Divergències en l'abordatge terapèutic dels factors de risc cardiovascular en la població amb diabetis tipus 2 en funció del gènere

Abstract

[cat] La diabetis mellitus és una malaltia molt prevalent, afectant l’any 2021 uns 536,6 milions de persones que es preveu que augmenti fins a 783,2 milions l’any 2045. Aquest augment implicarà un increment de la despesa del 9,1% respecte l’any 2021. Segons la International Diabetes Federation, la prevalença de la diabetis és similar entre homes i dones. Malgrat això, hi ha més morts atribuïbles a la diabetis entre les dones que entre els homes (2,3 vs. 1,9 milions). Les metaanàlisis prèvies indiquen que la diabetis tipus 2 (DM2) incrementa el risc de patir malalties cardiovascular proporcionalment més en les dones més que en els homes. Concretament, respecte a la població sense diabetis, s’estima que el risc de patir malaltia coronària és un 44% més alt en les dones, i el de patir malaltia cerebrovascular ho és un 27% més. Altrament, alguns estudis han mostrat que les dones tenen un pitjor assoliment i control dels factors de risc cardiovascular (FRCV). La present tesi doctoral descriu la caracterització fenotípica, el grau de control dels factors de risc cardiovascular (FRCV), i les experiències sobre la pròpia malaltia i l’autocura dels pacients amb diabetis tipus 2 (DM2) en funció del sexe i gènere. Per això, es van comparar les dones i els homes amb DM2 en un primer estudi transversal, un segon estudi observacional retrospectiu, i un tercer estudi qualitatiu. En el primer estudi es va avaluar si el maneig farmacològic i el grau de control dels FRCV diferien entre dones i homes amb DM2 en una cohort de casos prevalents de Catalunya. Es va realitzar un aparellament de les condicions basals per tal d’obtenir dos grups homogenis comparables, i es van calcular les diferències absolutes i relatives de mitjanes i proporcions per quantificar les diferències entre sexes en el grau de control dels FRCV i el maneig farmacològic. En els pacients sense malaltia cardiovascular (CV) prèvia, el grau d’assoliment del control dels lípids (LDL<100mg/dL) va ser un 14,8% pitjor en les dones respecte els homes, malgrat estar més freqüentment tractades amb estatines (4,7%). L’assoliment combinat dels nivells òptims d’HbA1c (≤7%), de pressió arterial (≤140/90 mmHg), i de lípids (LDL<100mg/dL) també va ser un 14,9% menor en dones respecte als homes. En els que tenien antecedents de malaltia cardiovascular, l’assoliment dels nivells òptims de pressió arterial (≤140/90 mmHg) va ser un 4% més baix en les dones respecte els homes, tot i rebre un tractament antihipertensiu més intens amb ≥3 antihipertensius (5,3%). L’assoliment dels lípids (LDL<70mg/dL) va ser un 27,7% pitjor en les dones respecte els homes, però la freqüència de prescripció hipolipemiant va ser similar en aquest cas. En el segon estudi, es van comparar les característiques clíniques i el grau de control dels FRCV entre homes i dones amb DM2 de recent diagnòstic en una cohort de Catalunya, i se’n van analitzar els canvis 1 any després del diagnòstic. Per mesurar les diferències entre sexes en les característiques basals i el grau de control dels FRCV, es van calcular les diferències absolutes de mitjanes i proporcions. Per mesurar els canvis durant el primer any després del diagnòstic en el grau de control dels FRCV, es van estimar les diferències percentuals per cada individu. Les dones en el moment del diagnòstic de DM2 eren més grans i tenien un índex de massa corporal (IMC) més alt que els homes. En canvi, els homes eren més fumadors i consumien més alcohol que les dones. El perfil lipídic era més desfavorable en les dones que en els homes, al contrari que el control glucèmic que era millor en dones en el moment del diagnòstic. La consecució de l’objectiu lipídic va ser inferior en les dones que en els homes, principalment a l’any del diagnòstic, tant en els que no tenien malaltia CV prèvia (LDL<100mg/dL; 20,9% dones vs 28,2% homes) com en els que ja tenien malaltia CV (LDL<70mg/dL; 12,6% dones vs 20,9% homes). Al cap d’un any del diagnòstic, els canvis percentuals en l’assoliment dels FRCV van ser significativament inferiors en les dones que en els homes. En els que no tenien malaltia CV prèvia, quant a deixar de fumar (1,8% vs 3,8%), millora del control glucèmic (19,5% vs. 27,8%) i assoliment del colesterol LDL<100mg/dL (11,2% vs. 14,6%). En els que ja tenien antecedents de malaltia CV, quant a deixar de fumar (1,7% en les dones i 4,5% en els homes), i en l’assoliment del colesterol LDL<70mg/dL (6,5% en les dones i 13,1% en els homes). En el tercer estudi, es van explorar les diferències de gènere en els coneixements, actituds i comportaments relacionats amb el control i autocura de la DM2 en pacients d’atenció primària. Es va utilitzar un enfocament fenomenològic hermenèutic (metodologia basada en descriure i interpretar les experiències viscudes d’un fenomen concret) per recollir la informació dels participants en els diferents grups de discussió. Les dones, en general, expressaven més dificultat a l’hora d’acceptar el diagnòstic de DM2 mentre que els homes semblaven estar menys afectats al rebre el diagnòstic. Les dones atribuïen la causa de la diabetis a l’estrès i a situacions emocionals, en canvi els homes la relacionaven més amb conductes de risc. Les diferències de gènere eren evidents en els rols de cures i suports, els homes rebien més suport familiar, en canvi les dones prioritzaven les necessitats familiars abans que la seva autocura. Com a conclusió, les diferències entre dones i homes amb DM2 en el control dels FRCV s’evidencien principalment en el perfil lipídic. Menys proporció de dones assoleix els nivells òptims de colesterol LDL. Aquestes diferències es van observar des de l’inici de la diabetis, especialment en prevenció primària, i en secundària en la malaltia més avançada. Les diferències de gènere es van observar en vàries dimensions de les experiències dels pacients amb DM2, especialment en aspectes relacionats amb les emocions, els sentiments i l’autocura. Les dones mostraven un major impacte emocional en el moment del diagnòstic i solien atribuir l’aparició de la diabetis a l’estrès emocional o a esdeveniments vitals, mentre que els homes tendien a veure el diagnòstic amb menys gravetat i l’associaven més a conductes de risc. Per altra banda, les dones sovint tendien a prioritzar les necessitats familiars per sobre de la seva pròpia cura, fet que dificulta la seva autocura, mentre que els homes rebien més suport actiu de la família, especialment en aspectes com la dieta, la qual cosa en facilita la seva autocura.

