Ecologías [des]tejidas : un discurso sobre la 'relación'

Abstract

(English) This research addresses the theme of coexistence, a concept of increasing relevance in the current context, marked by the economic, social, and environmental crises that have been manifesting globally since the beginning of this century. These crises have challenged the fragmented visions of Western modernity's urban thought, which divide reality into dichotomies such as: nature-culture, center-periphery, subject-object, public-private, or masculinity-femininity, compelling us to adopt new ways of thinking about space and its project. In this context, 'ecology' and 'body' have become key notions for rethinking coexistence among 'differents': human and non-human beings, desires, intentions, economies, ecosystems. The Amazon, being a place where diverse actors, peoples and nationalities, forms of spatial production, territorial conflicts over the extraction of natural resources, and imaginaries about space converge, is a place where the project of coexistence becomes particularly relevant. However, traditionally the Amazon has been represented through Western approaches that, implicitly, reproduce colonial matrix values and homogenizing visions of the region. This research, which focuses on the Tena canton, in the Ecuadorian Amazonian foothills, proposes a dual objective. On the one hand, it seeks to develop a new perspective that recognizes the invisibilized bodies and their multiple forms of relationship with the territory, overcoming reductionist visions. And, on the other hand, this research aims to rethink coexistence in a fragmented space: the Amazon is neither a primeval forest nor a purely rural space, but a dislocated territory where 'differents' coexist: peoples and nationalities, intentions, ways of life that produce a multiplicity of 'ecologies'. To fulfill this dual objective, it has been necessary to develop a specific interpretation methodology, which has been redefined throughout the course of the research. It is not, therefore, the rigid application of a pre-established protocol. While it has been required to collect and analyze both quantitative and qualitative data, as well as reconstruct the state of the art on the Amazon in urban studies. However, from the limitations and problems of insufficiency identified in this first stage, we realized that it was necessary to determine a coherent form of research, consistent with the characters of 'vacillation' and 'instability' of the Amazonian space. Hence, an approach to other disciplinary fields such as anthropology and sociology has been fundamental. This has allowed us to combine tools, resources, discourses, and concepts, paving the way to enter into 'relationship' with these complex realities, from our own bodily experience. Thus, traversing the territories and attentive to the characters constructed in the singularity of their daily lives, it was possible to establish a relationship between two key elements: socio-spatial analysis and the use of decolonial conceptual tools such as Eduardo Viveiros de Castro's 'cannibal thinking' and Silvia Rivera Cusicanqui's 'ch'ixi'. The socio-spatial analysis is carried out through the construction of a series of 'microhistories', analyzing the dynamics of 'power', 'resistance', and 'cannibalization' in the Amazonian space, paying special attention to the relationship between 'body' and 'territory'. The postulated hypothesis is that the dynamics of relationship can be interpreted as a result of the knowledge of bodies, which are patterns of resistance that make coexistence possible. Resistance understood as an active defense of human and non-human life, overcoming Western matrix discourses.

(Català) Aquesta investigació tracta sobre el tema de la coexistència, un concepte cada cop més rellevant en el context actual, marcat per les crisis econòmiques, socials i mediambientals que s'han estat manifestant a escala global des de principis d'aquest segle. Aquestes crisis han qüestionat les visions fragmentades del pensament urbà de la modernitat occidental, que divideixen la realitat en dicotomies com ara: naturalesa-cultura, centre-perifèria, subjecte-objecte, públic-privat o masculinitat-feminitat, interpel·lant-nos a adoptar noves maneres de pensar l'espai i el seu projecte. En aquest context, l''ecologia' i el 'cos' s'han convertit en nocions clau per a repensar la coexistència entre 'diferents': éssers humans i no humans, desitjos, intencions, economies, ecosistemes. L'Amazònia, al ser un lloc on convergeixen diversos actors, pobles i nacionalitats, formes de producció espacial, conflictes territorials per l'extracció de recursos naturals i imaginaris sobre l'espai, és un lloc on el projecte de la coexistència esdevé rellevant. No obstant això, tradicionalment l'Amazònia ha estat representada a través d'enfocaments occidentals que, de manera implícita, reprodueixen valors de matriu colonial i visions homogeneïtzadores de la regió. Aquesta investigació, que se centra en el cantó Tena, al peu de muntanya de l'Amazònia equatoriana, proposa un doble objectiu. D'una banda, busca desenvolupar una nova mirada que reconegui els cossos invisibilitzats i les seves múltiples formes de relació amb el territori, superant les visions reduccionistes. I, d'altra banda, aquesta investigació pretén repensar la coexistència en un espai fragmentat: l'Amazònia no és una selva primigènia ni un espai purament rural, sinó un territori dislocat on conviuen 'diferents': pobles i nacionalitats, intencions, formes de vida que produeixen una multiplicitat d''ecologies'. Per a complir aquest doble objectiu, ha estat necessari desenvolupar una metodologia pròpia d'interpretació, que s'ha anat redefinint en el transcurs de la investigació. No es tracta, doncs, de l'aplicació rígida d'un protocol preestablert. Si bé, s'ha requerit recopilar i analitzar dades, tant quantitatives com qualitatives, així com reconstruir l'estat de l'art sobre l'Amazònia en els estudis urbans. No obstant això, a partir de les limitacions i problemes d'insuficiència identificats en aquesta primera etapa, ens vam adonar que era necessari determinar una forma d'investigació coherent, amb els caràcters de "vacil·lació" i "inestabilitat" de l'espai amazònic. Per això, ha estat fonamental una aproximació a altres camps disciplinaris com l'antropologia i la sociologia. El que ens ha permès combinar eines, recursos, discursos i conceptes, obrint-nos camí per a entrar en 'relació' amb aquestes complexes realitats, des de la pròpia experiència corporal. Així doncs, travessant els territoris i atenta als personatges construïts en la singularitat de les seves vides quotidianes, ha sigut possible establir una relació entre dos elements clau: l'anàlisi socioespacial i l'ús d'eines conceptuals decolonials com el "pensar caníbal" d'Eduardo Viveiros de Castro i el "ch'ixi" de Silvia Rivera Cusicanqui. L'anàlisi socioespacial es realitza mitjançant la construcció d'una sèrie de "microhistòries", analitzant les dinàmiques de "poder", "resistència" i "canibalització" en l'espai amazònic, posant especial atenció a la relació entre el "cos" i el "territori". La hipòtesi postulada és que les dinàmiques de relació poden ser interpretades com a resultat dels sabers dels cossos, que són patrons propis de resistència que fan possible la coexistència. Resistència entesa com a defensa activa a la vida humana i no humana, superant els discursos de matriu occidental.

