What Should We Care For? A Comparative Analysis of the Social Care Needs of Aging Populations

Abstract

De ser una dimensió descuidada de les societats, ara ens trobem davant el que alguns anomenen una "crisi de les cures", destacant-ne la urgència, mentre que altres la descriuen com una "revolució de les cures", destacant les seves potencials oportunitats. Aquests canvis són el resultat, entre altres factors, dels reptes que planteja l'envelliment de la població i les creixents necessitats d'atenció que s'espera que les persones grans generin a les institucions socials. Aquesta tesi estudia empíricament aquestes necessitats de cures destacant la rellevància de posar a prova algunes de les nostres hipòtesis sobre la seva aparició a causa de l'experiència de condicions cròniques i limitacions per a la realització de les activitats diàries. Les necessitats de cura s'exploren aquí mitjançant diversos enfocaments metodològics que subratllen la complexa relació entre la curació i les demandes de cura. A partir d'una definició compartida de necessitats de cures, es fa una comparació entre països, així com una anàlisi sensible al gènere per obtenir una perspectiva matisada de les conseqüències que l'envelliment de la població podria tenir sobre les necessitats d'atenció social i la seva vinculació amb les necessitats de serveis sanitarisdefinides a través de l'experiència de la (multi)morbiditat. Al mateix temps la tesi destaca la importància d'integrar aquestes dues dimensions. Per fer-ho, aquesta tesi està composta per cinc capítols. El primer capítol ofereix una Introducció, que presenta el marc teòric. El segon capítol descriu i explica les necessitats de cures no cobertes en dotze països europeus amb diferents règims de cura social. El tercer proposa una mesura combinada de les necessitats de serveis sanitaris, instrumentalitzades com a presència de multimorbiditat, i les necessitats de cura social per estimar els anys d'esperança de vida viscuts amb aquestes dues necessitats en cinc països iberoamericans. El quart utilitza tècniques d'anàlisi de seqüències per explorar trajectòries complexes des del sorgiment de malalties cròniques i l'aparició de necessitats de cura social en deu països europeus. Finalment, el cinquè capítol introdueix les Conclusions, resumint els principals resultats i les seves implicacions en l'anàlisi d'aquestes necessitats. Els resultats d'aquesta diverses anàlisis posen l'accent en les diferències de factors socials en la demanda de necessitats de serveis sanitarisi la presència de necessitats de cura social, basades en experimentar limitacions per moure's o realitzar Activitats Bàsiques de la Vida Diària, que estan relacionades principalment, però no exclusivament, amb les característiques específiques dels països, el gènere, l'edat i l'estat socioeconòmic. En lloc d'enquadrar les necessitats d'atenció de les persones grans com a conseqüència negativa de l'envelliment de la població, s'afirma que tenir una millor comprensió d'aquestes necessitats assistencials i socials és una oportunitat per reimaginar les prestacions de cures de manera més democràtica.

De ser una dimensión desatendida de las sociedades, ahora nos enfrentamos a lo que algunos llaman una “crisis de los cuidados”, enfatizando su urgencia, mientras que otros la describen como una “revolución de los cuidados”, destacando sus oportunidades potenciales. Estos cambios son el resultado, entre otros factores, de los desafíos que plantea el envejecimiento de la población y las crecientes necesidades de cuidado que se espera que las personas mayores generen en las instituciones sociales. Esta disertación estudia empíricamente estas necesidades de cuidado, enfatizando la relevancia de poner a prueba algunos de nuestros supuestos sobre su surgimiento debido a la experiencia de condiciones crónicas y limitaciones para el desempeño de las actividades diarias. Las necesidades de cuidado se exploran aquí a través de diversos enfoques metodológicos que subrayan la compleja relación entre las demandas de curar y cuidar. Basada en una definición compartida de necesidades de cuidado, la tesis ofrece comparaciones entre países y un análisis sensible al género para obtener una perspectiva matizada sobre las consecuencias que el envejecimiento de la población podría tener en las necesidades de cuidado social y su vínculo con las necesidades de atención médica, aquí definidas a través de la experiencia de (multi)morbilidad. Al mismo tiempo, destaca la importancia de integrar estas dos dimensiones. Para ello, esta tesis se compone de cinco capítulos. El primer capítulo proporciona una Introducción, presentando el marco teórico. El segundo capítulo describe y explica las necesidades de cuidados insatisfechas en doce países europeos con diferentes regímenes de cuidado social. El tercero propone una medida combinada de las necesidades sanitarias, entendidas como multimorbilidad, y las necesidades de cuidado social para estimar los años de esperanza de vida con necesidades de cuidados en cinco países iberoamericanos. El cuarto utiliza técnicas de análisis de secuencia para explorar trayectorias complejas desde la aparición de enfermedades crónicas y el surgimiento de necesidades de cuidado social en diez países europeos. Finalmente, el quinto capítulo introduce las Conclusiones, resumiendo los principales hallazgos y sus implicaciones en el análisis de estas necesidades. Los resultados de estos diversos análisis enfatizan las diferencias de factores sociales en la ocurrencia de necesidades de salud, entendidas como tener condiciones crónicas, y necesidades de cuidado social, basadas en experimentar limitaciones para moverse o realizar actividades básicas de la vida diaria, que se relacionan principalmente, pero no exclusivamente, con las características específicas de los países, el género, la edad y el estatus socioeconómico.. En lugar de enmarcar las necesidades de cuidado de las personas mayores como una consecuencia negativa del envejecimiento de la población, se afirma que tener una mejor comprensión de estas necesidades de atención en salud y cuidado social es una oportunidad para reimaginar la prestación de cuidado de manera más democrática.

From being a neglected dimension of societies, we are now facing what some call a ‘care crisis’, emphasizing its urgency, while others describe it as a ‘care revolution’, highlighting its potential opportunities. These changes are the result, among other factors, of the challenges posed by population aging and the increasing care needs that older individuals are expected to pose on social institutions. This dissertation empirically studies these care needs by emphasizing the relevance of testing some of our assumptions about its emergence due to the experience of chronic conditions and limitations for performing daily activities. Care needs are explored here through diverse methodological approaches that underline the complex relationship between curing and caring demands. Based on a shared definition of care needs, the thesis offers cross-country comparisons and a gender-sensitive analysis to gain a nuanced perspective on the consequences that aging might have on social care needs and its linkage to healthcare needs, here defined through the experience of (multi)morbidity. At the same time, it stresses the importance of integrating these two dimensions. To do so, this thesis is composed by five chapters. The first chapter provides an Introduction, presenting the theoretical framework. The second chapter describes and explains unmet care needs in twelve European countries with different social care regimes. The third proposes a combined measure of healthcare needs, understood as multimorbidity, and social care needs to estimate the years of life expectancy with care needs in five Ibero-American countries. The fourth uses sequence analysis techniques to explore complex trajectories from the onset of chronic conditions and the emergence of social care needs in ten European countries. Finally, the fifth chapter introduces the Conclusions, summarizing the main findings and their implications in the analysis of these needs. Results from this diverse analysis emphasize social factors differences in the occurrence of healthcare needs, understood as having chronic conditions, and social care needs, based on experiencing limitations for moving or performing Basic Activities of Daily Living, that are principally related, but not exclusively, to countries’ specific characteristics, gender, age and socioeconomic status. Instead of framing the care needs of older individuals as a negative consequence of aging, it is stated that having a better understanding of these healthcare and social care needs is an opportunity to reimagine care provision more democratically.