Avances en la Caracterización del Sustrato Arrítmico y Procedimientos de Ablación: Integración de Catéteres de Alta Densidad y Nuevas Aplicaciones de Resonancia Magnética Cardíaca

Abstract

[spa] Las arritmias ventriculares en pacientes con cardiopatía estructural son una de las principales causas de muerte y morbilidad en dicha población. Su origen se haya en cicatrices miocárdicas que pueden ser identificadas mediante resonancia magnética cardíaca y mapas electroanatomicos. Por otro lado, el procedimiento de ablación se ha convertido en el gold standart para el tratamiento de estas taquicardias. La presente tesis doctoral busca resolver algunas de las cuestiones relacionadas con la caracterización del sustrato arrítmico mediante el uso de catéteres de alta densidad y de resonancia magnética cardíaca. Los puntos importantes de la misma son: 1. El sustrato arrítmico definido en los mapas electroanatómicos debe ser considerado con cautela debido al carácter variable del mismo (sustrato funcional) y a la dificultad para su correcta identificación debido a las limitaciones derivadas de la interacción tejido-catéter, ejemplificada en la alta variabilidad individual en los umbrales óptimos de voltaje para identificar las zonas de interés. 2. La mejor identificación del sustrato puede permitir la ablación de nuevas zonas de potencial interés. Los esfuerzos dirigidos a mejorar la identificación del mismo pueden llevar a mejores resultados clínicos. En este sentido, la realización de mapas de alta densidad mediante el uso de catéteres de alta densidad con detección de señales ortogonales se asocia a menor carga arrítmica en el seguimiento. 3. La RMC es una prueba no invasiva que se ha consolidado como herramienta fundamental para la identificación tridimensional del sustrato arrítmico con importantes implicaciones diagnósticas y pronósticas. Además de su capacidad para la representación del sustrato anatómico, es posible establecer predictores de "arritmogenicidad de sustrato" según unas ciertas características de los canales, en concreto, su longitud, masa y protectedness. 4. En términos de planificar la ablación de TV, la RMC puede ayudarnos a elegir el abordaje necesario (recomendando abordaje epicárdico si existen canales con una profundidad mayor a 7.2mm), a ajustar de manera individual los umbrales de los mapas de voltaje para mejorar la definición del sustrato y a desenmascarar zonas de conducción lenta no aparentemente activas en el mapa electroanatómico basal. 5. Finalmente, el análisis de unas ciertas características de la RMC realizada 3-6 meses después de la ablación de TV, principalmente el número de canales y la reducción porcentual de los mismos respecto a la RMC realizada antes de la ablación, puede también ayudarnos a estimar la probabilidad de recurrencia y, potencialmente, individualizar el tratamiento post-ablación de los pacientes.

[cat] Les arrítmies ventriculars en pacients amb cardiopatia estructural són una de les principals causes de mort i morbiditat en dita població. El seu origen s'hi hagi en cicatrius miocàrdiques que poden ser identificades mitjançant ressonància magnètica cardíaca i mapes electroanatomics. D'altra banda, el procediment de ablació s'ha convertit en el gold standart per al tractament d'aquestes taquicàrdies. La present tesi doctoral cerca resoldre algunes de les qüestions relacionades amb la caracterització del substrat arrítmic mitjançant l'ús de catèters d'alta densitat i de ressonància magnètica cardíaca. Els punts importants de la mateixa són: 1. El substrat arrítmic definit en els mapes electroanatómicos ha de ser considerat amb cautela a causa del caràcter variable del mateix (substrat funcional) i a la dificultat per a la seva correcta identificació a causa de les limitacions derivades de la interacció teixit-catèter, exemplificada en l'alta variabilitat individual en els llindars òptims de voltatge per a identificar les zones d'interès. 2. La millor identificació del substrat pot permetre l'ablació de noves zones de potencial interès. Els esforços dirigits a millorar la identificació del mateix poden portar a millors resultats clínics. En aquest sentit, la realització de mapes d'alta densitat mitjançant l'ús de catèters d'alta densitat amb detecció de senyals ortogonals s'associa a menor càrrega arrítmica en el seguiment. 3. La RMC és una prova no invasiva que s'ha consolidat com a eina fonamental per a la identificació tridimensional del substrat arrítmic amb importants implicacions diagnòstiques i pronòstiques. A més de la seva capacitat per a la representació del substrat anatòmic, és possible establir predictors de “arritmogenicidad de substrat” segons unes certes característiques dels canals, en concret, la seva longitud, massa i protectedness. 4. En termes de planificar l'ablació de TV, la RMC pot ajudar-nos a triar l'abordatge necessari (recomanant abordatge epicárdico si existeixen canals amb una profunditat major a 7.2mm), a ajustar de manera individual els llindars dels mapes de voltatge per a millorar la definició del substrat i a desemmascarar zones de conducció lenta no aparentment actives en el mapa electroanatómico basal. 5. Finalment, l'anàlisi d'unes certes característiques de la RMC realitzada 3-6 mesos després de l'ablació de TV, principalment el nombre de canals i la reducció percentual dels mateixos respecte a la RMC realitzada abans de l'ablació, pot també ajudar-nos a estimar la probabilitat de recurrència i, potencialment, individualitzar el tractament post-ablació dels pacients.