(Español) Esta investigación trata sobre el tema de la coexistencia, un concepto cada vez más relevante en el contexto actual, marcado por las crisis económicas, sociales y medioambientales que se vienen manifestando a escala global desde principios de este siglo. Estas crisis han cuestionado las visiones fragmentadas del pensamiento urbano de la modernidad occidental, que dividen la realidad en dicotomías tales como: naturaleza-cultura, centro-periferia, sujeto-objeto, público-privado o masculinidad-feminidad, interpelándonos a adoptar nuevas maneras de pensar el espacio y su proyecto. En este contexto, la ‘ecología’ y el ‘cuerpo’ se han convertido en nociones clave para re-pensar la coexistencia entre ‘diferentes’: seres humanos y no humanos, deseos, intenciones, economías, ecosistemas. La Amazonia, al ser un lugar en el que convergen diversos actores, pueblos y nacionalidades, formas de producción espacial, conflictos territoriales por la extracción de recursos naturales e imaginarios sobre el espacio, es un lugar donde el proyecto de la coexistencia se torna relevante. No obstante, tradicionalmente la Amazonía ha sido representada a través de enfoques occidentales que, de manera implícita, reproducen valores de matriz colonial y visiones homogeneizadoras de la región. Esta investigación, que se centra en el cantón Tena, en el piedemonte de la Amazonía ecuatoriana, propone un doble objetivo. Por un lado, busca desarrollar una nueva mirada que reconozca los cuerpos invisibilizados y sus múltiples formas de relación con el territorio, superando las visiones reduccionistas. Y, por otro lado, esta investigación pretende re-pensar la coexistencia en un espacio fragmentado: la Amazonía no es una selva primigenia ni un espacio puramente rural, sino un territorio dislocado donde conviven ‘diferentes’: pueblos y nacionalidades, intensiones, formas de vida que producen una multiplicidad de ‘ecologías’. Para cumplir con este doble objetivo, ha sido necesario desarrollar una metodología propia de interpretación, que se ha ido redefiniendo en el transcurso de la investigación. No se trata, pues, de la aplicación rígida de un protocolo preestablecido. Si bien, se ha requerido recopilar y analizar datos, tanto cuantitativos como cualitativos, así como reconstruir el estado del arte sobre la Amazonía en los estudios urbanos. No obstante, a partir de las limitaciones y problemas de insuficiencia identificados en esta primera etapa, nos percatamos que era necesario determinar una forma de investigación coherente, con los caracteres de “vacilación” e “inestabilidad” del espacio amazónico. De ahí que haya sido fundamental una aproximación a otros campos disciplinarios como la antropología y la sociología. Lo que nos ha permitido combinar herramientas, recursos, discursos y conceptos, abriéndonos camino para entrar en ‘relación’ con estas complejas realidades, desde la propia experiencia corporal. Así pues, atravesando los territorios y atenta a los personajes construidos en la singularidad de sus vidas cotidianas fue posible establecer una relación entre dos elementos clave, el análisis socioespacial y el uso de herramientas conceptuales decoloniales como el “pensar caníbal” de Eduardo Viveiros de Castro y el “ch’ixi” de Silvia Rivera Cusicanqui. El análisis socioespacial se realiza mediante la construcción de una serie de “microhistorias”, analizando las dinámicas de ‘poder’, ‘resistencia’ y ‘canibalización’ en el espacio amazónico, poniendo especial atención en la relación entre el ‘cuerpo’ y el ‘territorio’. La hipótesis postulada es que, las dinámicas de relación pueden ser interpretadas como resultado de los saberes de los cuerpos, que son patrones propios de resistencia que hacen posible la coexistencia. Resistencia entendida como defensa activa a la vida humana y no humana, superando los discursos de matriz occidental.