Family Migration in China: Gender Inequalities in Determinants, Labour Market Outcomes, and Household Labour

Abstract

El ràpid desenvolupament econòmic de la Xina ha estat impulsat per un gran nombre de persones que migren dins del país. Tot i que una proporció creixent de la migració implica parelles i els seus fills—un patró conegut com a migració familiar—la recerca sobre migració a la Xina continua centrant-se principalment en els individus. Com a resultat, el paper de les dinàmiques de parella en la presa de decisions migratòries i els resultats post-migració ha estat en gran part ignorat, especialment pel que fa a les desigualtats de gènere. Aquesta tesi doctoral aborda aquestes escletxes mitjançant l’anàlisi de la migració familiar a la Xina a través de tres estudis empírics basats en dades longitudinals del China Family Panel Studies (2010-2018). Els estudis exploren els factors que influeixen en les decisions de migració familiar (Estudi I) i les seves conseqüències per a homes i dones en termes de participació i condicions en el mercat laboral (Estudi II) i la divisió del treball domèstic (Estudi III). Es posa un èmfasi central en com el gènere, la dinàmica familiar i les polítiques de registre de residència (Hukou) interactuen per donar forma a aquests processos. Els resultats revelen que la presa de decisions dins de les parelles continua sent asimètrica, amb la migració impulsada principalment pel nivell educatiu de l’home, mentre que l’educació de la dona té poca o cap influència. Aquest patró és especialment pronunciat en les llars amb registre rural, on les normes de gènere tradicionals són més rígides. A més, es destaquen desigualtats de gènere en les conseqüències de la migració. Tot i que tant homes com dones experimenten taxes d’ocupació més altes després de la migració, l’ocupació femenina respon més a una demanda creixent de mà d’obra no qualificada que a un avenç en la igualtat de gènere. A més, les dones casades veuen reduïts els seus ingressos, i les mares (amb fills convivents) enfronten desavantatges encara més grans en termes d’ocupació i ingressos després de la migració. Més enllà del mercat laboral, la migració familiar també reconfigura la dinàmica del treball domèstic. Els resultats mostren que la migració en parella comporta un augment de les hores de treball domèstic de les dones, mentre que la càrrega domèstica dels homes es manté inalterada. En destacar les persistents desigualtats de gènere en la migració familiar, aquesta tesi proporciona una comprensió més profunda de les dinàmiques migratòries a la Xina i subratlla les barreres estructurals i culturals que limiten la mobilitat econòmica i social de les dones.

El rápido desarrollo económico de China ha sido impulsado por un gran número de personas que migran dentro del país. Aunque una proporción creciente de la migración involucra a parejas y sus hijos—un patrón conocido como migración familiar—la investigación sobre migración en China sigue centrándose en gran medida en los individuos. Como resultado, el papel de las dinámicas de pareja en la toma de decisiones y las consequencias de la migración ha sido en gran medida pasado por alto, especialmente en lo que respecta a las desigaldades de género. Esta tesis doctoral aborda estas lagunas mediante el análisis de la migración familiar en China a través de tres estudios empíricos basados en datos longitudinales del China Family Panel Studies (2010-2018). Los estudios exploran los factores que influyen en las decisiones de migración familiar (Estudio I) y sus consecuencias para hombres y mujeres en términos de empleo y condiciones laborales (Estudio II) y la división del trabajo doméstico (Estudio III). Se pone un énfasis central en cómo el género, la dinámica familiar y las políticas de registro de domicilio (Hukou) interactúan para dar forma a estos procesos. Los hallazgos revelan que la toma de decisiones dentro de las parejas sigue siendo asimétrica, con la migración impulsada principalmente por el nivel educativo del hombre, mientras que la educación de la mujer tiene poca o ninguna influencia. Este patrón es especialmente pronunciado en los hogares con registro rural, donde las normas de género tradicionales son más rígidas. Además, se destacan disparidades de género en las consequencias de la migración. Aunque tanto hombres como mujeres experimentan mayores tasas de empleo tras la migración, el empleo femenino responde más a una creciente demanda de mano de obra no cualificada que a un avance en la igualdad de género. Asimismo, las mujeres casadas ven reducidos sus ingresos, y las madres (con hijos convivientes) enfrentan desventajas aún mayores en términos de empleo e ingresos tras la migración. Más allá del mercado laboral, la migración familiar también reconfigura la dinámica del trabajo doméstico. Los resultados muestran que la migración en pareja conlleva un aumento en las horas de trabajo doméstico de las mujeres, mientras que la carga doméstica de los hombres permanece inalterada. Al destacar las persistentes desigualdades de género en la migración familiar, esta tesis proporciona una comprensión más profunda de las dinámicas migratorias en China y subraya las barreras estructurales y culturales que limitan la movilidad económica y social de las mujeres.

China’s rapid economic development has been supported by large numbers of people migrating within the country. While an increasing share of migration now involves couples and their children—a pattern known as family migration—research on migration in China remains largely focused on individuals. As a result, the role of couple dynamics in shaping migration decisions and post-migration outcomes has been largely overlooked, particularly in relation to gender disparities. This doctoral thesis addresses these gaps by examining family migration in China through three empirical studies based on longitudinal data from the China Family Panel Studies (2010–2018). The studies explore the factors influencing family migration decisions (Study I) and their consequences for men and women in terms of labour market outcomes (Study II) and the division of household labour (Study III). A central focus is placed on how gender, family dynamics, and household registration (Hukou) policies interact to shape these processes. Findings reveal that decision-making within couples remains asymmetrical, with migration primarily driven by the male partner’s educational attainment, while the female partner’s education has little to no influence. This pattern is especially pronounced among rural-registered households, where traditional gender norms are more rigid. Additional findings highlight gender disparities in migration outcomes. While both men and women experience higher employment rates following migration, women’s post-migration employment reflects a growing demand for low-skilled labour rather than gender equality progress. Further, married women face a decline in earnings, and mothers (with coresident children) experience even greater employment and income disadvantages after migration. Beyond the labour market, family migration also reshapes the dynamics of domestic labour. Results show that couple migration leads to an increase in women’s housework hours, while men’s domestic workload remains unchanged. By highlighting persistent gender inequalities in family migration, this thesis provides a deeper understanding of migration dynamics in China and underscores the structural and cultural barriers that limit women’s economic and social mobility.