[eng] Diabetes mellitus is a highly prevalent disease, affecting around 536.6 million people in 2021, with numbers expected to rise to 783.2 million by 2045. This increase will entail a 9.1% rise in spending compared to 2021. According to the International Diabetes Federation, the prevalence of diabetes is similar between men and women. However, there are more deaths attributable to diabetes among women than among men (2.3 vs. 1.9 million). Previous meta-analyses indicate that type 2 diabetes (T2D) increases the risk of cardiovascular disease among women more than it does among men. Specifically, it is estimated that the risk of coronary heart disease is 44% higher in women, and the risk of cerebrovascular disease is 27% higher. Additionally, some studies have shown that women have poorer achievement and control of cardiovascular risk factors (CVRF). The present doctoral thesis describes the phenotypic characterization, the degree of control of cardiovascular risk factors (CVRF), and the experiences regarding the disease and self-care among patients with type 2 diabetes (T2DM) based on sex and gender. For this purpose, women and men with T2DM were compared in a first cross-sectional study, a second retrospective observational study, and a third qualitative study. In the first study, the pharmacological management and degree of control of CVRF were evaluated to determine if they differed between women and men with T2DM in a cohort of prevalent cases from Catalonia. Baseline conditions were matched to obtain two comparable homogeneous groups, and absolute and relative differences in means and proportions were calculated to quantify sex differences in the degree of CVRF control and pharmacological management. Among patients without prior cardiovascular (CV) disease, the recommended lipid target (LDL<100

mg/dl) was achieved 14.8% less in women than in men, despite women being more frequently treated with statins (4.7%). The combined achievement of optimal levels of HbA1c (:57%), blood pressure (:5140/90 mmHg), and lipids (LDL<100 mg/dl) was also 14.9% lower in women compared to men. Among those with a history of CV disease, the achievement of optimal blood pressure levels (:5140/90 mmHg) was 4% lower in women than in men, despite receiving more intensive antihypertensive treatment with �3 antihypertensive drugs (5.3%). The achievement of lipid levels (LDL<70 mg/dl) was 27.7% lower in women compared to men, although the frequency of lipid-lowering prescriptions was similar in this case. In the second study, clinical characteristics and the degree of control of CVRF were compared between men and women with newly diagnosed T2DM in a cohort from Catalonia, and changes were analysed one year after diagnosis. To measure sex differences in baseline characteristics and CVRF control, absolute differences in means and proportions were calculated. To assess changes during the first year after diagnosis in CVRF control, percentage differences were estimated for each individual. At the time of T2DM diagnosis, women were older and had a higher body mass index (BMI) than men. Conversely, men were more likely to smoke and consumed more alcohol than women. The lipid profile was less favourable in women compared to men, whereas glycaemic control favoured women at the time of diagnosis. The achievement of the lipid target was lower in women compared to men, especially one year after diagnosis, both in those without prior CV disease (LDL<100 mg/dl; 20.9% of women vs. 28.2% of men) and in those with a history of CV disease (LDL<70 mg/dl; 12.6% of women vs. 20.9% of men). One year after diagnosis, percentage changes in CVRF achievement were significantly lower in women than in men. Among those without prior CV disease, differences were observed in smoking cessation (1.8% vs. 3.8%), improved glycaemic control (19.5% vs. 27.8%), and achievement of LDL cholesterol <100 mg/dl (11.2% vs. 14.6%). Among those with a history of

