua i els permeten anomenar explícitament les llengües presents en el seu entorn sociolingüístic. A més, aquesta tesi remarca la importància de certs factors lingüístics, encara que no de tots, en la formació i expressió de les associacions entre parlants i llengües.