Imaginar ser, imaginar per ser. La (re)construcció de futurs imaginats durant el batxillerat

llistat de metadades

Director/a

Tarabini-Castellani, Aina

Tutor/a

Tarabini-Castellani, Aina

Fecha de defensa

2025-05-29

Páginas

458 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologia

Resumen

La imaginació juga un rol central en els projectes de vida i en el canvi social, és a dir, en la producció del futur. Imaginar-se un futur és doncs crucial per construir plans i aspiracions de futur i prendre les decisions per assolir-los. La capacitat d’imaginar està, però, socialment produïda en un context històric, temporal i cultural, alhora que contribueix a produir determinades relacions socials. En aquest sentit, estudiar la construcció i reconstrucció dels futurs imaginats és crucial en termes de justícia social doncs revela aquells escenaris que els individus consideren com a possibles i desitjables, així com els desiguals recursos a partit dels quals imaginar-los. El procés d’imaginar el futur s’intensifica en etapes vitals -la joventut- i moments -les transicions educatives- en que els individus han de prendre decisions que marcaran el seu curs de vida. Aquest és precisament l’objecte d’estudi d’aquesta tesi que parteix de la pregunta “Com els i les joves (re)construeixen futurs imaginats i desitjats durant l’itinerari acadèmic de l’educació secundària en funció de la seva posició social, la seva identitat i la modalitat formativa que estan cursant?”. Per tal d’explorar aquesta qüestió, aquesta tesi es proposa explorar com son els futurs imaginats i desitjats dels i les joves, com han construït aquests futurs, quines transformacions es produeixen al llarg del batxillerat i quines estratègies utilitzen per fer front a les incerteses de futur. Per accedir a aquest procés s’ha dissenyat un estudi qualitatiu longitudinal amb combinació de tècniques narratives orals -entrevistes- i escrites -cartes- i que s’ha dur a terme al llarg dels dos anys del batxillerat. Els resultats d’aquesta tesi s’agrupen en tres blocs. En primer lloc, s’ha fet palès com els futurs imaginats pels i les joves estan formats per una gran quantitats d’imatges i sentits atribuïts que s’interrelacionen, els quals, estan condicionats per la posició social, identitat i itinerari dels i les joves. En concret, tres elements estructuren de forma seqüencial les narratives dels i les joves: estudis, feina i família. A més, al llarg d’aquests estadis es configura la noció de “bona vida”, que defineix quins d’aquests futurs son vistos com a adequats i desitjables. En segon lloc, de l’anàlisi de les dades n’han emergit quatre elements clau pel procés de construcció de futurs imaginats: les ocupacions i estils de vida de la família; el rol de l’escola com a espai de descoberta i experimentació, així com de construcció d’identitats; les activitats de la vida diària com a espais de familiarització a través de “fer”; i l’entorn digital com a finestra a altres “mons possibles”. En tercer lloc, s’ha posat de manifest el paper clau de les estructures de capitals, experiències educatives, les oportunitats disponibles i els camps en que s’aspira a participar en el sosteniment o transformació dels futurs imaginats. Així mateix, s’ha vist com aquests factors incideixen en la capacitat i les estratègies que els i les joves empren per afrontar les incerteses de futur. En global, aquesta tesi ofereix noves eines per entendre els processos de construcció i reconstrucció de futurs imaginats, així com sobre els factors i mecanismes involucrats. A més, subratlla la complexa relació d’elements que configuren i influencies els futurs imaginats dels i les joves i els seu rol en els processos de transició educativa i a l’edat adulta. Així mateix, ofereix noves perspectives de cares al disseny de polítiques d’orientació i acompanyament educatiu, sensibles a les necessitats dels i les joves.