CV disease, differences were noted in smoking cessation (1.7% in women vs. 4.5% in men) and achievement of LDL cholesterol <70 mg/dl (6.5% in women vs. 13.1% in men). In the third study, gender differences in knowledge, attitudes, and behaviours related to T2DM control and self-care were explored among primary care patients. A hermeneutic phenomenological approach (a methodology based on describing and interpreting lived experiences of a specific phenomenon) was used to gather information from participants in various discussion groups. In general, women expressed more difficulty in accepting the T2DM diagnosis, while men appeared to be less affected upon receiving the diagnosis. Women attributed the cause of diabetes to stress and emotional situations, whereas men associated it more with risk behaviours. Gender differences were evident in caregiving and support roles; men received more family support, while women prioritized family needs over their own self-care. In conclusion, sex differences in CVRF control among T2DM patients were mainly evident in the lipid profile. Women experienced more difficulty achieving optimal LDL cholesterol levels. These differences were observed from the onset of diabetes, particularly in primary prevention, and in secondary prevention in more advanced disease stages. Gender differences were observed across various dimensions of the experiences of patients with T2DM, especially in aspects related to emotions, feelings, and self-care. Women showed a greater emotional impact at the time of diagnosis and tended to attribute the onset of diabetes to emotional stress or life events, whereas men tended to view the diagnosis with less severity and associated it more with risk behaviours. On the other hand, women often prioritized family needs over their own care, which complicates their self-care, whereas men received more active support from their family, especially in the area of diet, which facilitates their self- care.

[spa] La diabetes mellitus es una enfermedad muy prevalente, afectando en el año 2021 a unos 536,6 millones de personas, y se prevé que aumente hasta 783,2 millones en el año 2045. Este aumento implicará un incremento del gasto del 9,1% respecto al año 2021. Según la International Diabetes Federation, la prevalencia de la diabetes es similar entre hombres y mujeres. Sin embargo, hay más muertes atribuibles a la diabetes entre las mujeres que entre los hombres (2,3 vs. 1,9 millones). Los metaanálisis previos indican que la diabetes tipo 2 (DM2) incrementa el riesgo de sufrir enfermedades cardiovasculares entre las mujeres más que en los hombres. Concretamente, se estima que el riesgo de padecer enfermedad coronaria es un 44% más alto en las mujeres, y el de sufrir enfermedad cerebrovascular es un 27% mayor. Además, algunos estudios han mostrado que las mujeres tienen un peor logro y control de los factores de riesgo cardiovascular (FRCV). La presente tesis doctoral describe la caracterización fenotípica, el grado de control de los factores de riesgo cardiovascular (FRCV) y las experiencias sobre la propia enfermedad y el autocuidado de los pacientes con diabetes tipo 2 (DM2) en función del sexo y género. Para ello, se compararon las mujeres y los hombres con DM2 en un primer estudio transversal, un segundo estudio observacional retrospectivo y un tercer estudio cualitativo. En el primer estudio se evaluó si el manejo farmacológico y el grado de control de los FRCV diferían entre mujeres y hombres con DM2 en una cohorte de casos prevalentes de Cataluña. Se realizó un emparejamiento de las condiciones basales para obtener dos grupos homogéneos comparables y se calcularon las diferencias absolutas y relativas de

medias y proporciones para cuantificar las diferencias entre sexos en el grado de control de los FRCV y el manejo farmacológico. En los pacientes sin enfermedad cardiovascular (CV) previa, el grado de consecución de los lípidos (LDL<100mg/dL) fue un 14,8% peor en las mujeres en comparación con los hombres, a pesar de ser tratadas más frecuentemente con estatinas (4,7%). La consecución combinada de los niveles óptimos de HbA1c (:57%), de presión arterial (:5140/90 mmHg) y de lípidos (LDL<100mg/dL) también fue un 14,9% menos alcanzada en las mujeres en comparación con los hombres. En aquellos con antecedentes de enfermedad cardiovascular, la consecución de los niveles óptimos de presión arterial (:5140/90 mmHg) fue un 4% más baja en las mujeres respecto a los hombres, a pesar de recibir un tratamiento antihipertensivo más intenso con �3 antihipertensivos (5,3%). La consecución de los lípidos (LDL<70mg/dL) fue un 27,7% peor en las mujeres en comparación con los hombres, aunque la frecuencia de prescripción hipolipemiante fue similar en este caso. En el segundo estudio se compararon las características clínicas y el grado de control de los FRCV entre hombres y mujeres con DM2 de reciente diagnóstico en una cohorte de Cataluña y se analizaron los cambios un año después del diagnóstico. Para medir las diferencias entre sexos en las características basales y el grado de control de los FRCV, se calcularon las diferencias absolutas de medias y proporciones. Para medir los cambios durante el primer año después del diagnóstico en el grado de control de los FRCV, se estimaron las diferencias porcentuales para cada individuo. Las mujeres en el momento del diagnóstico de DM2 eran mayores y tenían un índice de masa corporal (IMC) más alto que los hombres. En cambio, los hombres fumaban más y consumían más alcohol que las mujeres. El perfil lipídico era menos favorable en las mujeres que en los hombres, a diferencia del control glucémico, que favorecía a las mujeres en el momento del diagnóstico. La consecución del objetivo lipídico fue inferior en las mujeres en comparación con los hombres, especialmente al año del diagnóstico, tanto en aquellos sin

enfermedad CV previa (LDL<100mg/dL; 20,9% mujeres vs 28,2% hombres) como en aquellos con antecedentes de enfermedad CV (LDL<70mg/dL; 12,6% mujeres vs 20,9% hombres). Un año después del diagnóstico, los cambios porcentuales en la consecución de los FRCV fueron significativamente inferiores en las mujeres en comparación con los hombres. En los que no tenían enfermedad CV previa, en cuanto a dejar de fumar (1,8% vs 3,8%), mejora del control glucémico (19,5% vs 27,8%) y consecución del colesterol LDL<100mg/dL (11,2% vs 14,6%). En los que ya tenían antecedentes de enfermedad CV, en cuanto a dejar de fumar (1,7% en las mujeres y 4,5% en los hombres) y en la consecución del colesterol LDL<70mg/dL (6,5% en las mujeres y 13,1% en los hombres). En el tercer estudio se exploraron las diferencias de género en los conocimientos, actitudes y comportamientos relacionados con el control y autocuidado de la DM2 en pacientes de atención primaria. En el tercer estudio se exploraron las diferencias de género en los conocimientos, actitudes y comportamientos relacionados con el control y autocuidado de la DM2 en pacientes de atención primaria. Se utilizó un enfoque fenomenológico hermenéutico (metodología basada en describir e interpretar las experiencias vividas de un fenómeno concreto) para recopilar la información de los participantes en los diferentes grupos de discusión. Las mujeres, en general, expresaban más dificultad para aceptar el diagnóstico de DM2, mientras que los hombres parecían estar menos afectados al recibir el diagnóstico. Las mujeres atribuían la causa de la diabetes al estrés y a situaciones emocionales, mientras que los hombres la relacionaban más con conductas de riesgo. Las diferencias de género eran evidentes en los roles de cuidados y apoyos, los hombres recibían más apoyo familiar, mientras que las mujeres priorizaban las necesidades familiares antes que su propio autocuidado. Como conclusión, las diferencias entre mujeres y hombres con DM2 en el control de los FRCV se evidencian principalmente en el perfil lipídico. Las mujeres presentaban más dificultades para alcanzar niveles óptimos de colesterol LDL. Estas diferencias se observaron desde el inicio de la

diabetes, especialmente en prevención primaria, y en prevención secundaria en la enfermedad más avanzada. Las diferencias de género se observaron en varias dimensiones de las experiencias de los pacientes con DM2, especialmente en aspectos relacionados con las emociones, los sentimientos y el autocuidado. Las mujeres mostraron un mayor impacto emocional en el momento del diagnóstico y solían atribuir la aparición de la diabetes al estrés emocional o a hechos vitales, mientras que los hombres tendían a ver el diagnóstico con menor gravedad y lo asociaban más a conductas de riesgo. Por otro lado, las mujeres a menudo priorizaban las necesidades familiares sobre su propio cuidado, lo que complica su autocuidado, mientras que los hombres recibían más apoyo activo de su familia, especialmente en el ámbito de la dieta, lo cual facilita su autocuidado.