La imaginación juega un papel central en los proyectos de vida y en el cambio social, es decir, en la producción del futuro. Imaginar un futuro es, por tanto, crucial para construir planes y aspiraciones de futuro y tomar las decisiones necesarias para alcanzarlos. Sin embargo, la capacidad de imaginar está socialmente producida en un contexto histórico, temporal y cultural, al mismo tiempo que contribuye a producir determinadas relaciones sociales. En este sentido, estudiar la construcción y reconstrucción de los futuros imaginados es fundamental en términos de justicia social, ya que revela aquellos escenarios que los individuos consideran posibles y deseables, así como los desiguales recursos a partir de los cuales los imaginan. El proceso de imaginar el futuro se intensifica en etapas vitales -como la juventud- y en momentos clave -como las transiciones educativas- en los que los individuos deben tomar decisiones que marcarán su trayectoria de vida. Este es precisamente el objeto de estudio de esta tesis, que parte de la pregunta: “¿Cómo los y las jóvenes (re)construyen sus futuros imaginados y deseados en el itinerario académico de la educación secundaria postobligatoria en función de su posición social, su identidad y la modalidad formativa que cursan?”. Para explorar esta cuestión, la tesis se propone analizar cómo son los futuros imaginados y deseados de los y las jóvenes, cómo han construido estos futuros, qué transformaciones se producen a lo largo del bachillerato y qué estrategias utilizan para afrontar las incertidumbres del futuro. Para acceder a este proceso, se ha diseñado un estudio cualitativo longitudinal con una combinación de técnicas narrativas orales -entrevistas- y escritas -cartas- llevado a cabo a lo largo de los dos años del bachillerato. Los resultados de esta tesis se agrupan en tres bloques. En primer lugar, se ha puesto de manifiesto cómo los futuros imaginados por los y las jóvenes están formados por una gran cantidad de imágenes y significados interrelacionados, los cuales están condicionados por la posición social, la identidad y la trayectoria educativa de los y las jóvenes. En concreto, tres elementos estructuran de forma secuencial sus narrativas: estudios, trabajo y familia. Además, a lo largo de estos estadios se configura la noción de “buena vida”, que define cuáles de estos futuros son vistos como adecuados y deseables. En segundo lugar, del análisis de los datos han emergido cuatro elementos clave en el proceso de construcción de futuros imaginados: las ocupaciones y estilos de vida de la familia; el rol de la escuela como espacio de descubrimiento y experimentación, así como de construcción de identidades; las actividades de la vida cotidiana como espacios de familiarización a través del “hacer”; y el entorno digital como una ventana a otros “mundos posibles”. En tercer lugar, se ha puesto de manifiesto el papel clave de las estructuras de capitales, las experiencias educativas, las oportunidades disponibles y los campos en los que se aspira a participar en el sostenimiento o transformación de los futuros imaginados. Asimismo, se ha observado cómo estos factores inciden en la capacidad y las estrategias que los y las jóvenes emplean para afrontar las incertidumbres del futuro. En conjunto, esta tesis ofrece nuevas herramientas para comprender los procesos de construcción y reconstrucción de futuros imaginados, así como los factores y mecanismos involucrados. Además, subraya la compleja relación de elementos que configuran e influyen en los futuros imaginados de los y las jóvenes y su papel en los procesos de transición educativa y a la edad adulta. Asimismo, aporta nuevas perspectivas para el diseño de políticas de orientación y acompañamiento educativo, sensibles a las necesidades de los y las jóvenes.


Imagination plays a central role in life projects and social change, that is, in the production of the future. Imagining a future is therefore crucial for constructing future plans and aspirations and making the decisions necessary to achieve them. However, the capacity to imagine is socially produced within a historical, temporal, and cultural context, while also contributing to the production of social relations. In this sense, studying the construction and reconstruction of imagined futures is essential in terms of social justice, as it reveals the scenarios that individuals consider possible and desirable, as well as the unequal resources they use to imagine them. The process of imagining the future intensifies during key life stages -such as youth- and critical moments -such as educational transitions- when individuals must make decisions that will shape their life trajectory. This is precisely the object of study of this thesis, which is based on the question: "How do young people (re)construct imagined and desired futures along academic upper secondary education , depending on their social position, identity, and study program?" To explore this question, the thesis aims to examine (1) the characteristics of young people's imagined and desired futures, (2) how they have constructed these futures, (3) what transformations occur throughout the academic upper secondary education , and (4) what strategies they use to face future uncertainties. To access this process, a longitudinal qualitative study was designed combining narrative techniques, both oral -interviews- and written -letters-. This study was carried out over the two years of the baccalaureate. The results of this thesis are grouped into three main blocks. First, it highlights how the imagined futures of young people consist of a vast number of interrelated images and meanings, which are conditioned by their social position, identity, and educational trajectory. Specifically, three elements sequentially structure young people's narratives: education, work, and family. Moreover, throughout these stages, the notion of a "good life" is configured, defining which of these futures are seen as appropriate and desirable. Secondly, the data analysis has identified four key elements in the process of constructing imagined futures: family occupations and lifestyles; the role of school as a space for discovery and experimentation, as well as identity construction; daily life activities as spaces of familiarization through "doing"; and the digital environment as a window to other "possible worlds". Thirdly, the study reveals the crucial role of capital structures, educational experiences, available opportunities, and the fields in which young people aspire to participate in holding or transforming their imagined futures. Likewise, it highlights how these factors influence the capacity and strategies that young people employ to face future uncertainties. Overall, this thesis provides new tools for understanding the processes of constructing and reconstructing imagined futures, as well as the factors and mechanisms involved. Furthermore, it underscores the complex relationship between elements that shape and influence young people's imagined futures and their role in educational transitions and transitions into adulthood. Additionally, it offers new perspectives for designing guidance and educational support policies that are sensitive to the needs of young people.

Materias

316 - Sociología. Comunicación

Área de conocimiento

Ciències Socials

Citación recomendada
Esta citación se ha generado automáticamente.

Documentos

Llistat documents

sgm1de1.pdf

2.829Mb

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)